VALÈNCIA, 19 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'antic refugi antiaeri de la Guerra Civil que s'amagava baix el pati interior de l'edifici de l'Ajuntament de València serà descobert al públic este dijous, després de concloure els treballs de restauració que es van iniciar a l'abril de l'any passat amb l'objectiu de deixar este espai "el més fidel possible al seu estat original" i "no perdre la memòria per a no repetir els errors del passat".
Les visites, totalment gratuïtes, s'hauran de concertar amb cita prèvia, en els torns que es podran consultar a partir d'este dijous en el web municipal.
Així ho ha anunciat este dimecres la regidora de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals, Glòria Tello, durant un recorregut pels passadissos del refugi, que durant anys ha romàs tancat a la ciutadania, usat com a "magatzem d'expedients caducats i papers sense valor", ha assenyalat l'edil.
Es tracta d'un refugi de tipus escolar construït en 1938 per l'arquitecte José Luis Testor i amb capacitat per a albergar 700 xiquets del centre escolar situat en l'edifici del mateix Ajuntament. Té dues entrades simètriques per mitjà d'escales i cinc naus allargades paral·leles cobertes amb volta rebaixada feta de formigó i comunicades entre si mitjançant arcs de mig punt.
Les naus dels extrems són més llargues, ja que en una se situava la sala de màquines amb l'extractor d'aire elèctric que es connectava a una xarxa de canals per davall del sòl i dins de les parets per a mantindre una ventilació adequada dins del refugi. Este extractor tenia un sistema de funcionament manual, en cas que el subministrament elèctric fallara, mitjançant una manovella. En l'altre extrem del refugi hi havia una xicoteta habitació on se situaven els vàters, el desguàs dels quals anava a un pou cec situat davall el paviment.
Totes les naus tenien bancs d'obra on es podien asseure els escolars mentre esperaven que passaren els bombardejos. El refugi disposava d'electricitat distribuïda a través de tubs de coure que contenien el cable i que donaven llum a les bombetes que penjaven del sostre.
A principis dels anys 50, ha explicat Tello, es va construir l'actual cotxera de l'Ajuntament i part de l'escala principal va ser derrocada per a ser reconstruïda amb un altre traçat. Més tard, en la dècada dels 60, va començar a utilitzar-se com a magatzem de documents i es van eliminar diversos elements originals com la maquinària d'aire o els seients en bancada que hi havia. També es van picar parets per a eliminar humitats i es va afegir un paviment de rajoles hidràuliques. A més es van compartimentar les naus tapiant arcs i es van posar portes, amb el que, segons ha lamentat Tello, "s'oblida en gran manera el seu origen i la realitat de l'edifici".
Per a poder retornar-li el seu estat original, la regidoria de Patrimoni Cultural ha invertit un total de 212.000 euros que cobrixen els costos dels estudis previs del refugi, recopilació de documentació original, principalment expedients de construcció i reformes de l'Arxiu Històric Municipal, les cales arqueològiques per a trobar restes i colors originals, i la restauració l'espai.
A més, el recorregut inclou una xicoteta musealització amb panells informatius situats en els passadissos laterals i s'han instal·lat audiovisuals relacionats amb temàtica de la guerra civil per a contextualitzar l'espai i la història.
VALÈNCIA, UNA DE LES CIUTATS AMB MÉS REFUGIS
La torre del Micalet actuava com a centre de coordinació i comunicació on la Junta de Defensa Passiva donava l'avís a la ciutadania que venia un atac. Feien sonar les sirenes i la gent acudia a protegir-se en el refugi més pròxim fins que de nou una altra sirena donava per conclòs el perill.
La visita al refugi inclou el pas per una sèrie de panells informatius sobre estos refugis de València, una de les ciutats on més es van construir. Segons ha explicat la coordinadora dels treballs de restauració d'este, Pepa Pascual, es calcula que entre els refugis públics, els de grans empreses i els privats que es construïen en algunes cases, podrien haver-se creat uns 300 refugis en la ciutat, dels quals, estarien en condicions de recuperar-se uns 20.
Molts d'ells van ser després reutilitzats per a altres finalitats. Així, en els anys 40, els refugis dels Poblats Marítims, una de les zones més bombardejades al costat del centre històric de la ciutat, van servir com a habitatge temporal per a més de 200 persones, ha exemplificat.
Altres panells mostren els efectes dels bombardejos, en la seua majoria perpetrats per avions italians, que van deixar prop d'un miler de civils morts en la ciutat durant la guerra.
'TEMPESTA DE FERRO' A VALÈNCIA: 440 BOMBARDEJOS I MÉS DE 800 MORTS
Al costat del refugi, en la Sala d'Exposicions del carrer Arquebisbe Majoral, s'ha instal·lat l'exposició temporal, 'Tempesta de ferro. Els refugis antiaeris a València', centrada en tres eixos temàtics. La primera part està dedica als atacs que va patir la ciutat per aire i mar, i als mitjans per a repel·lir-los. Els panells informatius recorden que València va ser una de la ciutats que va patir més bombardejos, més de 440, especialment arran de ser seu del Govern de la nació.
La segona part mostra els efectes dels atacs en els edificis i en la població civil. L'impacte es calcula en 825 víctimes mortals i 2.831 ferits a 31 de gener de 1939, segons s'arreplega en la publicació editada amb motiu de la inauguració de la restauració del refugi. El testimoni gràfic recollit pels fotògrafs de l'època reflectix la duresa del conflicte. La tercera part tracta sobre la construcció de refugis escomesa per la ciutat.
REFUGI DEL CARRER SERRRANS, EN PROJECTE
En projecte queda la recuperació d'altres refugis com el situat en el carrer Serrans, que s'estudia habilitar per a actes culturals i un altre refugi trobat recentment "per casualitat" en la pedania de Massarrojos, ha avançat Glòria Tello.
