Rovira demana al Govern canviar normativa de les PAU per a poder triar entre Castellà o Valencià o la nota més alta

   VALÈNCIA, 3 Oct. (EUROPA PRESS) -

   El conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha enviat dos cartes a les ministres d'Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría; i de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; en les quals sol·licita modificar la normativa que regula la prova d'accés a la universitat (PAU) de manera que els estudiants de la Comunitat Valenciana puguen triar entre Llengua Castellana i Literatura II o Llengua Cooficial i Literatura II, o si escau que compte la qualificació més alta.

    El govern valencià recorda que, en l'actualitat, l'alumnat de la Comunitat Valenciana realitza cinc exercicis en la PAU, enfront dels quatre de les regions sense llengua cooficial. Sobre esta qüestió, el conseller exposa que un exercici més "implica no només una major càrrega d'estudi, sinó també una major durada de la prova i, amb això, un augment de la fatiga".

   En este sentit, Rovira ha traslladat a les titulars d'Educació i Universitats la "preocupació" de la Generalitat "davant d'una situació que afecta a l'alumnat de la Comunitat Valenciana", on hi ha dues llengües cooficials: castellà i valencià.

   El conseller recorda a les ministres que, "després d'una anàlisi rigorosa de les dades publicades pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en relació amb l'Estadística dels resultats de la Prova d'Accés a la Universitat dels últims anys, hem constatat que l'alumnat de les Comunitats Autònomes amb diverses llengües oficials (a excepció del País Basc) obté, de manera sistemàtica, qualificacions inferiors en comparació de l'estudiantado de la resta de l'Estat, on únicament el castellà és llengua oficial".

   Segons expressa el conseller, este fet "evidencia una situació de desigualtat", ja que mentre una part de l'alumnat espanyol ha de realitzar únicament quatre exercicis en la prova d'accés a la universitat, una altra part es veu obligada a realitzar cinc.

   El representant del Consell assenyala a les ministres que la Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari, establix en el seu article 31.2, que correspon al Govern --previ informe de la Conferència General de Política Universitària i del Consell d'Estudiants Universitari--, regular mitjançant Reial decret les normes bàsiques d'accés de l'alumnat als ensenyaments universitaris oficials, "sempre amb respecte als principis d'igualtat, mèrit i capacitat".

   "En conseqüència, en aplicació de tal principi d'igualtat, i considerant l'existència d'un districte únic universitari en el procés d'admissió a la universitat, sol·licite formalment la modificació de l'article 12 del Reial decret 534/2024, d'11 de juny, pel qual es regulen els requisits d'accés als ensenyaments universitaris oficials de grau, les característiques bàsiques de la prova d'accés i la normativa bàsica dels procediments d'admissió, amb la finalitat de fixar en quatre el nombre d'exercicis a realitzar en el cas de comunitats autònomes amb llengua cooficial, de manera que, un d'ells versarà sobre la Llengua Castellana i Literatura II o Llengua Cooficial i Literatura II, a elecció de l'alumnat", diu en la seua missiva.

"PERFECTAMENT COMPATIBLE"

   Per al conseller, esta elecció és "perfectament compatible amb l'avaluació de les competències a través de la prova, en tant tal opcionalidad ja es dona actualment entre les matèries d'Història d'Espanya i Història de la Filosofia, i l'alumnat únicament ha d'examinar-se obligatòriament d'una matèria de la modalitat".

   Rovira afig que l'opcionalidad "no exclou la possibilitat que l'alumnat puga presentar-se a l'exercici de la llengua oficial no triada, a l'efecte de millorar la nota d'admissió, tal com establix l'article 22 del citat Reial decret".

   Així mateix, en les cartes el conseller indica a les ministres que, "en cas que no s'estime oportú atendre la sol·licitud presentada, li inste, de manera subsidiària, a considerar la modificació de la redacció de l'article 14 del Reial decret 534/2024, en el sentit d'establir que la qualificació de la prova d'accés es determine mitjançant la mèdia aritmètica de les qualificacions obtingudes en cadascun dels exercicis, calculada sempre sobre quatre exercicis".

   "De manera que, en el cas de les Comunitats Autònomes amb llengua cooficial es prendrà la qualificació més alta entre els exercicis de Llengua Castellana i Literatura II o Llengua Cooficial i Literatura II", conclou el conseller.

    L'enviament dels escrits arriba després que el president de Generalitat, Carlos Mazón, avançara en el Debat de Política General l'inici d'un procés perquè l'alumnat puga "triar examinar-se de Castellà o Valencià en les PAU o quina de les dos notes computa".