Sons d'Embat aborda la vigència de la cultura popular en l'EP 'Veus que travessen el temps'

@MINORIAABSOLUTA/LLUCK TOMAS - Archivo

   VALÈNCIA, 10 Nov. (EUROPA PRESS) -

   La formació Sons d'Embat ha publicat l'EP 'Veus que travessen el temps' (Gola Seca Records), un treball de sis cançons que aborda "la vigència de la cultura popular i la transmissió oral".

   Així, el grup que encapçala l'acordionista ontinyentí Pau Barberà ha partit de la capacitat del cant per a fer present allò que sembla llunyà i construir vincles entre èpoques, territoris i persones. Perquè, com explica l'instrumentista, "hi ha corrandes que continuen ressonant quan les persones que les cantaven ja no hi són".

   En conseqüència, el títol, 'Veus que travessen el temps', sorgix d'una convicció que recorre tot el disc: el passat continua actuant en el present. Així, quan una veu recupera i entona una melodia antiga, també es reactiven les experiències, les emocions i les preguntes que l'acompanyen. La transmissió esdevé "un acte creatiu i col·lectiu: cada interpretació incorpora una vida nova a allò que ha rebut".

   El llançament suposa l'inici d'una nova etapa en la trajectòria de Sons d'Embat. Ara, la veu i la paraula se situen al centre d'unes composicions d'arrel ibèrica i mediterrània. Tanmateix, les tonades prenen forma amb una sensibilitat contemporània i amb una base acústica en què conviuen veus, acordió i percussions. A més, les textures electròniques i els samplers amplien i transformen este univers sonor i establixen un diàleg amb la matèria orgànica de les cançons, expliquen els responsables de la producció en un comunicat.

   L'àlbum s'obri amb 'L'avui sempre és l'ahir', cançó que exposa la mencionada continuïtat i repetició de la història. En este cas, cal mencionar la col·laboració de la cantant La Maria, "gran renovadora de la música tradicional valenciana gràcies a la incorporació d'elements electrònics".

   'L'últim cel' és "un crit de denúncia pel genocidi que encara patix el poble palestí". La participació de l'activista i vocalista Salma Alhakim connecta la memòria amb la necessitat d'escoltar les veus del nostre temps.

   El tercer tema, 'El sol se va poniendo', és un cant de sega castellà en forma de fandango que recupera el vincle entre veu, terra i treball. La composició pren força gràcies a la presència d'El Naan, col·lectiu musical amb seu a Tabanera de Cerrato (Palència), que mescla la tradició rítmica ibèrica amb altres gèneres.

   En 'Cançó de bressol', Sons d'Embat acosta la vida i la mort dins d'un mateix gest de tendresa. Ho fa amb les notes interpretades per la cantautora i poeta mallorquina Clara Fiol, antiga component del grup Marala.

   Els últims tocs són per a 'La despedida (A lo pesau)', un cant d'amor que perdura malgrat la partida i la distància, i 'Esqueix', una peça que prolonga aquest món en un paisatge sonor rural: percussions, esquelles, irrintzis, ocells, dolçaina i fragments de les altres cançons es retroben i es transformen.