Vox va créixer a Madrid primer entre les classes mitjanes i altes i després entre els "perdedors de la modernització"

   VALÈNCIA, 17 Dic. (EUROPA PRESS) -

   Un estudi dels investigadors de l'Economia Aplicada de la Universitat de València (UV) Rosa Roig, Priscila Espinosa i José M. Pavía analitza la procedència dels vots de la formació política Vox en la Comunitat de Madrid en les eleccions generals i autonòmiques d'entre els anys 2016 i 2023 i com esta es relaciona amb el nivell de renda.

   La investigació, publicada en la revista Frontiers in Political Science, qüestiona una de les tesis més esteses sobre l'extrema dreta europea: la idea que el seu creixement es deu sobretot als anomenats "perdedors de la modernització"; és a dir, sectors socials econòmicament vulnerables i ressentits amb la globalització. Segons l'estudi, l'entrada i la primera expansió de Vox a Madrid van estar liderades per electors de classe mitjana-alta i alta, sobretot procedents del PP i de Ciutadans, i no per les rendes més baixes.

   Per a este projecte, els investigadors han construït una gran base de dades que combina resultats electorals i nivells de renda per secció censal (cada secció està formada entre una i tres taules d'aproximadament mil electors cadascuna d'un àrea geogràfica concreta), detalla la institució acadèmica.

   Mitjançant tècniques avançades d'inferència ecològica-tècnica que utilitza dades agregades de grup per a trobar patrons individuals de comportament electoral, els autors de l'estudi han estimat taules de transferència de vot amb les quals identificar la procedència dels nous votants de Vox.

DE LA CRISI DEL PP I EL PROCÉS FINS A LA PANDÈMIA I AYUSO

   L'anàlisi mostra tres grans etapes. En la primera, fins a les eleccions d'abril del 2019, Vox va aprofitar la crisi del PP i el context del procés independentista català per a consolidar-se com a partit de dreta radical "desafiadora" ('challenger party'). Va introduir amb força l'eix de la identitat nacional espanyola i va captar sobretot votants conservadors de renda alta.

   El mapa canvie a partir de novembre del 2019 i especialment després de la pandèmia. La desaparició progressiva de Ciutadans va obrir un nou calador de vots per a Vox, mentre que les restriccions de mobilitat per la covid-19 van permetre al partit situar-se com a veu crítica amb les mesures sanitàries.

   No obstant això, en les eleccions autonòmiques del 2021 esta bandera la va capitalitzar la candidata del PP i actual presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, qui va aconseguir concentrar bona part del vot de la dreta al voltant de la seua figura.

CAPTACIÓ DE VOTANTS DEL PSOE I PODEM

   En este escenari, l'estudi detecta un gir rellevant: van començar a incorporar-se a l'electorat de Vox antics votants de l'esquerra, especialment del PSOE i de Podem, i amb nivells de renda més baixos. En les eleccions autonòmiques del 2023, per primera vegada, la probabilitat de votar a Vox va ocórrer pràcticament independentment del nivell de renda, i el pes dels exvotantes socialistes i de l'espai de Podem dins de Vox va augmentar, sobretot entre les rendes baixes i mitjà-baixes.

   Els resultats apunten a una combinació de dos fenòmens. D'una banda, el que s'ha denominat "paradoxa de la riquesa": una major hostilitat cap a certs canvis socials en entorns pròspers: D'altra banda, l'entrada progressiva dels "perdedors de la modernització" en el suport a la dreta radical. El pes relatiu de cada factor depèn tant del context econòmic i territorial com de l'oferta política concreta i, en particular, del tipus de lideratge que presenta el partit tradicional de la dreta.

   En un moment de creixement del suport electoral a Vox a escala estatal i en diferents territoris, l'estudi subratlla que no hi ha una única explicació ni un únic perfil de votant. El cas de Madrid mostra un procés dinàmic, en el qual Vox pansa de ser sobretot un refugi de votants conservadors de renda alta descontentaments amb el PP a incorporar segments de renda més baixa procedents també de l'esquerra.

   Esta investigació ha comptat amb el suport de projectes d'investigació competitiva dels marcs autonòmic (Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana) i estatal (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats).