El TSJCV confirma l'absolució de l'exinspector de Policia que va relacionar immigració amb delinqüència

   VALÈNCIA, 19 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha confirmat l'absolució de l'exinspector cap de Policia que va relacionar la immigració amb la delinqüència en prevaldre la llibertat d'expressió.

   Així es desprèn de la sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, en la qual el tribunal desestima el recurs d'apel·lació interposat per Fiscalia, al que es van adherir 'Cim Burkina' i 'València Acull', enfront de la sentència de l'Audiència que va absoldre a l'ex-cap de Policia.

   D'esta forma, el tribunal valencià dona per vàlids els arguments esgrimits per l'Audiència quant a que les manifestacions de l'acusat es van fer en el marc de la seua llibertat d'expressió i confirma la sentència d'instància.

   De fet, el TSJCV indica en la seua resolució que les opinions de l'acusat i els seus judicis de valor, no sent concordes en gran mesura amb les dades sociològiques i expressades amb poc respecte, "no és d'una intensitat tal que tals opinions no hagen de gaudir de protecció constitucional atès que tracten d'un tema de rellevància pública i que afecta al conjunt dels ciutadans, no aconseguint-se el llindar de 'l'intolerable'".

   "Cal dir que --afig el tribunal--, donat l'àmbit i els termes en què va comunicar les seues opinions referent al tema de la relació entre delinqüència i immigració il·legal, un càstig penal de l'acusat limitaria injustificadament la seua llibertat d'expressió".

   L'acusat, Ricardo Ferris, va ser absolt per l'Audiència --i confirmat ara pel TSJCV-- per les seues manifestacions en una xarrada que va oferir el 14 d'octubre del 2022 en l'Ateneu Mercantil de València, en el marc d'una Jornada sobre Immigració i Seguretat Ciutadana organitzada per Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola i VOX Corts Valencianes.

   Durant la jornada, l'acusat, defensat per Juan Carlos Navarro, va emetre un discurs que va ser gravat i, després, difós per la xarxa social Youtube. En el mateix afirmava que "immigració il·legal és igual a delinqüència" i apuntava: "desgraciadament, a dia de hui, ens agrade o no ens agrade, la pràctica totalitat dels detinguts que fa la policia i la Guàrdia civil són estrangers, són gent que ve de fora, en el sentit una mica més ampli de la paraula".

   I postil·lava, entre altres afirmacions: "No estic parlant simplement d'estos tipus que arriben en les pasteres, que molts d'ells són delinqüents. Fa poc estava parlant amb dos policies meus que han estat en Frontex, una unitat que suposadament està destinada al control dels tràfics d'immigració i els dos m'han confirmat que és un paripé. No confiem en Frontex perquè no servix absolutament per res".

   L'acusat, durant el juí, va reconèixer les manifestacions i va assegurar que no era conscient que era gravat ni sabia que s'anava a difondre per Youtube. Va mantenir que va acudir a la jornada a títol personal, com a delegat del sindicat policial Jupol, i va afirmar que sempre havia sigut anti polític. Va justificar les seues afirmacions en estadístiques.

   Va explicar que no va voler dir que tots els estrangers eren delinqüents, "però delinqüents és igual a immigració il·legal", va mantenir. També va al·legar que esta imatge d'una persona racista era absolutament incerta i que ell es caracteritzava pel contrari lloc que era un "activista social que ajudava a la gent".

   L'Audiència, després de la vista, va decidir absoldre a l'acusat en prevaldre la llibertat d'expressió. Sobre este tema, assenyalava en la seua resolució que encara que en la xarrada s'inclogueren fets referits a la quantitat d'estrangers que eren detinguts o que cometien certs delictes, "el contingut i la línia general del discurs es dirigia a valorar la gravetat de la delinqüència i la seua relació amb la immigració, i a emetre judicis de valor sobre el que hauria de fer-se".

    Així, l'Audiència entenia que prevalia l'expressió d'idees i opinions sobre la mera transmissió de fets, "que en este cas no són més que el sustente de la tesi del conferenciant". Encara que afegia: "El que no vol dir que no haja de valorar-se la possible mendacidad quan es detecta que certes afirmacions no es corresponen amb les estadístiques oficials. Però no des del punt de vista de la llibertat d'informació, sinó des dels límits a la llibertat d'expressió". El TSJCV recolza ara estos arguments.