El sotsdirector d'Emergències en la dana atribuïx el retard a manar l'Es-Alert a la tardança de l'aval dels polítics

   MADRID, 23 Mar. (EUROPA PRESS) -

   El sotsdirector d'Emergències de la Generalitat Valenciana, Jorge Suárez, ha atribuït este dilluns en el Congrés el retard en l'enviament de l'Es-Alert a la població el dia de la mortífera dana que va deixar 230 morts en la província de Valencia al fet que va tardar a arribar l'autorització dels responsables polítics per a manar-ho.

   "Som funcionaris i teníem molt clar que no es podia manar fins que no tinguérem l'afirmació de la direcció general", ha assegurat Suárez davant de la comissió del Congrés que investiga la gestió de la catàstrofe, incidint que van estar "esperant" al fet que els digueren alguna cosa "per a poder prendre la decisió" de l'enviament.

   Suárez, el funcionari de major rang present en el Cecopi el 29 d'octubre del 2024, ha reiterat el relat del que allí va ocórrer que va fer quan va declarar com a testimoni davant de la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal per estos fets.

HO VA PROPOSAR TRES HORES ABANS

   La primera vegada que ell va plantejar el va enviar d'un missatge massiu va ser sobre les 17.15, a l'inici de la reunió del Cecopi, en veure que ja hi havia gent en les teulades en la zona Utiel-Requena i després, a les 18.38 torna a plantejar-ho quan se'ls comunica des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que hi ha risc de trencament de la presa de Forata, la qual cosa podria provocar crescudes de fins a set metres d'altura.

   Suárez planteja un primer missatge que recomanava a la gent romandre en zones altes i estar atents a nous missatges, però sobre les 18.19 es consensua una altra redacció instant a la gent a quedar-se en les seues cases i a informar-se per fonts oficials però no es diu res de refugiar-se en zones altes.

   Segons ha explicat, José Miguel Basset, exinspector cap del Consorci de Bombers de València, va apuntar que la primera redacció podria es "massa alarmista" i provocar "estampides".

AVISAR A ALCALDES I DISCUSSIÓ SOBRE COMPETÈNCIES

   Suárez ha admès que la discussió sobre este primer missatge es va fer en el si del Cecopi però no ha pogut determinar si va ser durant l'estona en el qual s'havia fet un recés de la reunió, que es duia a terme de forma presencia, però amb diversos membres connectats telemàticament. No obstant això, ha assenyalat que durant el recés la sessió telemàtica seguia activa, ja que ell mateix va preferir no tancar-la per temor al fet que després hi haguera problemes tècnics per a reprendre-la.

   Finalment el primer Es-Alert no es va manar fins a les 20.11. Sobre les 18.10, ha explicat el compareixent, es va arribar a convocar una videoconferència amb els alcaldes dels municipis als quals es volia alertar perquè així ho van proposar els "càrrecs polítics", encara que al final no es van poder connectar. I després també va haver-hi un debat sobre si l'adreça del pla d'emergències tenia o no capacitat per a "limitar moviments de la població".