PALMA DE MALLORCA, 30 de gener (EUROPA PRESS)
El Govern no descarta rebutjar el nou model de finançament autonòmic si les xifres presentades des de l'Executiu central no situïn a Balears en la mitjana estatal, de manera que ara mateix només queda "corregir i seguir negociant amb la Secretaria d'Estat per aconseguir que el sistema final sigui l'adequat per a Balears".
Així ho va exposar el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, qui ha recordat que l'actual procés de negociació "segueix obert", tot i que va posar èmfasi en què les primeres xifres que el Govern ha posat sobre la taula són "totalment insuficients" i "insatisfactòries", però l'objectiu del Govern és "negociar fins al final perquè sigui possible l'acord", ha afirmat.
En relació amb el malestar del Govern després de conèixer aquesta primera proposta del Govern espanyol, xifrada en 240 milions d'euros addicionals, Manera ha assegurat que "sempre hem mantingut un discurs realista", tot i que ha emfatitzat que ara mateix "no veiem les coses clares i ho diem".
Tot i això, ha opinat que es tracta d'"un missatge positiu" que el vicepresident segon del Govern, Pedro Solbes, i diverses Comunitats Autònomes, hi hagi reconegut que Balears "és la Comunitat més perjudicada".
En aquest sentit, el conseller ha remarcat que l'Estat negocia acords de finançament amb altres CA, per a la qual cosa va incidir en què es tracta de temps de "dificultat, però de molta fermesa", en els que la Comunitat ha de lluitar per aconseguir tot el millor per als ciutadans de les Balears.
A més, ha recordat que aquest nou acord caldrà tancar a mitjans del pròxim mes de febrer, exactament dia 13, en el transcurs del Consell de Política Fiscal, pel que ha valorat que es tracta d'un procés "intens i extens", ja que la intensitat de negociació és "molt important", ha valorat.
2009 SERÀ UN ANY DIFÍCIL
Alhora, i durant la seva intervenció davant dels mitjans després de la reunió de la Taula de Seguiment de l'Economia Balear, que va tenir lloc en un dels establiments hotelers més coneguts de la capital balear, Manera ha precisat que aquest any que acaba d'iniciar-se estarà marcat per signes d'una "desacceleració de l'economia", tot i que ha matisat que "no s'entrarà en recessió".
Per aquesta raó, ha recordat que en el pròxim informe de conjuntura econòmica, que es presentarà el mes de març, es realitzarà una "revisió a la baixa" de les perspectives de creixement que es van fixar en un 0,8 %. Alhora, ha assegurat que aquesta baixa es realitzarà "en funció de com es produeixin els esdeveniments".
PERSPECTIVES "REALISTES" DE 1.400 MILIONS
Pel que fa a les perspectives "realistes" en matèria d'inversió pública per a aquest any 2009, el conseller va incidir que les illes rebran un muntant de 1.400 milions d'euros, xifra que va titllar de "molt potent".
Així, va detallar que aquesta xifra resulta dels 732 milions d'euros de pressupost propi de la Comunitat Autònoma; 420 milions procedents d'inversions per part de l'Estat, mentre que una xifra "al voltant dels 200 milions" procedeixen del pla municipalista, així com d'altres projectes.
AMB FORTALESES CAP AL FUTUR
Pel que fa a fortaleses de l'arxipèlag per afrontar aquesta situació, Manera ha recordat que aquesta inversió és un dels pilars "més importants" amb els quals compte la Comunitat per tirar endavant, ja que "existeix una destacada potencialitat d'injecció", que va titllar de "palanca de creixement", dins d'un marc de crisi econòmica important.
La segona de les fortaleses de les Balears, el conseller va posar èmfasi en el nombre d'afiliats a la Seguretat Social amb els quals compte l'arxipèlag, que actualment es troba entorn de les 400.000 persones el mes de desembre passat, dada "significatiu" que ha remarcat és "un signe d'una economia molt dinàmica".
Alhora, ha remarcat que el mercat laboral en la Comunitat "és molt robust". Per aquesta raó, ha remarcat que Balears es troba en una contracció "mínima" en relació de desembre del 2007 de l'ordre del 0,7 %, pel que ha assegurat que es tracta d'una autonomia "capaç de generar molt treball" tot i que el nombre de persones que volen treballar "també és molt elevat".