Salvador Enguix: "L'espectacular concentració de poder a Madrid dificulta la participació de les perifèries"

    VALÈNCIA, 26 Ene. (EUROPA PRESS) -

   El periodista valencià Salvador Enguix advertix que l'"espectacular concentració de poder" a Madrid "marca el relat i dificulta a tots els nivells la participació de les perifèries" en aspectes clau per al desenvolupament del territori espanyol. Enfront d'esta situació, advoca per desplegar "mecanismes de col·laboració des de la lleialtat" que permeten que el disseny de l'Estat "no siga radial, sinó perifèric", així com impulsar una "unitat d'acció" en la societat civil i les elits locals.

    Així ho explica l'autor en declaracions a Europa Press amb motiu de la publicació de 'Las periferias mudas' (Barlin), una radiografia del model territorial espanyol que intenta desmuntar "el mite de l'Espanya descentralitzada" per a mostrar una "realitat incòmoda": l'Estat autonòmic promès el 1978 s'ha convertit en un centralisme renovat que concentra poder, recursos i oportunitats en un únic punt del mapa.

    Enguix remarca que, per descomptat, no és un llibre contra Madrid, sinó una crida a la concentració de poder que es produïx allí. Tampoc és una obra de greuges regionals ni un al·legat identitari. L'objectiu és oferir al lector una anàlisi estructural de com funciona el poder a Espanya: des del finançament autonòmic fins a la ubicació de les seus corporatives; des de l'ecosistema mediàtic fins a la geografia del crèdit.

    Algunes dades recopilades en el volum són reveladores: Madrid concentra el 78% dels grans grups mediàtics amb audiència nacional, mentre les televisions autonòmiques només sumen el 10% de quota de pantalla; absorbix la meitat del saldo positiu de joves qualificats de fins a 34 anys que abandonen la seua província d'origen; l'Arc Mediterrani aporta el 12% de les exportacions espanyoles, però patix una infraejecució sistemàtica d'inversió estatal; només 18 de les 52 províncies espanyoles aconseguixen atraure més joves dels qui perden, mentre la resta alimenta l'"aspiradora" madrilenya; i, per exemple, la província d'Alacant ha ocupat l'últim lloc en inversió per càpita dels Pressupostos Generals de l'Estat.

    Salvador Enguix porta anys analitzant la situació en els seus articles de 'La Vanguardia' i la idea de construir un assaig sobre el fenomen va cristal·litzar a partir de la proposta de l'editorial i la reflexió d'un empresari valencià que li va impressionar: "Hem d'anar a Madrid perquè ens escolten".

    La Comunitat Valenciana no és l'única que patix esta condició de "muda", però sí suposa un cas especialment paradigmàtic, ja que per la seua "ubicació geogràfica estratègica" o els seus "excel·lents centres de formació", entre altres dons, hauria de trobar-se en una posició més avantatjosa. "Podent ser rica, cada vegada és més pobra i la causa més important és la falta de finançament", assenyala el periodista, que remarca que els valencians "cada any estem més allunyats de la mitjana del PIB espanyol i europeu".

    La manca de recursos per a pagar servicis fonamentals i haver de recórrer al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que no deixa de ser un deute, ens convertix en una "autonomia tutelada per Madrid", assevera.

    Una altra qüestió que preocupa l'autor és la poca repercussió dels temes que afecten determinades CCAA: "Nosaltres tenim un ecosistema comunicatiu propi, però depenem que Madrid ens tinga en compte. Els grans grups corporatius suposen el 80% de l'audiència d'Espanya i en ells hi ha una sobrerepresentació del que ocorre a Madrid, tant a nivell polític com a cultural etc., mentre que les perifèries no tenen esta representació excepte quan hi ha una tragèdia".

    El problema sembla clar, però quina és la solució? En opinió d'Enguix, passar per "una voluntat política per part dels grans partits de desenvolupar els mecanismes de la Constitució" perquè hi haja fòrums de decisió compartida. Bons exemples serien el Senat, que hauria de ser una cambra regional i ara és "una translació del Congrés sense cap tipus de marge de maniobra", o la Conferència de Presidents, on tampoc es fa una interlocució real.

"CERT AROMA FEDERALISTA"

   Salvador Enguix admet que és "pessimista" respecte a que estiguem caminant a una reformulació més equitativa de l'Estat. "La Constitució del 78 tenia un cert aroma federalista perquè estava influïda pel model alemany; ara, la sensació és la contrària, no s'han desenvolupat els instruments per a consolidar este model i s'està generant un clima d'opinió, ho hem vist en la dana, que els CCAA no són capaces de solucionar certes coses".

    "Caldria fer una reflexió en la societat civil. Jo crec molt en la societat civil, més que en els partits, que cada vegada estan més jerarquitzats", diu.

"CONFLICTIVITZAR LA RELACIÓ AMB EL GOVERN"

   A més, apunta al fet que hi ha una sèrie de formacions no nacionals que basen l'acció en "conflictivitzar la relació amb el Govern". El model que ha generat Catalunya o País Basc "està molt bé quant a defensar els seus interessos", però l'Estat "ha d'entendre que també ha d'escoltar" les comunitats que no es mouen des del conflicte, sinó des de la cooperació, subratlla.

    'Las periferias mudas' proposa "una Espanya en xarxa enfront de l'Espanya radial: un model federal i plurinacional on cap territori haja de peregrinar a Madrid per a ser escoltat, on el finançament siga transparent i suficient, i on la diversitat cultural i lingüística siga reconeguda com a fortalesa, no com a amenaça".