La UV i Fisabio obtenen els primers genomes complets del virus SARS-CoV2 a Espanya

UNIVERSITAT DE VALNCIA

VALNCIA, 16 Mar. (EUROPA PRESS) -

La Universitat de Valncia (UV) i la Fundació Fisabio han informat que han obtingut "els primers genomes complets del virus SARS-CoV2 a Espanya".

L'anlisi genmic ha sigut dut a terme per la Unitat Mixta en Infecció i Salut Pública de la Universitat de Valncia i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitria i Biomdica de la Comunitat Valenciana Fisabio, el Grup d'Investigació en Epidemiologia Molecular, tots dos liderats per Fernando González Candeles, catedrtic de Gentica i investigador de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) de la Universitat de Valncia i del CSIC, i el Servici de Seqüenciació i Bioinformtica de Fisabio que coordinen Giuseppe d'Auria i Llúcia Martínez.

Els equips d'investigació valencians --segons detalla la UV en un comunicat-- han aconseguit seqüenciar el genoma complet de tres mostres de pacients infectats pel COVID-19 procedents del laboratori de Microbiologia de l'Hospital Clínic Universitari de Valncia, les primeres seqüncies del virus SARS-CoV2 obtingudes a Espanya.

Aquesta seqüenciació de genomes complets se suma a l'esfor que s'est fent a nivell mundial en tots els laboratoris per a esbrinar quals han sigut les vies de transmissió i com s'estenen els diferents llinatges del virus, destaquen.

"L'objectiu primordial és identificar amb major fiabilitat els focus i les cadenes de transmissió del coronavirus. La principal conclusió de l'anlisi de les primeres mostres és que els ceps procedeixen de rutes de transmissió diferents", explica l'investigador Fernando González Candeles.

BASES DE DADES

Les seqüncies ja estan accessibles en la base de dades de la Iniciativa GISAID, consorci públic dedicat a l'estudi del virus de la grip (https://www.gisaid.org/); la plataforma Nextstrain, que permet visualitzar la progressió espacial i temporal de la pandmia a partir dels més de 500 genomes depositats des del desembre passat per 40 pasos (https://nextstrain.org/); i la base de dades Genbank de seqüncies gentiques del NIH (National Institutes of Health dels Estats Units) (https://www.ncbi.nlm.nih.gov/genbank).

Els grups formats per personal investigador especialista en virologia, epidemiologia i bioinformtica han determinat que una dels ceps analitzats est relacionada amb altres ceps europeus (d'Itlia, Alemanya, Luxemburg, Frana, Esccia, Pasos Baixos, etc.).

"El següent pas ser analitzar seqüncies de més mostres de pacients dels hospitals de la Comunitat Valenciana per a poder comprovar les vinculacions entre elles i amb les cadenes de transmissió establides pel personal especialista en epidemiologia", explica Fernando González.

L'anlisi de genomes virals permet conéixer les vies per les quals ha entrat el virus a aquesta comunitat i com es transmet en aquests moments, la qual cosa ajudar les autoritats sanitries a controlar molt millor l'expansió del virus en aquest territori, asseveren des de la universitat valenciana.

A més, la seqüenciació del genoma del virus "permet conéixer les mutacions que ha patit el virus des que va comenar l'epidmia i la conclusió a la qual s'ha arribat després de l'anlisi realitzada és que, fins ara, no s'ha trobat cap mutació associada a una major virulncia, letalitat, o a alguna propietat interessant des del punt de vista clínic".

Les mostres han sigut seqüenciades mitjanant MinIOn, un seqüenciador de tercera generació d'Oxford Nanopore Technologies. La infraestructura utilitzada en la investigació ha sigut possible grcies al cofinanament de la Unió Europea a través del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020.