La crisi forçarà canvis socials perquè Balears "no tornarà" a la plena ocupació, segons expert
PALMA DE MALLORCA, 16 Mar. (EUROPA PRESS) -
El teixit social balear "té un grup d'exclosos cada vegada més gran, perquè afecta col·lectius que abans no es trobaven" en situació de risc, entre els quals destaquen els aturats de llarga durada, un col·lectiu que en aquest moment té un important borsa de persones grans de 45 anys sense "cap tipus" de qualificació, i els 'mileuristes', entre la vintena i la trentena però també amb formació baixa.
Així ho va manifestar, en declaracions realitzades a Europa Press, el sociòleg Antonio Tarabini, qui porta estudiant l'evolució de l'arxipèlag i les seves gents des fa més de 20 anys, presideix la Fundació Gadeso i és coautor del llibre 'Tenim qualitat de vida?', presentat el mes d'octubre passat i que tindrà continuïtat aquest mateix any amb un segon volum en el qual s'abordarà la situació actual.
Una situació que està generant precarietat, bosses de pobresa i exclusió, com prova el fet de què en els menjadors socials "ja no hi van només els típics indigents de sempre"; mentre que, d'una forma més subtil, afecta persones que, en perdre el seu lloc de treball, es van quedar sense "xarxa social", ja que totes les seves relacions personals giraven al voltant al mateix.
Segons Tarabini, "tota aquesta gent està espantada, i això pot passar a pitjor" en un context en el qual, a més, "no es veu que hi hagi lideratges" polítics, culturals i polítics, que són els que "aglutinen". I, per tant, "no se senten identificats amb ningú". D'altra banda, ni la iniciativa pública ni la privada "tenen clar què passarà", incrementant la suma de tots els factors el desconcert regnant.
I és que, fins ara, el model balear es basava en utilitzar mà d'obra sense qualificar de manera intensiva. I, resulta que "això ha rebentat", perquè s'ha passat d'una taxa d'atur del 4% --que es considerava ple ocupació-- a una altra del 15%, ja que l'enquesta de Població Activa de gener assenyalava un 12,32% sobre 69.500 aturats i actualment hi ha 74.000, a pocs dies que surti la nova EPA, que és trimestral.
L'actual conjuntura forçarà canvis importants a la societat balear, en gran mesura deguts que el passat situació de plena ocupació "no tornarà", ha assegurat, ja que, d'una banda, en aquest moment és "impossible" que la Construcció recuperi un nivell elevat d'activitat i, per un altre, el sector Serveis --que és en què més es confia-- "no es pot basar en una mà d'obra barata", ha assenyalat.
DESCONCERT I PÈRDUA DE VALORS
Per al sociòleg la crisi es compon en realitat de tres ingredients, ja que, a la situació econòmica, s'afegeix una dimensió sociològica. Per això, a les vicissituds generades per la tornada a una "economia real", summa la crisi de valors i una altra social, que, de fet, "són més profundes". I, en aquesta línia, ha considerat que cal treballar alhora en tots aquests camps per solucionar la situació actual.
Així les coses, el que predomina és el "desconcert", perquè la caiguda econòmica i financera en realitat ha estat la "gota que omple el got" i "ha servit per posar de manifest aquestes altres crisis, que ja eren", i que es deuen que es venien considerant ideals valors com l'"individualisme" o "l'immediat" per davant del bé comú i l'esforç personal recompensat.
De fet, "fins fa un any, la persona més admirada a Mallorca era Vicente Grande", empresari propietari del trencat Grup Drac, el que per a Antoni Tarabini exemplifica a la perfecció l'arrel d'un problema, que ara s'expressa en forma de terratrèmol econòmic sobre el qual es vessen rius de tinta, però que té un antecedent sociològic molt clar. Per això es diu de la crisi que és un estat d'ànim.
