Rodolf Sirera rebrà el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana

   VALNCIA, 26 Nov. (EUROPA PRESS) -

   El dramaturg Rodolf Sirera rebr el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana en la gala que tindr lloc el dijous 5 de desembre a les 19:30 hores a la Sala Alfons el Magnnim del Centre Cultural La Beneficncia de Valncia.

    Els guardons, organitzats per Llibres de la Drassana, arriben a la setena edició amb una cerimnia presentada per la comunicadora Laura Grande i en la qual es lliuraran els guanyadors de les tres categories: Novella, Novella Juvenil i Cultura Valenciana.

    Esta última distinció, després d'haver sigut concedida a Joan Francesc Mira, Josep Piera, Manuel Vicent, Paula Bonet i Ferran Torrent, recau enguany en Rodolf Sirera (Valncia, 1948), la laudatio del qual anir a crrec del periodista alcoi especialitzat en arts escniques Manuel Pérez i Muñoz.

    Segons apunten els organitzadors, "Sirera és un dels dramaturgs cabdals de la nostra contemporanetat, que des de 'El verí del teatre', de 1978, ha marcat tota una generació teatral valenciana".

    "Les seues obres completes, recentment editades per la Institució Alfons el Magnnim, mostren el mosaic de veus i pensaments que l'han convertit en un escriptor indispensable que romandr en les lletres valencianes del trnsit del segle XX al XXI. La seua aportació a la nostra cultura i a la valencianidad mereixen que l'homenatgem públicament", afigen.

   Just després que dos dels grans triomfadors de les anteriors edicions, Guillermo Colomer per L'últim dels valencians (2019) i Rafa Lahuerta per Noruega (2020), hagen publicat les seues noves novelles, Aura en Manhattan (2024) i La promesa dels divendres (2024) respectivament, arriben els VII Premis Lletraferit, que enguany compten amb el suport de la Diputació de Valncia i que aspiren a repetir l'xit literari d'altres convocatries.

   En este sentit, cal indicar que en el 2023 el Premi Lletraferit de Novella es va declarar desert, atés que, segons va indicar el jurat, "no hem trobat cap obra que puga esdevindre, per una o altra raó, un referent per a la literatura, la cultura i la societat valencianes, que és el que busquem amb estos guardons".

   Per contra, les anteriors novelles premiades, que, a banda de les mencionades també incloen Narcís o l'onanisme (2018) de Carles Fenollosa, Cndid (2021) de Miquel Nadal, Els inútils (2022) d'Andreu Sevilla i Mireia (2022) de Puri Mascarell, han constitut tot un fenomen editorial a terres valencianes, amb la venda en conjunt de més de 30.000 exemplars.

CONVOCATRIA MÉS NOMBROSA

   Enguany, segons apunta el president del jurat dels Premis Lletraferit, l'editor de Llibres de la Drassana Toni Sabater, la convocatria ha sigut un xit, la més nombrosa fins al moment, amb una cinquantena d'obres presentades: "Trobem que esta volta no hi haur desert perqu el nivell dels originals que opten al guardó és molt alt. Estem realment contents perqu podrem seguir apostant per enfortir una oferta editorial en valenci i en clau valenciana d'alta qualitat".

   Recorda l'editorial que en l'acte del 5 de desembre a la Beneficncia també s'entregar el Premi Diafebus de Novella Juvenil, que l'any passat va obtindre l'escriptor i contacontes Óscar Mora, per La tempesta de Sant Joan (2023). Amb anterioritat, el va guanyar el raper Alfons Pérez Dars, Malparlat, per Aitana Torrent, caadora d'espantacriatures, que ja va per la quarta edició, amb milers d'exemplars venuts, sumant-se als reconeguts premis anteriors, com l'lbum illustrat El diari de Laia de Sergio Hernández i Toni Caballero, la novella fantstica La Casa Invisible, de Carme Cardona, o els llibres d'aventures El traficant de nits, d'Ivan Carbonell, i El capit Boira a Eivissa i Formentera, de Tono Fornes.

   A més de la preuada estatueta en bronze dels Premis Lletraferit, dissenyada per l'escultor Jaume Chornet, els guanyadors de les dos categories de Novella i Novella juvenil rebran 6.000 euros i 2.000 euros respectivament i l'editorial Drassana publicar les seues obres en els prxims mesos.