VALÈNCIA, 2 Oct. (EUROPA PRESS) -
El municipi valencià de Sueca ha rebut la donació d'una campana de bronze datada el 1803 i una escultura del Jesuset Diví, dos peces de "gran valor patrimonial històric i artístic local" que tornaran al seu lloc original, el Convent de Franciscans.
Este és un edifici d'origen religiós annex a l'església de La nostra Senyora de Sales, construït entre els anys 1730 i 1766 que, el 1812, a causa de la desamortització, va passar a ser de propietat municipal, arreplega l'Ajuntament de la localitat en un comunicat.
Des d'este moment va començar a utilitzar-se per a diferents usos públics, entre ells com a Hospital Maternal. I va anar allí on es va criar sent fill de mare soltera Arturo Domínguez Almunia, qui ara ha volgut retornar al mateix edifici estes peces que la seua mare, Carmen, va conservar durant les últimes dècades.
El propi Domínguez ha indicat que ambdues peces "van aparèixer en la brossa i, llavors, les monges que dirigien l'hospital en este moment li van dir a la meua mare, que havia romàs ací treballant després que jo nasquera, que li les quedara i les cuidara".
"L'Ajuntament va ser coneixedor d'este fet i em van proposar fer una donació; i jo estic encantat que hagen tornat al lloc on havien d'estar, ací a Sueca, que és la meua casa", ha detallat.
El regidor de Patrimoni, Sergi Tomás, ha mostrat la seua satisfacció perquè estes peces "han tornat al seu lloc de procedència gràcies a una família que durant 40 anys ha vetlat pel seu bon estat": "El nostre agraïment a Arturo, per la seua generositat i total predisposició davant de la proposta de l'Ajuntament de recuperar-les, i també als companys de l'Ajuntament, pel gran treball interdepartamental que han realitzat, amb tant respecte i cura".
L'acte de donació ha comptat amb la presència també de les regidors Pilar Moncho i Sari Sáez. La campana té gravat 1803, l'any en què va ser fosa, una circumstància que es repetix en les cinc campanes de la torre de l'església de La nostra Senyora de Sales, per la qual cosa l'especialista, Francesc Llop, assegura que va ser creada pel mateix artesà, Cristóbal García.