Von der Leyen veu un "consens creixent" entre els 27 per a usar els actius russos per a finançar a Ucraïna

1014107.1.260.149.20251001182348

   COPENHAGUEN, 1 Oct. (de l'enviada especial d'EUROPA PRESS Laura García Martínez) -

   La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha afirmat hui dimecres que existix un "consens creixent" respecte a que ha de ser Rússia qui responga pel preu de la defensa i reconstrucció d'Ucraïna, per la qual cosa ha defensat la seua proposta d'usar els actius sobirans russos congelats per a un préstec de reparacions a Kíiv, malgrat els dubtes legals que suscita i el rebuig obert de Bèlgica.

   "Existix un consens creixent respecte a que no són només els contribuents europeus els que han de pagar el suport a Ucraïna, sinó que Rússia també ha de rendir comptes. Rússia és la responsable, ha causat el dany i ha de rendir comptes", ha dit a la premsa en el cim informal de líders de la Unió Europea que se celebra a Copenhaguen.

   Així, Von der Leyen ha insistit en la proposta que presenta als Vint-i-set oferix una "via legal sòlida" per a utilitzar els actius del Banc Central rus congelats per les sancions europees ja que la UE "no confiscarà els actius". "Ucraïna haurà de retornar este préstec si Rússia paga les reparacions, ja que el responsable ha de rendir comptes", ha reblat.

   La cap de l'Executiu comunitari ha expressat així que el suport de la Unió a Ucraïna està "blindat" i que, en un moment en el qual el règim de Vladimir Putin està "posant a prova" al bloc europeu, és crucial que els 27 mantinguen un "sentit comú d'urgència i unitat" per a encarar la situació.

   Entre els suports de Von der Leyen, el canceller alemany, Friedrich Merz, ha defensat esta setmana l'ús dels actius russos congelats per a un préstec sense interessos d'uns 140.000 milions d'euros a Kíiv, que només hauria de retornar-ho si Moscou indemnitza al país després d'acabar la guerra.

   A més, l'Alta Representant de Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, ha dit que es treballa sobre esta iniciativa "per a avançar el més ràpid possible", si bé ha admès a Copenhaguen que "no tots els Estats membre estan ací, no té el suport de tots encara". "No puc posar un termini, intentem anar el més ràpid possible", ha reblat.

   No obstant això, altres socis com Bèlgica --on estan immobilitzats els fons-- recelan pels dubtes legals que planteja el projecte, la reflexió del qual és recurrent a Brussel·les i en les capitals des de fa més d'un any però mai ha arribat a desenganxar.

   El primer ministre belga, Bart de Wever, que este dimecres no ha volgut fer declaracions a la seua arribada a Copenhaguen, va dir la setmana passada que este projecte "mai ocorrerà".

   "Si els països veuen que els diners dels bancs centrals pot desaparèixer quan els polítics europeus ho consideren oportú, podrien decidir retirar les seues reserves de l'eurozona", va raonar llavors el líder de la ultradreta flamenca i primer ministre belga.

   Hores abans de l'arrencada del cim, Suècia i Finlàndia van circular un document de posició conjunt per a deixar clar el seu suport a la proposta d'utilitzar els actius russos congelats per a "enfortir la defensa d'Ucraïna" i finançar la reconstrucció del país.

   "La supervivència d'Ucraïna i la seguretat d'Europa depenen que es cobrisquen les seues necessitats financeres i de defensa", segons han dit estos dos països en publicar la declaració amb la qual defensen que la Unió ha de jugar un "paper central" a l'hora de proporcionar a Kíiv finançament "previsible i suficient".

   Preguntat pel debat, el president de França, Emmanuel Macron, ha dit que l'opció que acorde la UE ha de ser "operativa" i "no tenir cap feblesa"; i encara que ha considerat positiu que la Comissió Europea present una iniciativa en este sentit també ha avisat que entén les preocupacions expressades per Bèlgica.

   "Els europeus necessitem seguir sent un lloc atractiu i fiable, és a dir, quan es congelen uns actius, es respecta el Dret internacional i això és el que ha recordat el primer ministre belga", ha argumentat Macron.