'Nits de deshielo i art' busca el seu forat en Falles per a experimentar amb el so del carrer i les tecnologies

VALÈNCIA, 11 Mar. (EUROPA PRESS) -

La XIV edició de 'Nits de deshielo i art' buscarà el seu forat en les Falles per primera vegada per a experimentar amb el paisatge sonor dels carrers, proposar l'acció plàstica a través d'una performance de sons i experimentar amb les noves tecnologies. Tot un festival de "el rar i el diferent" que se sent "lliure en esta xicoteta soledat" però que reclama un espai en els grans auditoris, en les universitats i en la programació habitual.

El certamen, presentat este divendres pel seu director i compositor Llorenç Barber, juntament al coordinador seu SGAE a la Comunitat Valenciana, Antonio Martínez, i el director de l'Institut Francès de València, Pascal Letellier, que acolliran part de la programació al costat d'altres institucions com el MuVIM o la Clínica Mundana, entre el 15 i el 18 de març.

Per primera vegada, el festival portarà a tota una orquestra, però no una orquestra qualsevol, sinó 'L'orquestra de portpàtils de L'Esmuc', que obrirà estos cinc dies d'experiències sonores amb un concert d'ordinadors, les tecles dels quals sonaran segons el seu model i programes. I és que per a, Barber, "el piano del segle XXI és el portàtil", ha ressaltat.

El director del festival ha reivindicat també els professionals el "paisatgisme sonor" que tenim des de fa anys i que han hagut d'anar-se'n tots "fora" per a treballar o quedar-se "amagats en un racó". Entre els quals hi ha, el protagonista serà en esta ocasió el paisatgista valencià Edu Comelles que presentarà 'Orange Country', una peça "que recorda molt als esdeveniments polítics que estan ocorrent" i que mostrarà com sonen els carrers de València que ha gravat durant anys.

Grans professors de la performance assistiran a una proposta d'accions simultànies basades en una barreja de paràmetres mixtos plasticosònics que es mesuraran per temps, mentre la globalització cultural es farà notar amb l'arribada dels cants difònics del veí país de Mongòlia i els seus instruments, de la mà de Michael Ormiston i Cándida Valentino.

Al seu torn, 'Nits de deshielo i art' vol posar en valor "models" en la música experimental i rescatar "meravellosos futuristes" com ha estat el capellà cantor Juan García Castillejo, amb el nom del qual aes va crear fa quatre anys un premi a la creativitat per a "aquell que siga capaç de dir i proposar les coses que se ixen més de mare" i "que destaque per la seua tasca de ficar la pota", ha subratllat Barber.

Així, en esta ocasió el guardó recaurà en Miguel Álvarez Fernández, pel seu programa 'Artsonora' en RNE. Per a Barber, es tracta d'un espai tan "arriscat" que espera que "ningú li donen la puntada de peu al carrer perquè som molt pocs", ha apuntat.

El guardonat ha preparat per a l'ocasió 'Ahoratorio Castillejo, Op. 80. Rèquiem per la memòria d'un visionari espanyol', un tema que ret homenatge al capellà Castillejo i alhora fa referències a John Cage.

El director de 'Nits de deshielo i art' ha aprofitat la presentació del certamen per reclamar més presència d'este tipus de tendències musicals en auditoris, universitats i programació general de les institucions, i alhora ha lamentat que espais com el Palau de la Música, el Palau de les Arts Reina Sofia o l'Institut Valencià de la Musica "no vullguen baix cap concepte incloure la praxi d'ara".

"LLISTES NEGRES I PROHIBICIONS"

Segons la seua opinió, "la València culta està deixant un gran espai que no ompli ningú", un "dèficit" que este festival intenta cobrir un cop l'any i gràcies a les ajudes dels companys i que els músics vénen gratis. Segons Barber, esta deficiència no es produïx únicament València, "però ací es nota molt més" tot i que "a penes és diners".

A Madrid, ha exemplificat, "amb quatre duros" tenen 20 locals on es realitza este tipus d'experiències sonores. Tot i això, "a València, el nivell creatiu sempre està per damunt del seu nivell de gestió", ha lamentat.

Segons Barber, "la gent és molt barroer amb el nou" i com ocorregués en el passat, a les avantguardes "ni se'ls mira a la cara", ha censurat. A més, ha continuat, València "viu en un context social de llistes negres i prohibicions, en una no democràcia" que "necessita desgelar-se".

L'últim exemple d'això ho veiem al "vicerector de Cultura de la Universitat de València, Josep Lluis Sirera, que "se n'ha anat a casa perquè no aguanta més, perquè la UV li promet una cosa i no se la dóna, després no són valents i tot el món calla", ha sentenciat.