El PSPV es querella contra Mazón en el Suprem per "fals testimoni" en la Comissió del Congrés sobre la dana

   VALÈNCIA, 30 Jun. (EUROPA PRESS) -

   El PSPV ha presentat la querella que va anunciar en el seu moment contra l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón per "falsejar" les seues manifestacions en la Comissió del Congrés dels Diputats sobre la gestió de la dana del 29 d'octubre del 2024 i per "ocultar" informació "rellevant" sobre l'evolució i la seua participació en esta gestió, amb l'objectiu d'intentar "construir la seua pròpia versió amb clara finalitat exculpatoria, incompatible amb l'abundant informació que es coneix" del succeït el dia en el qual les riuades van deixar 230 víctimes mortals a la província de València.

   Així consta en la querella, a la qual ha tingut accés Europa Press, en la qual diputats socialistes en el Congrés i el secretari d'Organització del PSPV, Vicent Mascarell, fan un repàs de les manifestacions de Mazón davant de la Comissió i de diferent documentació en relació amb aquell dia, com telefonades, converses o declaracions judicials, entre elles, la del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a testimoni davant de la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana.

   El PSPV assenyala que, malgrat ser "advertit expressament de l'obligació legal de no faltar a la veritat en el seu testimoni", Mazón ho va fer en diverses ocasions en relació amb el llistat de telefonades; itinerari després de l'eixida del restaurant El Ventorro; coneixement de l'existència de morts; ajudes remeses pel Govern d'Espanya i la seua destinació i comunicacions amb l'exconsellera de Justícia i Interior i investigada, Salomé Pradas.

    El PSPV considera que els fets constituïxen un delicte de fals testimoni davant de Comissió parlamentària d'investigació, previst i penat en l'article 502.3 del Codi Penal, "en haver faltat deliberadament a la veritat qui estava legalment obligat a dir-la" per la qual cosa demana al TS que òbriga diligències penals.

   Per als socialistes, incorren "indicis racionals de criminalitat", que són "sòlids, plurals i convergents", derivats de la declaració parlamentària sota obligació legal de veracitat, d'una compareixença pública prèvia contradictòria i de les comunicacions privades prèvies, conegudes públicament, "encara més incriminatòries".