El TSJ avala les delegacions d'obres d'Edificant a ajuntaments realitzades pel Consell del Botànic en funcions

   VALÈNCIA, 30 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) ha dictat nou sentències en les quals desestima sengles recursos interposats per la Generalitat per a declarar lesiva la cessió de competències de l'Administració autonòmica en favor d'Ajuntaments com Burjassot, Mislata, Senyera o Casinos, entre altres, per a realitzar obres de manteniment en centres educatius, en el marc del Pla Edificant, informa l'Alt Tribunal valencià.

   Els magistrats han dictaminat que esta delegació de competències, que va realitzar l'antic Consell del Botànic estant ja en funcions, sí podia ser acordada en tractar-se d'un "despatx ordinari d'assumptes públics".

   La declaració de lesivitat és un acte administratiu contemplat en la legislació pel qual una Administració impugna una decisió favorable als interessats i dictada per ella mateixa per considerar-la nociva per als interessos públics o generals, com a pas previ a sol·licitar a la Justícia que l'anul·le.

   El Consell va recórrer a este mecanisme al maig del 2024 per a declarar lesiva la cessió de competències en matèria d'infraestructures educatives acordada al juliol del 2023 per la Conselleria d'Educació, dirigida per l'anterior Govern valencià, que estava en funcions, en favor de diferents ajuntaments perquè estos executaren obres de manteniment i reforma en col·legis públics amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.

   A continuació, la Generalitat va presentar els corresponents recursos contenciós-administratius en els quals sol·licitava que la Sala contenciosa administrativa del TSJCV declarara l'anul·labilitat dels actes administratius que la pròpia Administració havia declarat lesius.

   L'Advocacia de la Generalitat sostenia que la delegació de competències a Ajuntaments acordada per la Conselleria d'Educació al juliol del 2023 eren actes administratius que no podien ser adoptats per un Consell en funcions.

   Igualment, al·legava que estes delegacions comportaven elevats compromisos de despesa anuals i plurianuals, per un total proper als 52 milions d'euros, que afectarien a la legislatura entrant i fins i tot a les futures, així com que l'interès general que les justificaven no havia sigut motivat adequadament.

   No obstant això, ara, la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del TSJCV, després d'analitzar la legislació aplicable i la jurisprudència del Tribunal Suprem, ha rebutjat els arguments exposats en els recursos per a concloure que els actes de delegació declarats lesius no desborden "els límits del despatx ordinari dels recursos públics".

   El Tribunal assenyala que esta cessió de competències "no pot tenir-se per inusual o extraordinària", doncs des del 2017 la Generalitat ha acordat 835 delegacions, "de les quals només 15 es van produir durant aquell interregne en el qual el Govern de la Generalitat va romandre en funcions". Així es desprèn de l'informe de desembre del 2024 elaborat per la llavors cap del Servici de Coordinació d'Infraestructures i Gestió del Programa Edificant.

   A més, "la delegació produïda no comporta la incorporació de noves directrius d'ordenació política", arreplega una de les sentències dictades per la Sala, relativa a l'Ajuntament de Burjassot, i el seu abast és "purament singular i s'esgota en l'execució de l'acte", per la qual cosa "impedix la seua consideració com a directriu d'ordenació futura".

   "Que el Pla Edificant siga un instrument pel qual s'executa la política d'infraestructures educatives de la Generalitat, o que la delegació de competències dins d'este marc siga una decisió que executa una concreta política de planificació, no comporta la introducció de noves directrius d'ordenació política, sinó sol --i com a màxim-- execució de les ja presents", precisen els magistrats.

   En considerar que les delegacions analitzades no desborden el marc del despatx ordinari d'assumptes, la Sala assenyala que no cal analitzar l'al·legació relativa a la motivació de l'interès general, doncs esta solament s'activa quan este "despatx ordinari" no concorre.

   Les sentències dictades ara pel TSJCV, que poden ser recorregudes en cassació, condemnen a la Generalitat al pagament de les costes processals.

   La Secció Quarta de la Sala del Contenciós de l'Alt Tribunal valencià ha dictat fins ara nou pronunciaments judicials sobre el mateix assumpte en idèntics termes que afecten a diferents corporacions locals de les províncies de Valencia i Castelló i té previst resoldre, igualment per sentència, altres cinc recursos de la Generalitat relatius a la delegació de competències en altres consistoris de la Comunitat Valenciana.

    Després de conèixer la resolució, l'alcalde de Burjassot, Rafa García, recalca, en un comunicat, que este consistori "no podia acceptar en cap concepte" que els xiquets i xiquetes --en este cas del CEIP Fernando dels Rius, "es veren desdenyats per una Conselleria o una Generalitat que el que volia era no fer les millores en els centres educatius".

BURJASSOT DEMANA "NO DILATAR MÉS ELS PROCESSOS"

   "Edificant porta en marxa des de l'any 2017, era suficient normalitat i acte ordinari seguir treballant pel benestar de la nostra comunitat educativa acceptar la delegació de competències, encara que fora en període de transició, i així ho ha entès la Sala", ha manifestat el primer edil, que emfatitza: "Anem a seguir treballant, i sol·licitem també a la Generalitat que no dilate més els processos i es puguen reprendre ja d'una vegada per sempre les reformes en el Centre Educatiu, perquè a qui realment afecta és a nostres i els nostres xiquets, a les nostres famílies".

    "Tot això l'única cosa que ha fet és retardar la millora de les instal·lacions, de forma il·lògica i quasi torticera per part d'una institució que ha de vetlar per l'interès general i el ben comú", ha assenyalat.

    També l'Ajuntament de Mislata ha celebrat la decisió judicial, ja que "permetrà recuperar la competència per a realitzar obres en els centres educatius per més de 3,3 milions d'euros, corresponents a actuacions educatives compromeses pel Consell que mai van arribar a completar-se".

   En concret, precisen, es podran dur a terme les actuacions previstes en el CEIP Almassil, amb 821.921,82 euros; el CEIP Gregorio Mayans, amb 702.699,36 euros; l'IES Moll del Sol, amb 1.243.012,64 euros; i el Centre Públic de Formació de Persones Adultes (CPFPA Mislata), amb 536.377,95 euros.