València celebra el primer any de Super·sonic amb una mostra que explora la història de la creació sonora

   VALÈNCIA, 16 Dic. (EUROPA PRESS) -

   València Innovation Capital i el laboratori Sono·lab, en el marc del compromís de l'Ajuntament de València amb la innovació cultural i tecnològica, han presentat l'exposició 'Super·sonic: un recurs per a la història social de la creació sonora'.

   Este esdeveniment celebra el primer aniversari a València de 'Super·sonic, col·lecció Francisco López de música experimental i àudio-art', i posa en valor un arxiu de "referència mundial" dedicat a l'exploració sonora i les seues implicacions socials, culturals i tecnològiques, segons ha indicat el consistori en un comunicat.

    L'exposició, que acull l'edifici municipal de les Naus, es configura com un homenatge a la creació sonora entesa des d'una perspectiva social i cultural. La mostra proposa un recorregut per la col·lecció Super·sonic, que compta amb més de 10.000 obres d'artistes de tot el món i 50.000 registres d'àudio distribuïts en unes 8.000 publicacions físiques.

    La regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions, Paula Llobet, ha destacat que Super·sonic "és un arxiu únic el món i l'Ajuntament vol posar-ho en valor". "L'objectiu és que aquesta exposició transcendisca el concepte d'una simple presentació artística, volem que siga un espai per a la reflexió, la inspiració i el diàleg, una invitació a descobrir com el so pot narrar històries socials i connectar a les persones", ha ressaltat.

   "Des de València Innovation Capital apostem per projectes que fusionen art, tecnologia i transformació social, i Super·sonic és el millor exemple de com la creativitat pot convertir-se en motor d'innovació cultural", ha subratllat l'edil.

    El públic podrà gaudir de fons exclusius de la col·lecció com a formats d'àudio físics, publicacions i material audiovisual que permeten explorar la riquesa i diversitat de l'àudio experimental.

INSTAL·LACIONS SONORES INTERACTIVES

   A més, comptarà amb dos instal·lacions sonores interactives que mostren la transversalitat de les arts sónicas. 'Simbiosi sonora', una peça de l'artista sonor i desenvolupador Óscar Martín, que explora la relació simbiòtica entre un fong mucilaginoso i una pseudo-IA. Este sistema genera so mitjançant algorismes genètics, la qual cosa "fomenta una retroalimentació entre el comportament del fong i les composicions sonores, portant a una evolució conjunta".

   'Exploració concreta en temps real' és l'altra instal·lació interactiva en la qual el públic podrà manipular composicions en vinil del propi Francisco López mitjançant giradiscos i taules de barreja. Esta experiència reinterpreta els principis de la 'musique concrète' des d'una perspectiva contemporània.

    Segons Francisco López, esta col·lecció no respon al concepte tradicional de col·leccionisme, sinó que es definix com "la col·lecció d'un no col·leccionista". "És el fruit de dècades d'intercanvis directes amb milers d'artistes, especialment en els temps predigitales, quan la pràctica sonora underground es va convertir en un fenomen global", ha destacat.

   Este arxiu "únic" busca tenir un ús públic amb finalitats culturals, per la qual cosa oferix recursos per a consulta, investigació, exposició i la generació de noves creacions sonores. L'exposició posa en el centre de la conversa la història social de la creació sonora, un àmbit que "fins ara ha estat relegat a un segon pla".

   A través d'este enfocament, Super·sonic busca "destacar processos col·lectius, mecanismes d'intercanvi i les dinàmiques subterrànies que han donat forma a l'escena de l'àudio experimental a nivell mundial".

    La mostra s'emmarca en l'estratègia de l'Ajuntament per a consolidar a la ciutat com a "hub d'innovació tecnològica de referència del Mediterrani".

"CRISTAL·LITZACIÓ DE L'ESPERIT CONTRACULTURAL"

   Este fenomen es remunta als anys 80, en plena "cristal·lització de l'esperit contracultural de les dècades anteriors". La socialització massiva d'eines com les fotocopiadores, cintes de casset, sintetitzadors o els estudis casolans "va marcar l'inici d'una pràctica creativa que escapava als circuits comercials i acadèmics tradicionals".

    Des de llavors, el DIY (fes-ho tu mateix) i l'esperit pospunk "han sigut fonamentals per a l'expansió d'este moviment, donant lloc a microcomunitats disperses, però profundament connectades".