MADRID, 3 Abr. (EUROPA PRESS) -
Les marques de distribució o "marques blanques" representen més del 55% de la distribució del consum interior de la llet líquida envasada a Espanya, segons ha afirmat avui el director general d'Indústria i Mercats Alimentaris del ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí (MARM), Francisco Mombiela.
Mombiela ha fet aquestes declaracions durant la presentació de l'estudi sobre la cadena de valor i formació de preus de la llet, del sector cítric i del sector oví, elaborat per l'Observatori de Preus dels Aliments del MARM.
L'anàlisi del MARM reflecteix que el valor de la matèria prima --la llet produïda en explotació-- representa aproximadament el 40% del valor final del producte venut al consumidor, reduint els beneficis obtinguts per la resta de participants de la cadena de valor a un 0,89% en el cas de la indústria làctia, i d'un 0,68% per a la comercialització en destí.
L'estudi, portat a terme entre setembre i desembre del 2008, va concloure que els factors exògens tenen igual o una influència més elevada que els factors implícits a la cadena de valor mateixa. Entre aquests factors exògens, Mombiela ha destacat la influència del règim de quotes i la supressió d'aquest el 2015, l'atomització productiva i industrial, davant d'una forta concentració de la distribució organitzada, o la preponderància de la producció industrial de la llet líquida envasada.
A aquests factors, s'han d'afegir altres com una logística de recollida complexa i costosa, així com un sistema de control molt rígid i costós. El director general ha volgut destacar també entre d'altres factors la incidència de les "anomenades males importacions de llet dins d'un mercat comú europeu".
Segons ha explicat Mombiela, la composició de la cadena de valor de la llet líquida envasada és "rígida" i sembla estar "prou ajustada", tenint en compte que les vendes que es fan sota marca de distribució ofereixen preus més baixos que els aplicats a les marques dels fabricants.
Alhora, Francisco Mombiela ha remarcat que han d'identificar-se i aplicar-se sistemes innovadors, realistes i viables de planificació de produccions, entregues i preus, buscant una dependència més baixa de les subvencions o dels proteccionismes públics.
