MADRID/VALÈNCIA, 17 Nov. (EUROPA PRESS) -
València ha quedat segona entre les quatre ciutats espanyoles del rànquing europeu Free to Breathe de Clean Cities, publicat este dimarts. Es situa per darrere de Barcelona i per davant de Bilbao i Madrid.
Segons l'estudi, cap de les quatre compliria tots els límits de contaminació que la Unió Europea (UE) exigirà en 2030 a partir de les dades del 2025 analitzats, encara pendents de verificació, per la qual podrien variar lleugerament.
La coalició europea Clean Cities, de la qual formen part ECODES, Ecologistes en Acció, ConBici, Salut per Dret i ISGlobal, ha elaborat esta classificació atenent al nivell de contaminació de les ciutats, el seu compliment dels límits que la UE exigirà a partir del 2030, la seua evolució en els últims deu anys i les mesures de mobilitat implementades.
Per a això, ha utilitzat dades oficials de l'Agència Europea de Medi ambient. Segons la seua anàlisi, Madrid, situada en una franja de la classificació pròxima a Marsella i Bolonya, superaria almenys tres dels límits europeus previstos per al 2030: els de diòxid de nitrogen (NO2), tant anual com a diari, i el de partícules fines (PM 2,5) anual. L'informe vincula estos contaminants, perjudicials per a la salut, en gran manera al trànsit.
Segons l'estudi, les ciutats europees que més han millorat la seua qualitat de l'aire han transformat la seua mobilitat. Copenhague lidera el rànquing amb autobusos elèctrics, una zona de baixes emissions, una àmplia xarxa ciclista i carrers escolars sense cotxes.
L'anàlisi destaca que els majors avanços combinen mesures ràpides i econòmiques amb canvis estructurals, com electrificar flotes públiques i reduir les emissions del repartiment urbà.
La mobilitat constituïx, segons Clean Cities, el principal marge de millora de les ciutats espanyoles. En este apartat, enfront del 9 de Copenhague i Ámsterdam, Barcelona obté un 5, Madrid i Bilbao un 4 i València un 3.
La coalició atribuïx estes puntuacions a les limitacions de les zones de baixes emissions (ZBE), l'escassa presència d'autobusos elèctrics i el reduït nombre de carrers escolars sense trànsit.