Una versió 2.0 de 'La dona de negre' arriba al Talia perquè la por "entre a la ment del públic"

   VALNCIA, 13 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La versió 2.0 de la mítica histria de Susan Hill 'La dona de negre' arriba aquest dimecres al Teatre Talia de Valncia perqu la por "entre a la ment dels espectadors" a través d'una experincia immersiva de pur terror amb numerosos efectes especials, illusionisme i un espai sonor inquietant.

   'La dona de negre' és una producció dirigida per la valenciana Rebeca Valls, que compta amb Diego Braguinsky i Jordi Ballester sobre les taules i que es podr gaudir fins al prxim 22 d'octubre.

   L'obra narra la histria d'Arthur Kipps, advocat de mitjana edat, que contracta un teatre i lloga els servicis d'un actor professional per a recrear un succés fantasmagric que els va succeir a ell i a la seua família entorn del 1950. El protagonista necessita que la histria isca a la llum i, a més, té les esperana que aix li servisca d'exorcisme, i així quedar alliberat per sempre.

   La directora de l'obra ha destacat que per a aquesta versió de Stephen Mallatratt s'ha intentat generar una experincia immersiva que aconseguisca que la por "puga sentir-se també en el pati de butaques" i que el públic tinga la sensació d'estar "envoltat constantment" a través de les llums i del so.

   "Un 50 per cent de l'obra és el treball que fan els actors per a endinsar-te en la histria i l'altre 50 per cent és la tcnica que hi ha darrere que fa que la funció siga sorprenent. Al final es converteix en un actor més perqu és imprescindible per a generar en el públic eixes sensacions, si no est sostingut per una atmosfera, un so o un fum no se sosté", ha apuntat Valls.

   En aquest sentit, ha assenyalat que el Teatre Talia es converteix en mgia grcies a la imaginació. "A l'espectador amb uns objectes se li est apellant a la imaginació i li va entrant al subconscient i és ací on la por entra de manera que no et donar", ha subratllat.

"UN FENOMEN TEATRAL"

   Referent a aix, l'actor Jordi Ballester ha mostrat el seu desig per que 'La dona de negre' aconseguisca traspassar la frontera del que és anar al teatre d'una manera "normal" i que es convertisca en un fenomen teatral" que supere les expectatives del públic i fins i tot "el moment cultural i social que est vivint", atés que considera que té "tots" els elements per a ser-ho.

   "Aquesta obra és un bon llibre, una bona novella i una bona obra de teatre i, a més, est plena d'emocions. Assegues por, t'espantes, ests en tensió, plores, rius... És una obra que abasta tantísimes coses que espere que es convertisca en tot un fenomen", ha argumentat.

   Així mateix, ha explicat que tant a Diego Braguinsky, el seu company en la funció, com a ell, des del minut un de l'obra "ens embarquem en un viatge del com despertes quan els espectadors comencen a aplaudir" el que "denota que no tens cap descans mental".

   "Entres en un viatge i l'obra et porta fins al final i aix és el que li passa als espectadors que s'enganxen a la histria i viatgen amb ella. Aix és el que vaig viure jo quan vaig veure aquesta funció el 2001", ha indicat Ballester.

   En aquesta línia, Diego Braguinsky ha afegit que espera que per al públic la pea teatral siga una "revelació" i que els faa plantejar-se "com poden aconseguir-se fer aquest tipus de coses en el teatre".

EXPERINCIA TEATRAL "INOBLIDABLE"

   Per la seua banda, el responsable de so de 'La dona de Negre' Víctor Lucas, ha destacat que en l'obra s'han pres "molt de deb" la por per a poder generar en els espectadors una experincia teatral "inoblidable".

   "Hem explorat molt en eixe espai sonor per a veure com traslladvem el que passava en l'escenari al pati de butaques, com fer-los sentir coses i potenciar, sobretot, aquesta idea de fer 'Una dona de negre' 2.0 i que la gent que no vé habitualment al teatre isca del teatre volent cridar la gent perqu visquen aquesta experincia", ha ressenyat.

   Finalment, l'assistent de direcció i illusionisme, Nacho Diago, ha exposat que per a l'obra s'han creat "uns efectes en servici de la funció" atés que el text és "molt potent" i segons ha dit, s'ha buscat crear una sensació en el públic en la qual "no spien molt bé si estan veient ombres o si li l'estan imaginat".

   Per aix, explica que s'ha optat per efectes "més subtils" i no tan "espectaculars" per a "entrar dins de les ments dels espectadors perqu el terror, igual que la mgia, és una cosa psicolgica que passa dins dels nostres caps", ha concls.