Govern demana a l'Estat que limiti la solidaritat financera i, com a mínim, altres 200 milions d'euros l'any

Les illes reben 13 punts menys de finançament que la mitjana estatal, tot i que es va duplicar el seu creixement de població

PALMA DE MALLORCA, 14 d'abril (EUROPA PRESS)

El Govern balear va demanar a l'Estat que posi límit a la solidaritat financera entre Comunitats Autònomes, que ha portat a les illes a ser una de les comunitats més deficitàries i alhora és una de les que més aporta i, per això, considera que l'economia necessita rebre uns 200 milions d'euros més l'any, per a "no quedar despenjada" de la resta de Comunitats.

Així ho va indicar avui el president del Govern, Francesc Antich, qui va presentar el document 'Canvi del model de finançament' en companyia del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, i que ja ha estat presentat al Govern, així com a alguns partits representats a les illes, mentre que encara està pendent donar-lo a conèixer al PP.

Manera va donar a conèixer que, en l'actual situació, les illes reben 13 punts menys de finançament que la mitjana estatal, tot i que es va duplicar el seu índex de creixement de població, tant real com flotant, en passar des del 2001 fins ara de 750.000 habitants a 1.030.000 residents, una evolució del 22% que no recull l'actual sistema de finançament.

Sobre aquesta base, el Govern negociarà amb el Govern espanyol i la resta de Comunitats Autònomes la reforma del model, i ho farà a partir del 9 d'agost, quan es posarà en marxa el nou finançament de Catalunya; acció que tindrà ressonància en el que demanin per sí la resta d'autonomies, de manera que Antich va anticipar que serà una negociació "dura" i "complicada en alguns moments", que no donarà fruits fins el 2009.

Pel conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, la situació actual del finançament autonòmic balear és "incomprensible" o, com a mínim, "difícil d'entendre" i, segons va precisar Antich, a més es veu afectada per "l'herència" d'una situació pressupostària que va definir com "delicada", referint-se a la despesa pública durant la passada Legislatura.

Entre els principals problemes detectats en l'actual model de finançament destaca la seva "rigidesa", especialment, a l'hora d'ajustar els càlculs, però també la seva "indefinició" del "concepte" i del "nivell" de solidaritat interterritorial --fons de suficiència--, que aquest any es traduirà en un aport per part de Balears de 244 milions d'euros, segons les previsions, i que el president va assegurar que no es planteja eliminar.

AJUST FLEXIBLE

Antich, que va admetre que la proposta del Govern es correspon "en un 99,9 per cent" amb la qual fa uns mesos va plantejar a Antich la plataforma liderada pel Cercle d'Economia, va reclamar un "ajust flexible" del finançament que prevegi la variació de la població a cada territori, entre d'altres mesures que podrien portar que l'Estat declari un "període de transició", va arrodonir Manera.

Pel que fa al fons de solidaritat, el conseller va dir que el Govern és favorable a "fixar un sostre", que s'haurà "d'ajustar en el temps i corregir-se d'acord amb la seva situació econòmica relativa", perquè "hem de ser solidaris sense penalitzar la capacitat d'oferir serveis adequats als nostres ciutadans", ja que Balears i altres Comunitats "són sempre solidàries", fins i tot quan la seva situació "és complicada", va incidir.

Tot i això, Manera va precisar que el Govern no es planteja "invertir" el model de finançament, sinó que és "possibilista", perquè Balears necessita un nou model de finançament "com més aviat"; en canvi, sí va considerar que els indicadors del càlcul de necessitats de la Comunitat "han de ser redefinits". El que incorporaria aspectes com l'evolució de la població, per a la qual cosa, prepara un model economètric que permetrà calcular-la gairebé al dia.

A més, també hauria de preveure's la insularitat, que "pesa" un 0,6% a l'actual model de finançament, però més d'un 70% recau sobre les Canàries i, sobre aquesta qüestió, Carles Manera es va preguntar, "per què no un 50 i un 50 per cent?", en relació amb l'obtenció d'un model que "resulti beneficiós pels interessos de la Comunitat", i que cada autonomia negociarà mirant per cadascuna.