Suprem afirma que Ábalos va acceptar dos milions d'euros per "canalitzar" la compra de mascaretes a l'empresa de Aldama

   MADRID, 22 Jun. (EUROPA PRESS) -

   El Tribunal Suprem ha assenyalat que l'exministre de Transports José Luis Ábalos va cometre un delicte de suborn passiu per "sol·licitar i acceptar l'oferiment" de dos milions d'euros que va fer l'empresari Víctor de Aldama "a canvi de canalitzar" per part de Ports de l'Estat i Adif "les adjudicacions de compra de mascaretes" en favor de Solucions de Gestió, societat vinculada al presumpte conseguidor del 'cas Koldo'.

   Així ho ha indicat el tribunal de la Sala penal del Suprem en una sentència, recollida per Europa Press, en la qual condemna a l'exministre de Transports José Luis Ábalos a 24 anys i tres mesos de presó, a Koldo García a 19 anys i huit mesos i a Aldama a quatre anys i mig per irregularitats en la compra de mascaretes en la pandèmia.

   Així, el tribunal recorda que Aldama va declarar davant del magistrat instructor del 'cas mascaretes' que, "sobre una previsió dels beneficis resultants pel subministrament global de seixanta milions d'euros en mascaretes", Ábalos va sol·licitar dos milions d'euros i Koldo, "la compra de la casa en què vivia", que va xifrar en 500.000 euros.

   I exposa que en la seua declaració com acusat, Aldama va declarar "que els va pagar part d'estes previsions, més de dos milions d'euros ja el 2020, encara que va precisar que la casa --el carrer-- Humilladero no la va comprar".

   "Del lliurament d'estes quantitats no existix corroboració alguna; ni tan sols servix d'indici per a esta xifra l'informe patrimonial aportat", remarca el tribunal, si bé assenyala que "sí existix" una fulla d'Excel "amb el nom d'arxiu mascaretes", obtinguda de l'ordinador de l'empresari.

   És d'este arxiu "d'on resulta la corroboració de la certesa en la realització d'estes previsions; també amb les inclusions al·lusives als altres dos acusats, doncs és palés que no s'inclouen com a previsions de despeses en negocis d'esta naturalesa, quantitats a lliurar a tercers que no resulten d'una vinculació concertada o conseqüència derivada de contracte atorgat", assenyala.

    Així les coses, l'alt tribunal exposa que "el concert per a l'adjudicació dels contractes de subministraments de material sanitari, amb els abonaments econòmics declarats provats integren un delicte de suborn per part d'Ábalos i de Koldo García, que sol·liciten i accepten promesa de dádiva per a realitzar un acte contrari als deures inherents al càrrec".

   I en el cas de Aldama, la sentència assenyala que "incorre en un delicte de suborn actiu" perquè "oferix retribució dels altres dos acusats funcionaris, al mateix temps que accepta la solicitació d'estos, en obrar de comú acord, perquè per part de Ports de l'Estat i Adif", entitats depenents del Ministeri de Transports, es canalitzara l'adjudicació.

ÁBALOS I KOLDO ES VAN APROFITAR DE LA SEUA POSICIÓ EN EL MINISTERI

   El Suprem adduïx que tant Ábalos com Koldo van cometre un delicte de tràfic d'influències perquè "es prevalen de la seua superioritat jeràrquica en el Ministeri", i van influir en els responsables d'Adif i Ports de l'Estat perquè "acorden l'adjudicació" de la compra de mascaretes a Solucions de Gestió.

   "És a dir, la utilització de la seua ascendència jeràrquica en l'organigrama del Ministeri de Transports, perquè l'adjudicatària del subministrament de mascaretes disposat en ambdues ordres ministerials fóra Solucions de Gestió. Decisió que no corresponia directament als acusats, sinó als responsables de les dos entitats públiques respectivament designades, Ports de l'Estat i Adif", rebla.

    A més, el Suprem manifesta que "no és viable" per a Aldama "la condemna per tràfic d'influències, ni en cadena ni per inducció", perquè "l'ascendència o influència que exercix el particular en els coacusados funcionaris, és derivada del pacte corruptor, del suborn". D'esta manera, afig, "la major gravetat del suborn desplaçaria el tràfic d'influències".

   Les acusacions populars, liderades pel PP, afirmaven que Ábalos i Koldo van cometre pels fets de les mascaretes un delicte d'ús d'informació privilegiada i atribuïen aprofitament d'informació privilegiada a Aldama. No obstant això, el Suprem assenyala que "les peculiars circumstàncies d'interlocutòries neutralitzen, per a esta informació, la normativa adjectivació de 'privilegiada'".

   També imputaven dos delictes de prevaricació administrativa, però tribunal considera que, pel seu contingut, "no cal afirmar que l'adjudicació del subministrament de mascaretes, per part de Ports de l'Estat i d'Adif, a Solucions de Gestió, fossin decisions arbitràries" a causa de, argumenta, "la dificultat de la consecució en estes dates d'este bé escàs, acompanyat de l'increment de contagis i morts".