El PIB per càpita de Balears va créixer a un ritme del 3,9% entre els anys 2000 i 2007, per sota de la mitjana estatal

MADRID 4 Ago. (EUROPA PRESS) -

Les illes han experimentat un creixement mig anual del PIB per habitant nominal del 3,9% entre els anys 2000 i 2007, una taxa clarament inferior al 5,9% registrat a tot espanya. Així, si en l'any 2000 el PIB per càpita es va elevar a les illes a 19.282 euros, l'any passat es va situar en 25.238 euros, respecte dels 23.396 euros de la mitja espanyola (7,3% menys).

Aquestes dades han provocat que Balears passi del tercer al sisè lloc en l'Índex Regional de Desenvolupament. Així ho exposa la informació sobre la situació econòmic financera de la comunitat autònoma, recollida pel Ministeri d'Administracions Públiques sobre dades recopilades fins al juny del 2008.

L'informe estableix que si s'atén a l'evolució de la Renda Disponible Bruta per càpita de les Balears durant el període comprès des de 2000 a 2005 --any del qual es disposen les últimes dades oficials-- el nivell d'ingressos dels habitants es va mantenir per sota del corresponent al PIB, amb un marge negatiu "progressivament decreixent", que va arribar als 0,29 punts (2005).

L'estudi conclou a partir d'aquestes dades que existeix un "saldo negatiu" a l'arxipèlag, tot i que subratlla que s'ha disposat una tendència a equilibrar-lo per mitjà dels mecanismes de solidaritat interregional a través dels agents públics.

Pel que fa a l'activitat productiva, es mostra que el PIB de les Balears va representar el 2,47% del total nacional, amb un creixement en termes reals el 2007 del 3,78%, xifra inferior al 3,83% obtingut en el conjunt de l'Estat.

Per tant i d'acord amb les dades, l'informe estableix que l'economia balear manifesta un "dinamisme menor" que l'espanyola, a l'aconseguir un augment de l'activitat productiva del 2,29% en la taxa mitjana anual respecte del 3,41% registrada en el conjunt del país.

De fet, l'estudi de la situació financera de les Balears mostra que els creixements del PIB de la comunitat van ser inferiors als registres mitjans de l'Estat en tots els anys analitzats, "convertint-se aquesta regió en la de menor creixement" d'Espanya.

GRAN PES DE LA CONSTRUCCIÓ EN EL CREIXEMENT

En una avaluació més detallada, s'estipula que el 94% del creixement del PIB durant el període comprès entre 2000 i 2007 va ser sustentat pel sector serveis (79%) i la construcció que si bé va representar l'11% de la producció regional va aglutinar el 15% de l'esmentat creixement.

Respecte a l'avaluació per camps econòmics, el sector terciari a Balears manté la seva "forta implantació en l'economia regional", tot i que es constata una tendència a l'estancament amb un "lleu reculada" al passar del 81,3% de la producció total de la comunitat al 80,6% de l'any 2007. Tot i això el sector serveis segueix tenint un pes "molt superior" al 66,8% existent com mitjana a Espanya.

Tot i això, el sector industrial es troba per sota de la mitjana nacional, havent baixat del 10,2% en 1995 al 7,1% el 2007,percentatge inferior en 11 punts a la mitjana nacional. També es constata l'escassa presència del sector primari, que va baixar vuit dècimes de punt des de l'any 1995, per a [alcanzar] una proporció en la producció regional de l'1,1% del el 2007, xifra gairebé dos punts inferior a la mitja espanyola.

AUGMENT DE LA POBLACIÓ

L'estudi del Ministeri també estipula que Balears és la comunitat autònoma que ha experimentat el creixement poblacional més alt del conjunt autonòmic de l'Estat, amb un increment de residents del 21,9% des de 2000 fins a l'any passat, davant del creixement mitjà nacional xifrat en un 11,6%. Amb això, l'anàlisi encarregat pel MAP mostra que l'existència en números absoluts de 185.020 persones més empadronades.

DISTRIBUCIÓ PER ILLES

Per illes, Mallorca ha concentrat el 74% del creixement poblacional de la regió des de 2000 fins a 2007, mentre que els increments relatius més alts van ser els experimentats per Formentera i Eivissa, amb una pujada de població del 34 i 31% respectivament.

L'impacte de la població estrangera també és un altre dels aspectes en els quals incideix el document, ja que les illes són les que compten amb un major percentatge dels residents forans en el total de la població autonòmica, que va ascendir el 2007 en un 18,5% mentre que en el conjunt de l'Estat va ser del 10%.