El termini mitjà en el qual una persona abandona una addicció es situa en dos anys si segueix el tractament amb normalitat
PALMA DE MALLORCA, 4 Feb. (EUROPA PRESS) -
Els Centres d'Atenció als Drogodependents (CAD) van atendre el 2008 2.470 persones a Balears, de les quals un 41,05 % eren addictes a l'heroïna (1.014); el 31,7 % a l'alcohol (783) i el 16,8 % a la cocaïna (416), segons ha informat avui el conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, qui va anunciar que aquest servei se'n va a reforçar amb quatre psicòlegs més per poder ampliar l'horari d'atenció durant les tardes.
Després de visitar la seu del Pla d'Addiccions i Drogodependències de les Balears, Thomàs ha recordat que Palma té tres CAD i un Servei Integral d'Atenció a Conductes Addictives al recinte de l'Hospital Psiquiàtrica, mentre que també disposa d'un altre CAD i un CAD Jove al carrer Margalida Xirgú, aquest últim destinat a atendre les addiccions de menors d'edat i de joves fins a 25 anys, que solen estar relacionades amb el cànnabis i la cocaïna.
El conseller ha explicat que els CAD estan especialitzats en el tractament ambulatori de consum de substàncies tòxiques, com l'alcohol, la cocaïna, el cànnabis, l'heroïna, les drogues de síntesis i al·lucinògens, mentre que el Servei Integral d'Atenció a Conductes Addictives tracta les addiccions no tòxiques, com el joc patològic.
Per la seva banda, la coordinadora del Pla d'Addiccions i Conductes Addictives, Elena Tejera, va revelar que actualment, les persones que més sol·liciten tractament per primera vegada són les addictes a l'alcohol i la cocaïna, malgrat que l'addicte a l'heroïna continua sent l'usuari més habitual d'aquest servei.
Alhora, ha destacat que si una persona addicta que accedeixi a un programa lliure de drogues continua el tractament amb normalitat, podrà eliminar la seva addicció en una mitjana de dos anys, si bé ha recordat que mai podrà sortir de les drogues o deixar el joc patològic "com si no hagués passat res en la seva vida".
Bòbila ha informat que els equips de la Conselleria de Salut també van atendre l'any passat a 100 drogodependents ingressats a la Presó Provincial de Palma, als qui se'ls va donar la possibilitat de continuar fent un seguiment de la seva addicció dins del centre penitenciari. A més, els presos també poden contactar amb els CAD perquè quan surtin de la presó puguin fer un seguiment ambulatori de les seves addiccions en aquests centres.
D'altra banda, la coordinadora del Pla d'Addiccions ha recordat que la Conselleria també surt a buscar els drogodependents, amb la finalitat d'atendre'ls al mateix carrer, per a la qual cosa disposa d'un recurs prop del poblat de Son Banya.
INSERCIÓ SOCIAL I LABORAL
"Quan ens plantegem treballar amb alguna d'aquestes persones addictes per ajudar-los, un dels objectius prioritaris des del principi és la inserció social, perquè mantingui les seves condicions bàsiques garantides per cuidar-se a ella mateixa i a la seva família", ha subratllat, i alhora ha explicat que també es busca la seva inserció laboral.
En aquest sentit, Bòbila va recalcar que en ocasions, s'aconsegueix que la persona amb algun tipus d'addicció pugui aconseguir una ocupació i ha assenyalat que alguns dels usuaris dels Centres d'Atenció als Drogodependents han aconseguit, fins i tot, crear el seu propi negoci.
D'aquesta manera, va revelar que davant de l'actual crisi econòmica, la Conselleria de Salut pretén "reforçar" els programes d'inserció laboral destinats a les persones amb algun tipus d'addicció, ja que la situació de desocupació poden generar "problemes d'abusos de drogues i dificultats per a la recuperació".
Precisament, el conseller de Salut ha indicat que malgrat que encara no existeixen dades oficials, el fet cert és que existeix la "sensació" que davant de l'actual situació econòmica, hi ha majors "condicions de risc" perquè determinades addiccions puguin augmentar, sobretot, entre el col·lectiu d'aturats.
A més, va augurar que també es podrà incrementar el nombre de persones addictes a la cocaïna que recorrin a l'ajuda que els ofereix el Govern, després que hagin perdut el seu poder adquisitiu per continuar consumint aquesta droga i que siguin incapaços de deixar-la de manera autònoma.
Tot i això, Thomàs ha apuntat que existeix una "discreta tendència" de descens en el consum d'alcohol, cànnabis i cocaïna, mentre que, d'altra banda, ha reconegut que els últims anys, han sorgit noves addiccions a internet i al telèfon mòbil, fet que suposa un "repte de futur". Respecte als jocs patològics, ha precisat que la major addicció es produeix amb les màquines escurabutxaques dels bars i no en els casinos.
XIFRES SIMILARS A 2007
Durant el 2008, els CAD van atendre a una xifra semblant d'usuaris que l'any passat, tenint en compte que el 2007 s'han registrat un total de 2.441, dels quals el 42,26 % van requerir d'un tractament contra l'heroïna (1.036); un 32,06 % contra l 'alcohol (786) i un 16,84 % contra la cocaïna (413).
Els CAD estan formats per equips multidisciplinaris de l'àmbit sanitari (metges, psicòlegs, infermers i auxiliars d'infermeria) i de l'àmbit social (treballadores socials i auxiliars administratives), que ofereixen una intervenció individualitzada amb seguiment mèdic, psicològic i social.
Els programes que ofereixen estan orientats a aconseguir l'estabilitat i la millora integral de la persona, des de l'àrea personal (tant física com psicològica), com social i laboral. Així, estan els programes que pretenen l'abstinència i/o prevenir les recaigudes en el consum i els programes, l'objectiu dels quals és disminuir els danys i riscos associats al consum, millorar la qualitat de vida de l'usuari, així com apropar-lo als serveis soci-sanitaris.
Andalucía
