El testimoni palestí de l'actor Nabil AlRaee arriba a la Rambleta amb 'Pres en l'esperança'

   VALÈNCIA, 2 Feb. (EUROPA PRESS) -

   El testimoni palestí de l'actor Nabil AlRaee arribarà el 13 de febrer a l'escenari de la Rambleta amb 'Pres en l'esperança', una obra "necessària, valenta i profundament commovedora" que es planteja com un "acte d'escolta i resistència en un temps marcat per la urgència ètica i política".

    AlRaee viatja expressament des del camp de persones refugiades d'Al-Arrub (Cisjordània), on va nàixer, va créixer i viu, per a posar veu a les històries personals i col·lectives dels qui porten més de 77 anys resistint, segons ha informat l'auditori en un comunicat.

   La peça, escrita pel propi Nabil AlRaee junt amb Juan Ayala i Miguel Oyarzun, i dirigida per estos dos últims, naix de la col·laboració entre Teatre del Barri, Unavezenlavida i The Freedom Theatre --el teatre palestí que "desafia la violència des de l'art, del que AlRaee va ser director artístic durant 13 anys--.

   L'actor palestí nomena el dolor "sense artificis" i parla de "dignitat, resistència i un profund desig de llibertat". 'Pres en l'esperança' és, abans de res, "un testimonio encarnat a partir de la biografia d'AlRae i de la seua experiència vital en els territoris palestins ocupats".

    L'intèrpret guia al públic per "moments clau" de la història de la resistència palestina, "travessada per la violència colonial i la lluita persistent per la terra, la identitat, la dignitat i la supervivència".

   L'espectacle es desenvolupa en anglès i àrab, amb subtituls en castellà, un recurs que, "lluny de crear distància, amplifica la bellesa i la profunditat del relat i subratlla la seua dimensió universal", explica la sala valenciana. La paraula, el cos i la memòria s'entrellacen per a construir un espai "íntim de trobada i pensament col·lectiu", on el teatre "es reafirma com a eina de resistència cultural".

    'Pres en l'esperança' és també una reflexió sobre les narratives hegemòniques "d'opressió": com es construïxen, de què estan fetes i què permet que es perpetuen. Enfront d'elles, l'obra proposa la trobada "com a mètode de resistència, d'alliberament i de construcció cultural".

    En esta línia, la sala subratlla que, en temps "de genocidi, ocupació i violència colonial", este espectacle "no només interpel·la al públic, sinó que ho convoca al teatre, a l'escolta i a la responsabilitat compartida de no mirar cap a un altre costat".