22-M.- Un expert sosté que les campanyes electorals "agressives" convencen menys ciutadans que les "subtils"

EUROPA PRESS

PALMA DE MALLORCA, 19 May. (EUROPA PRESS) -

Els missatges o propaganda que es llancen de manera "agressiva" tendeixen a convèncer menys persones que els missatges més "subtils", alguna cosa que també es pot aplicar a les campanyes electorals que actualment porten a terme els partits polítics amb motiu de les eleccions de diumenge que ve.

Així ho ha explicat durant una entrevista a Europa Press Juan Carlos González, investigador i autor de la tesi 'Coevolution and local versus global interactions in collective dynamics of opinió formation, cultural dissemination and social learning', qui ha alertat que quan es porta a terme una campanya "molt agressiva" pot provocar l'"efecte contrari al desitjat".

Segons l'estudi que ha realitzat, les campanyes més 'light' acostumen a tenir una major efectivitat, si bé, després de ser tan subtils, cal que el missatge es llanci durant un major temps per "poder convèncer o induir a aquesta opinió en el sistema".

D'altra banda, González ha subratllat que els mitjans de comunicació locals són "més efectius" a l'hora de crear una opinió entre els ciutadans que els d'àmbit nacional o internacional. Així, ha considerat que "en principi" hauria de succeir d'una forma semblant amb els partits polítics que són de la comunitat, en perjudici dels quals també tenen representació a nivell estatal.

L'investigador, qui ha realitzat l'estudi a l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (Ifisc) de la UIB, ha explicat que a nivell local es formen estructures socials de manera que "la gent tendeix a tenir més semblant" i interacciona amb persones més similars a elles mateixes. Així, una vegada que s'han format aquests "petits nuclis", el missatge es pot anar propagant més fàcilment.

CANVIAR L'OPINIÓ DE LES PERSONES

González també ha considerat que un mitjà de comunicació pot arribar a canviar l'opinió d'un individu. Tot i això, per això cal que existeixi alguna "aproximació cultural o tendència semblant" entre tots dos. "Sota certes condicions pots fer que les opinions comencin a canviar i convergeixin a una en comú, forçat pel mitjà de comunicació o mig publicitari extern".

Aquesta mateixa font ha assenyalat que els mitjans de comunicació són una interacció externa als individus, al tractés d'una "propaganda", "un senyal externa que porta alguna imposició perquè vols que es consumeixi un producte o forçar una opinió molt més general".

En relació amb si és el fet que les campanyes més "agressives" aconsegueixin convèncer menys gent el que afavoreix a Espanya l'existència del bipartidisme entre PP i PSOE, un dels directors de la tesi de González, el doctor Víctor Martínez, ha explicat que l'habitual alternança entre dues formacions es deu més aviat a un "fenomen de competició".

"Normalment és difícil tenir competició entre moltes opcions, hi ha dues begudes de cola, dos equips... Quan hi ha més, és més complicat, un d'ells serà més petit i desapareix", indica Martínez, qui assembla aquesta situació al procés experimentat per l'extinta UM en el panorama polític balear. "Ens sentim més còmodes amb dues opcions perquè quan hi ha tres normalment algú surt perdent", ha opinat.

IMPORTÀNCIA DE LES XARXES SOCIALS

D'altra banda, han admès que totes les situacions relacionades amb la informació i la formació de l'opinió han canviat amb l'aparició de les noves xarxes socials com Facebook o Twitter. En aquest sentit, han destacat que, a més de facilitar la propagació de les notícies, aconsegueixen que la població tinguin una "interacció, molt més ràpida".

Martínez ha indicat que s'han desenvolupat diferents tasques que han estat capaços de trobar una correlació clara entre els comptes de Twitter en funció dels partits presentats a les passades eleccions catalanes i el nombre de vots que aquests van aconseguir. "No sé gaire bé si els tuiteros reflecteixen la societat o viceversa", ha reconegut un dels directors de l'estudi.

En la seva tesi González ha estudiat els fenòmens col·lectius que hi ha en la naturalesa, des de la perspectiva de la física. En aquest sentit, ha considerat les interaccions humanes com una relació més de la naturalesa que posseeix un comportament col·lectiu i ha analitzat com els diferents grups culturals poden coexistir formant diferents nínxols o, per contra, quins mecanismes se succeeixen perquè es formi un únic grup on "més o menys tots siguin homogenis".