Un estudi certifica que 1.188 persones han estat enterrades en 22 fosses comunes de la Guerra Civil a Mallorca

PALMA DE MALLORCA, 28 Mar. (EUROPA PRESS) -

Un estudi elaborat per la Fundació Balear de la Memòria Històrica Democràtica i l'Associació Memòria Històrica de Mallorca, amb la col·laboració del Govern, certifica l'existència comprovada de 22 fosses comunes a l'illa, en les que suposadament han estat enterrades un mínim de 1.188 persones, de les quals 522 no han estat identificades.

Es tracta de la primera part d'un estudi que s'està fent per elaborar el mapa de les fosses que existeixen a Mallorca, el qual ha estat presentat per la consellera d'Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago. Alhora, també han participat en la presentació la presidenta de l'Associació Memòria Històrica de Mallorca, Maria Antònia Oliver, i el coordinador de la investigació. Manel Suárez.

Segons l'estudi, aquestes 22 fosses estan localitzades a Alaró (1); Algaida (3); Bunyola (1); Calvià (1); Manacor (7); Montuïri (1); Petra (1); Porreres (1); Santa Maria (1); Sencelles (1); Santanyí (1); i Son Servera (3). Alhora, s'inclou també el cas de 14 mallorquins que han estat assassinats en camps de concentració nazis d'altres països.

Cal assenyalar que en aquest document no s'han inclòs altres deu u onze fosses que encara estan sent estudiades i que s'integraran en la segona part de l'estudi que completarà el mapa i que estarà conclòs en uns 18 mesos. En aquesta fase part s'inclouran, entre d'altres, les fosses de Palma (la més nombrosa), Sa Coma, Son Ferriol, Deià, Llucmajor o el Pont de Sant Lluis.

A més, el document remarca que aquestes 1.188 víctimes són el nombre de persones identificades i de les quals es té constància documental, si bé a elles caldria afegir una quantitat indeterminada de víctimes que se sap que també han estat enterrades allà.

L'estudi està sent elaborat per diferents historiadors que es basen tant en registres documentals com testimonials per fer el recompte de totes les víctimes del Franquisme que han estat enterrades a l'illa en aquestes fosses.

Així, per exemple, s'han consultat a cadascun d'aquests municipis els arxius cadastrals, registres de la propietat, de cementiris municipals, arxius històrics, de la presó de Palma, arxiu del Regne de Mallorca, parroquials o de la Comandància de Militar de les Balears. També s'ha tingut en compte el testimoni de 114 persones.

EXHUMACIÓ DE LES FOSSES

La presidenta de l'Associació Memòria Històrica ha explicat que s'aquest estudi també servirà per avaluar l'encàrrec d'un informe arqueològic, tràmit necessari per a l'exhumació de les fosses. Alhora, ha afirmat que ja estan preparant un protocol d'exhumació de les fosses, que analitzarà la viabilitat de les exhumacions en cadascuna de les fosses així com els seus costos per a la posterior redacció d'una llei autonòmica de fosses.

Santiago ha puntualitzat que les dades que s'ofereixen en aquest estudi estan seriosament contrastades, si bé ha reconegut que fins que no es procedeixi a l'exhumació de les fosses no es podran comprovar els seus resultats.

Oliver ha posat èmfasi que l'objectiu de l'estudi és, a més de dignificar i reconèixer a les víctimes de la Guerra Civil de l'illa, permetre que tota aquesta informació estigui a l'abast de la ciutadania. En aquest sentit, ha postil·lat que en un mes i mig tota aquesta informació ja es farà pública.

La consellera ha assenyalat que la setmana passada es va signar un conveni amb el Fòrum d'Eivissa i Formentera, associació que també es dedica a aquest assumpte, per a l'elaboració d'estudis d'aquestes característiques. Santiago ha indicat que la primera identificació d'aquests treballs ja apunten a la possible existència de set fosses en aquestes illes (cinc a Eivissa i dos a Formentera).