Balears registra el segon menor creixement del PIB, amb un augment del 2,45% de mitjana des de 2000 al 2008

L'arxipèlag obté el major augment poblacional en aquest període

PALMA DE MALLORCA/ MADRID, 1 Feb. (EUROPA PRESS) -

L'economia balear ha augmentat un 2,45% de mitjana des de l'any 2000 fins al 2008, xifra que la situa com la segona Comunitat Autònoma amb menor creixement, segons un estudi publicat avui per la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas).

A nivell estatal, el PIB espanyol ha crescut un 2,98% de mitjana en els vuit primers anys del segle XXI, amb un "comportament desigual" en la diferents regions. En concret, Múrcia i Andalusia van presentar els majors creixements, amb una variació anual del PIB del 3,71% i 3,27%, respectivament, mentre que Astúries (2,40%) i Balears (2,45%) es van situar a la cua, on van arribar a rècords de població inversos.

Funcas va atribuir aquesta disparitat de creixements "en part" a la immigració estrangera, que va motivar que les comunitats més avançades, com Madrid (3,25%) i Catalunya (2,88%), hagin crescut menys que algunes més endarrerides.

En aquest sentit, Balears va liderar l'augment poblacional en l'esmentat període, amb un increment del 24,44%, seguit de la Comunitat Valenciana (20,86%), mentre que Astúries (0,39%) i Galícia (1,89%) han estat les que menys van créixer en termes de població.

CONVERGÈNCIA UE-15

Pel que fa a la convergència de les províncies amb la UE dels 15, els majors creixements es produeixen al nord d'Espanya, Madrid, Balears, País Basc i Castella i Lleó, on amb escassos increments de població disparen els seus índexs de convergència.

En sentit contrari, les comunitats amb majors increments de població registren creixements lleus dels seus índex, i fins i tot, descensos respecte al 2000. Així doncs, la major convergència provincial es correspon a Àlaba, Madrid, Biscaia i Navarra, i la menor, a Màlaga, Albacete i Guadalajara.

D'altra banda, l'informe calcula que Melilla, Ceuta i Navarra han estat les províncies amb major increments d'ocupació entre 2000 i 2008, totes per sobre del 15,55%. Per productivitat, Ceuta i Àvila van capitanejar el creixement a Espanya.

En relació amb el consum privat, les regions més consumidores respecte a la seva renda interior bruta el 2008 han estat Andalusia, Astúries i Cantàbria, mentre que Extremadura, Castella i Lleó i Castella-la Manxa han estat les que més despesa pública van destinar.

Finalment, Navarra, Balears, Madrid i Catalunya es van erigir com les comunitats amb un major resultat positiu en la balança de pagaments, i les més deficitàries, Extremadura, Castella-la Manxa i Galícia.