Elvira Mínguez, Premi Primavera 2026: "El major monstre al que s'enfronta la societat és la deshumanització"

ESPASA - Archivo

   VALÈNCIA, 17 Abr. (de l'enviada especial d'EUROPA PRESS, Laura Martínez) -

   El Premi Primavera de Novel·la 2026 ha recaigut enguany en l'actriu i escriptora Elvira Mínguez, guardonada per 'L'educació del monstre' (Espasa), qui ha fet un paral·lelisme amb els monstres que aguaiten a la societat hui dia. Així, l'autora ha esmentat, sense nomenar-los, "a diversos monstres molt evidents" encara que ha alertat que els que estan "ocults" són, al seu juí, "més perillosos".

   Sobre este tema, ha citat "la neciesa" i "la mentida", encara que, per damunt de tots ells, ha alertat de "la deshumanització". "Crec que este és el major monstre", ha assegurat en una entrevista amb els mitjans amb motiu de la presentació de la novel·la a València, on el Premi ha viatjat per primera vegada, amb motiu del seu 30.ª edició, "trencant" la seua tradició amb Madrid. L'acte ha tingut lloc en la Llotja de la Seda, que enguany celebra el 30 aniversari de la seua declaració com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

   A nivell personal, Mínguez també ha reconegut l'existència d'un altre dels seus monstres: la por. "Tinc por a tot. I la seua capacitat limitant. És totalment paralitzant. La por en si mateix és un monstre", ha lamentat.

   A més, ha alertat del "desafiament que tenen els pares per a aconseguir que els seus fills alcen el cap de la pantalla, perquè creuen que la vida és això i no és així". "Els xiquets són el futur i si hi ha alguna cosa que hem de cuidar, acaronar, defensar amb ungles i dents és als xiquets", ha afirmat.

   En este punt, ha afegit que no es pot "llevar del cap la imatge d'eixe xiquet en eixa platja", en al·lusió al xicotet Aylan, un xiquet sirià de tres anys que el seu ofegament en un naufragi el 2015, a una platja de Turquia junt amb el seu germà i la seua mare, es va convertir en un símbol de la crisi dels refugiats. "No puc entendre com podem arribar a ser tan deleznables i com oblidem", ha lamentat.

   L'autora ha revelat que l'origen de la seua novel·la partix d'un episodi domèstic "autobiogràfic" en el qual el seu fill, quan tenia quatre anys, estava jugant amb una pilota junt amb la porta de casa. De sobte, es va fer el silenci i va escoltar la porta tancar-se, la qual cosa va fer a Mínguez eixir corrent a la recerca del xiquet. "Vaig tenir por", reconeix. En trobar al seu fill, que estava a uns metres de casa, li va demanar que no tornara a fer allò doncs algú "podia endur-se'l".

   "Jo el que volia era ficar-li por perquè no poguera tornar a fer-ho, que no ho fera més. Llavors, comence a pensar: què dimonis m'ha passat? La novel·la partix d'això. Anys després, el meu fill em va confessar que li vaig ficar molta por i que esta por no era seua. Li vaig demanar perdó i em vaig quedar amb molt mal sabor", reconeix i es pregunta: "D'on ve esta necessitat de control? Quina memòria heretada s'activa en este gest?".

   No obstant això, este no és l'únic punt autobiogràfic de la novel·la doncs també està ambientada en l'Alemanya dels anys 60, en concret, en la ciutat de Düsseldorf. Molts espanyols van emigrar a este país a la recerca d'un futur millor, igual que els pares de Mínguez. "No era un tema del que es parlara molt a casa", puntualitza.

   "Alemanya necessitava mà d'obra barata i Franco necessitava que la gent s'anara perquè se li estava morint de fam però tampoc volia que hi haguera màniga ampla i es marxaren tots", rememora. En este punt, afig que, durant el treball de documentació va descobrir el documental 'Tren d'ombres', en el qual es detallen les condicions en les quals vivien estes persones --allotjats en barracons, separats de les seues parelles i explotats laboralment--.

   Per això, insistix que va haver de "ser molt dur". "Salvant les distàncies, realment pot ser com la situació de hui dia d'una persona immigrant que ve a treballar", reconeix.

   'L'educació del monstre' --en llibreries des del 15 d'abril- és una novel·la en tres èpoques: en la seua maduresa, Matilde inicia una recerca personal que la portarà, primer, a voler saber més de la vida de la seua mare, Águeda, emigrant a Düsseldorf a principis dels anys 60. Després, Matilde tornarà a la seua pròpia infància, a Valladolid a mitjan 70, quan el seu col·legi, dirigit per la germana Olvido, i la ciutat sencera, estaven aterrats pels atacs d'un violador de xiquetes al que semblava impossible donar caça.

   Precisament, la novel·la també posa el focus en les dones --Águeda, Matilde i Olvido-- que, com ha destacat Mínguez, "mouen i sostenen el món". "Però les dones sempre estan en dubte i ho van a seguir estant. I moltíssim més amb el que se'ns aveïna. Tot el guanyat es pot perdre desgraciadament i no cal donar tot per fet. Hem de ser molt conscients que com les coses es torcen, les primeres que anem a perdre som nosaltres", ha alertat.