València tindrà una instal·lació científica "única" per a avançar en la investigació contra el càncer

   VALNCIA, 13 Dic. (EUROPA PRESS) -

   El Parc Científic de la Universitat de Valncia, situat al campus de Burjassot-Paterna, comptar amb el primer accelerador lineal compacte de ions d'Espanya, una installació científica "única" grcies a una tecnologia "molt prometedora" que permetr avanar en la investigació contra el cncer. El projecte té un termini d'execució de cinc anys i compta amb una dotació econmica de 21,8 milions d'euros.

   Amb l'acte de cessió de terrenys de la Universitat de Valncia al CSIC, dut a terme hui, s'inicia el projecte de construcció del primer accelerador lineal compacte d'ions d'Espanya. Impulsat per l'Institut de Física Corpuscular (UV-CSIC), es tracta d'un equipament basat en hadroterpia, tcnica de radioterpia que es perfila com una de les més efectives per al tractament del cncer en el futur. La ministra de Cincia, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha presenciat l'acte al costat de la presidenta del CSIC, Eloísa del Pi, i el vicerector d'Investigació de la UV, Carlos Hermenegildo.

   El projecte, la construcció del qual est finanada pel Centre per al Desenvolupament Tecnolgic i la Innovació (CDTI) mitjanant un procés de Contractació Pública Precomercial (CPP) i un conveni amb el CSIC, compta amb un pressupost de quasi 22 milions d'euros i respon a dos reptes.

   D'una banda, desenvolupar la tecnologia d'acceleradors lineals compactes amb feixos d'ions, amb la collaboració entre empreses i organismes públics d'investigació espanyols; i d'una altra, realitzar estudis radiobiolgics únics a nivell mundial. La installació s'alar en terrenys de la Universitat de Valncia situats al seu Parc Científic, en els voltants del campus Burjassot-Paterna.

   La ministra Diana Morant ha explicat la importncia de conjuminar l'esfor públic i privat quan es tracta d'innovacions. "Al nostre país estem fent la major inversió que s'ha fet mai per a la investigació de malalties que tant ens afecten, com és el cncer. Parlem de tecnologies d'alt risc financer, perqu estem parlant d'innovació, i all on el mercat no arriba, ha d'entrar la inversió pública", ha dit.

   "Per aix és tan important posar en valor la cincia pública del nostre país, perqu, a través dels impostos de tots els ciutadans, serem un dels primers pasos que investiga en una tecnologia que, sens dubte, ser el futur i l'esperana de moltes persones amb cncer", ha concls la ministra de Cincia, Innovació i Universitats.

   "Este projecte amb ions de carboni té un gran abast social i el CSIC est profundament compromés amb la seua realització, conjuminant esforos des de la cincia, la tecnologia i la cooperació pública-privada per a la seua implementació final en la sanitat espanyola i en la seua lluita contra el cncer", ha afegit la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino.

   El tractament de tumors amb protons, l'anomenada prototerpia, és ja una realitat que s'est implantant a Espanya i que permet modular la irradiació sobre els teixits tumorals amb gran precisió i menor invasió que la radioterpia convencional. Així i tot, la terpia amb ions -toms amb crrega elctrica més pesats que els protons- presenta major eficcia radiobiolgica, menor toxicitat i una resposta immunolgica més favorable.

   El nou accelerador d'ions permetr, d'entrada, avanar en l'avaluació de l'impacte de l'hadroterpia, ja que permetr modelitzar i sistematitzar el comportament dels ions, estudiar noves tcniques de deposició de dosi, analitzar la complementarietat de diferents energies de radiació i comparar efectes segons el tipus d'ions, entre altres qüestions. A més, el projecte abordar la primera etapa dels estudis biomdics necessaris per a posar a punt un programa de terpia clínica amb ions.

   La construcció d'este edifici en la parcella de 8.500 metres quadrats, la cessió dels quals s'ha formalitzat hui, arrancar previsiblement en 2025. En 2027, la installació podr incorporar les diferents parts de l'injector per al seu acoblament, adequació i revisió, i s'espera que comence a funcionar a la fi de 2028.

"DE PRIMERA LÍNIA"

   "La Universitat de Valncia i el CSIC porten molts mesos treballant en este important projecte i l'acte de hui suposa un pas significatiu en el procés de desenvolupament d'una installació científica de primera línia en un centre d'investigació mixt", ha dit Carlos Hermenegildo, vicerector d'Investigació de la UV.

   "En esta aliana, la Universitat no sols cedix els terrenys per a la installació de l'accelerador d'ions, sinó que, a més, es compromet a través de l'IFIC amb el desenvolupament científic de l'accelerador i amb l'exploració de les seues aplicacions en cincia bsica i també aplicada, com és el cas del potencial tractament de malalties oncolgiques", ha dit.

   Amb una dotació econmica de 21,8 milions d'euros procedents de Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER 2021-27) finanats per la Unió Europea, el projecte té una termini d'execució és de cinc anys. En la construcció de la installació participen, a més, el CIEMAT (Centre d'Investigacions Energtiques, Mediambientals i Tecnolgiques) i l'empresa espanyola AVS, especialitzada en indústria de la cincia.

   Les principals institucions implicades han subscrit ja acords de collaboració per a treballar en aquest projecte, que compta també amb l'assessorament del CERN, el major laboratori mundial de física de partícules. També s'ha constitut l'equip que assessora sobre els aspectes mdics del projecte, format per onclegs radioterpics.