Agro.- L'hortofructícola Nufri elegeix tecnologia de la finlandesa Metso per a la seva planta de biomassa

LLEIDA/KEURUU (FINLÀNDIA), 4 (EUROPA PRESS)

La central fructícola Nufri de Mollerussa ha elegit tecnologia finlandesa per a la seva planta de biomassa de Palau d'Anglesola (Lleida) en què invertirà 30 milions d'euros.

El grup Metso hi aportarà la caldera, el cor de la instal·lació, amb la tecnologia de bombolleig de llit fluïditzat circulant, amb el qual la companyia vol evitar emissions de partícules a l'aire.

"La idea és introduir des de baix aire en un llit de sorra i posar-hi la biomassa per aconseguir una combustió molt completa perquè l'aire i la biomassa es barregen molt bé i són molt eficients", ha explicat la gerent d'aplicacions per a clients del grup finlandès, Elina Lohinva, a Tampere.

Metso ha instal·lat aquesta tecnologia en unes dues-centes plantes de biomassa amb el mateix sistema; la promoguda per l'ajuntament de Keuruu --a 300 quilòmetres d'Hèlsinki-- és una de les últimes i semblant a la que instal·larà Nufri.

Està participada en un 64% per l'Ajuntament i el 36% restant pertany a la companyia elèctrica Sahko oy i produeix 15 megawatts de calor per a la ciutat i 5 d'electricitat per a la xarxa nacional amb estelles forestals, serradures, escorça d'arbre i torba mòlta, segons el director financer del consistori finlandès, Tero Makela.

El director de la planta, Tapio Ollila, ha explicat en declaracions a mitjans de Lleida que han visitat la planta que els fums de la combustió surten sense partícules perjudicials per a la salut ja que passen per un sistema de filtres.

Metso, amb 29.000 treballadors en 50 països, instal·larà la mateixa tecnologia a la planta de Nufri a través de MW Power, una aliança entre Metso i Wärtsilà, segons Juha Uvanto, director de vendes del grup Juha Uvanto, que xifra en un 30% el percentatge que té la biomassa en el consum energètic de Finlàndia, el país més boscós d'Europa.

Nufri, ha assegurat el director industrial, Xavier Argilés, preveu la instal·lació de la caldera per part de Metso i la contractació de l'obra a constructores locals.

31 LLOCS DE TREBALL DIRECTES I 150 D'INDIRECTES

Segons les seves dades, la instal·lació evitarà l'emissió de 57,120 tones de CO2 cada any i suposarà la creació de 31 llocs de treball directes i 150 d'indirectes.

La biomassa sortirà de les muntanyes del Solsonès i de Prades, de subproductes agrícoles i de cultius energètics de pagesos de la zona, fonamentalment pollancre.

El projecte té l'aprovació inicial de la comissió d'Urbanisme, que ha rebut al·legacions promogudes per l'alcalde d'El Poal, Rafel Panadès i la plataforma 'Salvem el Territori' d'aquesta població, fonamentalment per raons urbanístiques, pel possible esgotament de l'aqüífer i per la salut; ara l'empresa té termini per contestar les al·legacions per presentar a la comissió.

Els terrenys en què s'ubicarà la planta a Palau d'Anglesola és a tan sols un quilòmetre d'El Poal, i el seu alcalde admet que no està en contra de les plantes de biomassa, però sí de la ubicació d'aquesta perquè es troba a una zona baixa amb boires, molt allunyada de zones forestals, i per això troba que no és rendible.

Per la seva banda, el president de la plataforma, Ramon Panadés, sosté que les micropartícules que surtin per la xemeneia poden provocar problemes de salut.

Nufri, però, afirma que la caldera Metso és la millor solució tècnica per evitar emissions de partícules.

Al temor de l'esgotament dels aqüífers respon Argilés argumentant que la comunitat de regants de Palau d'Anglesola està bombant 550 metres per hora en l'època de reg i la d'El Poal, 170, i que Nufri en preveu 60, "un percentatge petit del que s'està bombant".

Afegeix que d'aquests 60, una tercera part tornarà al riu i admet que si hi hagués una demanda no hi hauria problema per part seva perquè s'utilitzés en sistemes de calor per a edificis públics.

L'empresa té un informe de la Universitat de Saragossa que valora positivament la documentació de la companyia "respecte a les qüestions energètiques i mediambientals" i un altre de la Universitat de Lleida (UdL).

El departament d'Energia Forestal de la UdL conclou que en cap cas s'arriba a concentracions que puguin ser perjudicials per a la salut humana, ni perilloses per a la vegetació, especialment partícules i òxids de sofre i nitrogen i l'aparició d'olors.

D'altra banda, el Consorci Forestal de Catalunya, que agrupa propietaris de boscos, veu en les plantes de biomassa una solució per posar en el mercat la neteja dels arbres i facilitar la gestió de la superfície forestal que fa més rendible la fusta per a les serradores i evita plagues en els arbres, segons Josep Maria Tusell, responsable de l'Àrea Tècnica.