AMPL.- Armengol ofereix als grups un "gran acord" per definir les "prioritats de despesa" del Consell de Mallorca

PALMA DE MALLORCA, 10 Jun. (EUROPA PRESS) -

La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, ha ofert avui a tots els grups un "gran acord" per definir les "prioritats de despesa" d'aquesta institució, tenint en compte que el 2011, "no podrem endeutar-nos ni en un euro", després de la mesura "injusta" aprovada pel govern Espanyol que impedeix als Ajuntaments i Consells recórrer al crèdit a partir del pròxim any, alguna cosa que, segons la seva opinió, és "adequat per als que no han fet els deures, però és insolidària amb els quals hem estat rigorosos".

Armengol va fer aquesta proposta durant el Debat de Política General del Consell, just un dia després que el portaveu del PP en aquesta institució, Jaume Font, li oferís un pacte a llarg termini, que podria arribar fins el 2020, per reduir entre 50 i 60 milions d'euros anuals en despeses evitant duplicitats amb el Govern i aplicant criteris d'"austeritat i racionalitat".

La presidenta ha destacat que en els últims mesos, el Consell ja ha fet "esforços", com retallar un 15% el pressupost respecte el 2009 per evitar una "baixada de les partides socials", si bé ha anunciat que en els pròxims mesos, "impulsarem més austeritat en aplicació del Decret de mesures del Govern espanyol". Entre les mesures, ha destacat la baixada dels sous dels funcionaris públics i dels alts càrrecs en proporció al que guanyen.

Durant el citat Debat de Política General, Armengol també va reclamar als grups que "defensin la institució de la qual formen part" i, en aquest sentit, va censurar als polítics destacats que advoquen per la supressió de l'administració insular i que van participar en la construcció de les institucions, als qui ha acusat de "menysprear amb frivolitat el Consell ara que les coses no van bé".

"No és el moment de menysprear allò que ha costat tants esforços i és ara, en temps de dificultats, quan més hem de defensar la realitat insular d'aquesta Comunitat Autònoma, ja que el fet de ser illes és l'element diferenciador de la nostra identitat, juntament amb la nostra llengua i la nostra cultura", va recalcar.

D'aquesta manera, Armengol ha afirmat que són "necessaris" tant el Govern, com els Consells, si bé va estimar que hi ha d'haver una "delimitació clara de funcions, recursos i personal", ja que "no es tracta d'un mercadeig d'institucions, sinó que cadascuna tingui la seva àrea d'acció, les competències que li corresponguin i els recursos perfectament delimitats".

En aquesta línia, ha sostingut que "sobren" les Conselleries del Govern competències de les quals siguin transferides a les institucions insulars, contradient així a la pròpia portaveu de l'executiu balear, Joana Barceló, qui fa unes quantes setmanes ha defensat l'existència de la Conselleria de Turisme, tot i que les competències d'ordenació turística i promoció siguin transferides a les institucions insulars.

"FRONT COMÚ" DE TOTS ELS GRUPS

La presidenta del Consell ha advocat per unes "transferències de competències exemplars, de manera que no quedin a mig camí d'una i una altra institució" i, per aquesta raó, va proposar a UM, al Bloc, al PP i al PSIB un "front comú" per aconseguir des del Parlament que la nova Llei de Consells "reforci el seu paper com institucions autonòmiques".

A més, ha afegit que aquest "front comú" ha de permetre aprovar una nova Llei de Finançament de les institucions insulars i, d'altra banda, va invitar als grups que treballin per "aconseguir que els traspassos siguin modèlics i permetin que la transferència es faci de manera ràpida, àgil i eficaç".

Armengol ha remarcat que els qui ataquen al Consell "ataquen al poble de Mallorca i a la seva identitat", tenint en compte que aquesta institució està reconeguda per la Constitució, és "passat a la creació de la nostra Comunitat Autònoma i clau en la construcció institucional d'aquesta societat des dels seus orígens democràtics".

Entre les destacades personalitats que han defensat en les últimes setmanes la supressió del Consell es troben el president del Cercle d'Economia i de la Plataforma per un finançament justa, Alejandro Forcades, qui també va ostentar la Conselleria d'Economia i Hisenda.

D'altra banda, Armengol va aprofitar la seva intervenció per defensar la continuïtat de Ràdio i Televisió de Mallorca de la qual ha dit que és un projecte "molt rendible i encara més si comparem els 10 milions d'euros que costa amb els 200 milions de pressupost de Canal 9, els 132 milions de Telemadrid, els 136 milions de TVG, els 179 milions de l'EITB i els 62 milions d'IB3".

Així, ha destacat la gestió "exemplar" de l'ens públic de Mallorca, com un model "públic, eficaç i eficient i dirigida per una professional del sector". Després de destacar que dóna treball a més d'un centenar de persones, Armengol ha ofert als grups un acord que demostri que "tenim capacitat per contribuir a millorar el futur del paisatge audiovisual de Mallorca i de les illes".

LA CORRUPCIÓ "EN PRIMERA PERSONA"

D'altra banda, es va referir a la corrupció per assegurar que aquesta ha "erosionat la confiança, així com l'economia i les institucions" i, en aquest sentit, ha lamentat que "aquí ho hem viscut en primera persona, el que va provocar la ruptura d'un pacte per presumptes casos aliens al Consell de Mallorca", referint-se així al cas Voltor, que afecta a diversos dirigents d'UM.

D'aquesta manera, ha afirmat que davant dels "indicis" que apunten a la implicació de membres d'UM en suposats casos de corrupció, "van fer impossible seguir el camí junts", ja que front a aquesta mena de fets "hem de defensar la política amb majúscules, tenint en compte que no hi ha res més honorable que la política com a servei públic i com a instrument per defensar uns valors i fer de la nostra societat un espai més just, equitatiu i cohesionat socialment".

Finalment, Armengol ha assegurat que malgrat el "rigor i a l'austeritat", la polítiques socials del Consell es mantindran aquest any, ja que "un de cada quatre euros es gasta a donar suport als quals més ho necessiten". En aquesta línia, ha indicat que la institució insular és "amb tota seguretat un dels pilars més importants per evitar que moltes famílies estiguin en una situació límit, i alhora és un pilar per estimular el sector social d'aquesta illa".