València cronifica la seua emergència habitacional a causa de la "inacció" pública, segons la Càtedra d'Habitatge d'UPV

    VALÈNCIA, 8 Ene. (EUROPA PRESS) -

   L'Informe del quart trimestre del 2025 de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València ha confirmat que València ha entrat en una emergència habitacional estructural.

   La cronificació del problema, doncs, no és resultat d'una crisi sobtada, sinó de "més de deu anys de decisions errònies, inacció perllongada i, especialment, de la substitució de l'anàlisi tècnica per un relat polític desconnectat de la realitat", segons arreplega la UPV en un comunicat.

   El preu mitjà de l'obra nova plurifamiliar ha superat els 4.000 euros/m2, mentre l'oferta disponible s'ha reduït a sol 137 habitatges nous en tota la ciutat. Este doble fenomen marca un "punt de no retorn". "Quan una ciutat deixa de poder allotjar als qui la sostenen, el problema deixa de ser econòmic i es convertix en social", ha assenyalat el director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón López. "I això és exactament el que està ocorrent a València".

   La Càtedra ha explicat que des del 2016, i amb especial intensitat des del 2019, les dades han sigut clars, públics i reiterats. Encariment sostingut, desaparició d'habitatge protegit efectiu, contracció de l'oferta i augment de l'esforç de les llars. Res d'axò era imprevisible, ha insistit. "No estem davant d'una crisi inesperada", afirma Cos-Gayón. "Estem davant del resultat directe d'haver ignorat durant anys un diagnòstic perfectament conegut".

   La Càtedra considera que un dels elements més nocius d'esta dècada ha sigut la construcció de "un relat polític que ha suplantat al coneixement", amb missatges tranquil·litzadors, anuncis sense base tècnica i mesures dissenyades per al cicle mediàtic. "El relat crea una falsa sensació d'acció, però no construïx habitatges", advertix el director de l'Observatori. "I el que és pitjor: ha servit per a justificar polítiques que han agreujat exactament allò que deien combatre".

LLOGUER

   Per a la càtedra de la UPV, el cas del lloguer és paradigmàtic. Al seu criteri, la negativa a protegir de forma efectiva als propietaris enfront de l'okupació i la inseguretat jurídica ha provocat l'efecte que des de la Càtedra es venia advertint: retirada massiva d'habitatge del mercat tradicional.

    "El resultat no ha sigut més accés, sinó escassetat extrema, preus disparats i expulsió accelerada de les llars més vulnerables". "Legislar des de la por al propietari no protegix a l'inquilí, ho expulsa del sistema", ha apuntat Cos-Gayón.

   Així, la Càtedra conclou que el lloguer a València és un mercat "residual, fràgil i profundament excloent", no per excés de demanda, sinó per "destrucció deliberada" de l'oferta. "El desastre del lloguer no és una conseqüència col·lateral, és el resultat directe de polítiques que van confondre intenció moral amb eficàcia real", ha insistit Cos-Gayón. .

   L'emergència ja no afecta només a col·lectius tradicionalment vulnerables. S'ha convertit en una fractura generacional que expulsa a joves, treballadors essencials i famílies de rendes mitjanes fora de la ciutat. Cada any sense actuar amb rigor no només agreuja el problema, sinó que "encareix de forma irreversible la seua solució".

   A este escenari se suma un creixement demogràfic accelerat, sense que el parc residencial ni les polítiques públiques hagen sigut dimensionades per a absorbir-ho. No és un debat ideològic, sinó una relació estructural bàsica: quan la població creix i la capacitat de produir habitatge no ho fa, la pressió recau sempre sobre els més fràgils.