AMPL.- Govern demana a la Comissió Europea que li reconegui el caràcter ultraperifèric per rebre 35 milions més a l'any

PALMA DE MALLORCA, 5 Feb. (EUROPA PRESS) -

El Govern exigirà a la Comissió Europea que reconegui el caràcter ultraperifèric de les Balears i destini anualment a l'arxipèlag un finançament de 35 euros per habitant per aquest concepte, que se sumarien als 15 euros per càpita que ja destina la Unió Europea mitjançant els Fons Europeus de Desenvolupament Regional (Feder). Així, les illes, que tenen 1,07 milions de ciutadans, passarien a rebre 50 milions d'euros, respecte dels 15 milions actuals.

Així ho reclamaran els consellers d'Economia, Mobilitat i Comerç, Carles Manera, Gabriel Vicens, i Francesca Vives, respectivament, a la reunió que mantindran la tercera setmana de febrer amb els comissaris europeus d'Economia i Política Regional, Joaquín Almunia, i Danuta Hubber, respectivament, amb motiu de la celebració del Dia de les Balears a Brussel·les.

En una roda de premsa en la qual es va presentar el viatge a la capital belga organitzat pel Centre Les balears Europa els dies 18 i 19 de febrer i en què participaran 150 personalitats de les illes, Vives ha explicat que aquesta iniciativa servirà per donar a conèixer a la Comissió Europea que l'arxipèlag és una de les zones insulars "més desafavorides" d'Europa i, per tant, per reclamar més finançament.

"Tenim un cost de la insularitat que no tenen altres regions", ha recordat Vives, referint-se així a la doble insularitat de Menorca i Eivissa i la triple de Formentera. En aquest sentit, el director general de Fons Europeus, Jaume Garau, va recalcar que Balears "no demana més que el que tenen altres illes d'Europa".

Així, ha destacat que la Unió Europea reconeix el caràcter ultraperifèric de la resta d'illes, fet que suposa que als Fons Feder se'ls suma un fons addicional de 35 euros per cada habitant i any. Així, va detallar que Canàries rep de la Comissió Europea un total 74 euros anuals per cada habitant; Madeira i Sicília 186 euros cadascuna; Còrsega 72 euros i Sardenya 59 euros, mentre que Balears només percep 15 euros procedents dels Fons Feder, tenint en compte que aquesta comunitat no és considerada territori ultraperifèric.

Garau ha recordat que actualment, Balears és l'únic arxipèlag de la UE que no rep cap tipus de mesura compensatòria per la insularitat, tot i que té les mateixes "limitacions específiques" que Canàries, Sicília, Còrsega, Sardenya i Madeira per a les quals, la UE va aprovar un Estatut referit a les regions ultraperifèriques que determina que cadascuna d'elles rebrà 35 euros anuals per cada habitant, amb independència dels Fons Feder.

D'aquesta manera, el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, ha considerat "molt important" la reunió que mantindrà amb els comissaris d'Economia i Política Regional, que ha confiat que sigui "profitosa" en el sentit que aconsegueixi "conscienciar-los" de les "dificultats" que suposa per a Balears la doble i la triple insularitat. En aquesta línia, Vives va esperar que la Comissió Europea "posi remei" al fet que Balears sigui una de les regions insulars "més desafavorides" de la UE.

Per la seva banda, la directora general de Transport Aeri i Marítim, Joana Amengual, va revelar que durant la reunió que mantindrà a Brussel·les amb el cap d'unitat de transports de la Comissió Europea abordarà el "problema" que ha suposat la retirada de la UE a l'Estat Espanyol de la bonificació per les taxes portuàries que, fins ara, beneficiaven a les empreses i els passatgers. Alhora, ha afegit que també parlarà de les taxes aeroportuàries.

ACTES PREVISTOS A BRUSSEL·LES

Al viatge institucional de dos dies a Brussel·les, que ha tingut un cost de 153.000 euros, acudiran, a més de Vives, Manera i Vicens, directors generals de vuit Conselleries i directors insulars dels quatre Consells, amb la finalitat de mantenir trobades amb caps d'unitat de la Comissió Europea per tractar temes específics de cada àrea.

Alhora, es farà una exposició a la capital belga, amb el títol 'Els costos de la insularitat al mediterrània', mitjançant la qual s'informarà i conscienciarà als polítics i funcionaris dels organismes i institucions europees sobre el fet que Balears està afectada per unes dificultats específiques que es resum en "aïllament, costos econòmics afegits i territoris limitats i de fràgil equilibri".

D'altra banda, coincidint amb la inauguració d'aquesta mostra, s'organitzarà una taula rodona, titulada 'La insularitat al mediterrània: El cas específic de les Balears" en què participaran Manera, el secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, el delegat especial de la comissària de Política Regional per a les regions insulars de la UE, Jorgen Gren, i el professor de la Universitat de Còrsega, André Fazi.

CORREFOCS AL CENTRE DE BRUSSEL·LES

La celebració del Dia de les Balears a Brussel·les també tindrà un forat per a la festa al carrer, ja que el 18 de febrer els dimonis faran un correfoc pels carrers del centre històric d'aquesta ciutat, que acabarà en la GroteMark, mentre que l'endemà, a l'exterior de l'antic mercat Trobis Saint-Gery, es portarà a terme una segona escenificació conjunta de la colla de dimonis, dels ximbombers i de la resta de músics.

Precisament, Garau va manifestar que haurà foc en els correfocs, ja que el Govern ha aconseguit tots els permisos, tenint en compte que a Brussel·les està prohibit qualsevol espectacle al carrer en la qual s'utilitzi el foc.

"Serà una manera de demostrar que la cultura tradicional popular mallorquina no és per a res perillosa", ha subratllat el director general de Fons Europeus, qui va estimar que el cost del viatge és "molt raonable", tenint en compte que en la passada legislatura, el Centre Les balears Europa "es va gastar 200.000 euros a repartir banderes de la UE al camp del Real Mallorca".

Alhora, els actes de celebració del Dia de les Balears a Brussel·les preveuen la visita de 40 alcaldes de les illes a les seus del Parlament i la Comissió Europea, així com un còctel degustació de productes de qualitat agroalimentària de l'arxipèlag el 19 de febrer.