Rússia celebra unes eleccions sense oposició a Putin però convertides en un plebiscit sobre la seua figura

   MADRID, 18 Sep. (EUROPA PRESS) -

   Rússia celebra des d'este divendres fins al diumenge unes eleccions parlamentàries amb les quals renovarà els 450 escons de la Duma Estatal, a més dels governadors d'onze regions, i en les quals Rússia Unida, el partit de Vladimir Putin, aspira a una nova majoria davant de falta de competència política real.

   En un context de falta d'oposició al Kremlin, el president rus cerca una font de legitimitat interna i reforçar la narrativa oficial enmig de la guerra contra Ucraïna, en les primeres eleccions legislatives des que va ordenar la invasió del país veí al febrer el 2022.

   Rússia Unida, partit hegemònic en el país les últimes dues dècades, part amb 324 seients en l'actual Duma després d'aconseguir un 49,8% dels vots en les eleccions del 2021 i en les llistes es presenten pesos pesants de Moscou com el ministre d'Exteriors, Sergei Lavrov, o Sergei Sobianin, l'influent alcalde de Moscou, tots dos fidels aliats de Putin durant els últims 20 anys.

   En un intent de renovar-se i presentar noves cares, la formació oficialista presenta al corresponsal de guerra Yevgeni Podubni, un periodista ben connectat amb el Kremlin que va resultar greument ferit per un dron ucraïnés mentre es trobava en el front de guerra.

   La qüestió de la guerra a Ucraïna, una realitat a la qual l'oficialisme rus es referix com a "operació especial", estarà present en unes votacions en les quals es presenten prop de 200 candidats que han servit en el conflicte, en un intent del Kremlin de donar un reconeixement als veterans, que, en tot cas, tindran escàs poder una vegada siguen triats.

   Els perfils militars no es limiten a les files de Rússia Unida sinó que altres formacions com el Partit Liberal Democràtic, de cort ultranacionalista i populista, promocionen també a veterans de la guerra, en una mostra que la narrativa respecte al conflicte a Ucraïna transcendeix les línies polítiques a Rússia i està molt estesa en tot l'arc parlamentari representat en la Duma.

   Després del partit de Putin, la formació que més seients té és el Partit Comunista de la Federació de Rússia, amb 57 escons, amb Rússia Justa, de tall socialconservador, i l'esmentat Partit Liberal Democràtic, a l'entorn dels 30 diputats. Cap d'estes formacions ha qüestionat l'atac a gran escala contra Ucraïna.

   El propi president ha vinculat la guerra a les eleccions, després d'insistir que acudir a les urnes és un acte amb el qual els russos demostraran unitat i suport a les tropes a Ucraïna. "Que som un poble unit per valors comuns, la memòria històrica i l'amor per la nostra pàtria", va assegurar en un discurs aquesta setmana.

FALTA D'OPOSICIÓ REAL I EXCLUSIÓ DE YABLOKO

   La falta de competició real en els comicis ve accentuada per l'exclusió del partit Yabloko, en una decisió que va avalar l'agost passat el Tribunal Suprem rus que va atendre així les denúncies del partit ultraconservador Rodina, que compta amb un sol diputat en la Duma, per presumpte finançament irregular i contactes amb l'estranger.

   La seua desqualificació és representativa del cèrcol a l'oposició que es viu a Rússia, ja que malgrat no representar un perill a l'oficialisme, ha sigut una de les poques formacions que s'han mostrat crítiques amb la guerra a Ucraïna.

   Yabloko només va obtenir 750.000 vots en les últimes eleccions, poc més del 1%, però la seua exclusió els ha posat en el focus. El propi fundador, Grigori Yavlinski, va ratllar d'"esdeveniment polític significatiu" l'exclusió i va assenyalar que evidencia" una profunda crisi en el sistema polític rus i una falta de visió sobre el futur desitjat".

   Esta situació ha resultat l'excepció en unes eleccions que transcorren amb un perfil polític baix i en el qual els candidats, tant oficialistes com fóra del paraigua de Rússia Unida, eviten acaparar el focus i abordar qüestions sensibles que s'isquen del guió oficial. Tot malgrat que les conseqüències de la guerra s'han notat en el país amb qüestions com el subministrament energètic, afectat per la campanya d'atacs ucraïnesos contra instal·lacions petrolíferes i gasístiques.

   Putin ha reconegut que els atacs afecten a la bona marxa logística i energètica de Rússia però ha assenyalat que no té un impacte greu en l'economia del país, incidint que responen a la desesperació del president ucraïnés, Volodomir Zelenski, contra el qual ha elevat la retòrica mentre els contactes amb Estats Units per a reprendre les negociacions de pau s'han estancat els últims mesos.

   Així mateix, els comicis se celebraran en territoris ocupats per Rússia en el context de la guerra a Ucraïna, cas de la península de Crimea, o les regions de l'est del país preses parcialment per l'Exèrcit rus.

   Este fet ja ha sigut criticat per Kíiv que ha ratllat de "farsa" les eleccions i ha avançat que la votació en els territoris ucraïnesos annexionats per Moscou serà "nul·la".

   Ucraïna ha denunciat que Putin porta 26 anys al capdavant de Rússia, més temps que el que va ostentar Iosif Stalin com a president de la Unió Soviètica, incidint que Moscou només vol "generar legitimitat interna" i "perllongar la seua guerra" amb estos comicis.