Ciutadella, Maó i Palma, on més creix el preu anual d'habitatges a Balears, segons Tinsa

   PALMA DE MALLORCA, 11 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Ciutadella, Maó i Palma lideren l'increment anual de preus a Balears en el primer trimestre de l'any amb augments del 19,5, 10,4 i 10,3 per cent, respectivament. Així ho indica l'informe Habitatge en Costa 2019 a Balears elaborat per Tinsa que destaca també que Ciutadella és el quart municipi que més puja a nivell estatal després de Baiona, Mataró i Antigua.

   Respecte a Mallorca, l'evolució dels preus d'habitatge vacacional en les principals localitats en l'últim any ha estat ascendent, amb pujades superiors al 5%. Així, el preu mitj en habitatge vacacional en primera línia de platja est entre 6.000 i 8.000 euros el metre quadrat per als habitatges plurifamiliares i a zones exclusives d'Andratx, Calvi i Palma es poden arribar a superar.

   La nacionalitat predominant del comprador d'habitatges vacacionals és estrangera, entre un 50% i 70%, i de procedncia alemanya, anglesa i pasos del nord d'Europa. Fa anys va créixer amb fora el comprador rus, per aix s'ha atenuat.

   A Menorca, l'habitatge plurifamiliar vacacional té un preu 2.400 euros el metre quadreu de mitjana i l'unifamiliar, 4.500 euros de mitjana. A més, l'estoc d'obra nova vacacional és inexistent, no s'ha reactivat cap obra paralitzada i no es ven sl.

   Així mateix, predomina el comprador nacional: la majoria són catalans i madrilenys. Els estrangers són en general anglesos i, de nova incorporació, francesos

   Per la seva banda, a Eivissa i Formentera, els preus ascendeixen de manera moderada respecte a l'any passat; hi ha zones de primera residncia amb augments menors que la mitjana, per en general aconsegueixen el 5% de pujada.

   L'habitatge plurifamiliar vacacional té un preu 12.000 euros el metre quadreu de mitjana i l'unifamiliar, 20.000 euros. A les zones més actives no hi ha estoc d'obra nova vacacional. No existeixen obra nova paralitzada heretada de l'poca de crisi. A més, les compravendes es mantenen, amb pujades moderades.

   Els terminis de venda es mantenen respecte a l'any passat. Predomina la demanda estrangera: centreeuropeus (Frana, Pasos Baixos, Alemanya), també Itlia i Anglaterra.

   A nivell nacional, el 78% dels 159 municipis del litoral espanyol va incrementar els seus preus el 2018, l'informe destaca que ubicacions on el mercat evolucionava més lentament a causa d'una demanda més feble, comencen a presentar símptomes de recuperació, que es tradueixen en increments dels preus i una reactivació o augment de l'activitat promotora.

   Respecte als preus, un 63% de les franges de litoral analitzades en l'informe mostra indicis de recuperació, i en un altre 30% de les zones l'evolució es defineix com de "clar ascens".

   Entre aquestes últimes, destaquen la costa catalana propera a la capital (Badalona, Lloret de Mar, Tossa de Mar, etc.) i les illes de Mallorca i Eivissa. A més, s'ha produt una reactivació dels preus a zones en les quals anys enrere presentaven cert estancament, a causa d'una demanda menys slida.

   Altres 42 municipis, localitzats principalment a Balears, Comunitat Valenciana i les províncies de Mlaga i Barcelona, mostren increments de preu superiors al 10%. Entre ells destaquen Ciutadella de Menorca (+19,5%), les de Tenerife Granadilla d'Abona (+19,4%) i Adeje (+18,3%), i Casares, a la província de Mlaga (17,6%).

   Al mateix temps, 36 municipis van abaratir el seu preu mitj en l'últim any amb un descens inferior al 3% en el 59% dels municipis. Les majors caigudes en l'últim any van ser a Sant Bartolomé de Tirajana, Gran Canria, on el preu mitj es va reduir un 12,7%; seguit de Cartaya (Huelva), amb un descens del 9,1%; Capdepera, que va descendir un 8,2%; Sant Lluís (Menorca), que descendeix un 7,3%; i Lepe (Huelva), que va registrar una caiguda interanual del 5,7%.

OPTIMISME MODERAT

   Les previsions de l'informe sobre l'evolució del mercat són d'optimisme moderat, ja que en el 62% de les zones analitzades apunten al fet que els preus de l'habitatge vacacional no variaran substancialment aquest any.

   "Tot indica que, igual que en el conjunt del mercat residencial espanyol, s'ha arribat a un punt d'equilibri, amb excepcions locals, després del qual s'espera l'estabilització de les variables principals: increments més continguts de la demanda i tendncia a la moderació de preus", afirma el director del Servei d'Estudis de Tinsa, Rafael Gil.

   Malgrat la millorana experimentada a nivell general, l'informe indica que encara existeix en algunes ubicacions una important bretxa amb els nivells mxims del cicle anterior.

   Fins 16 municipis mostren un valor mitj de l'habitatge inferior a la meitat del que van aconseguir en la dcada passada. Les diferncies més notables se situen a Benicarló, amb una caiguda acumulada del 57,8%; Orpesa, amb una caiguda del 55,3% i Almassora, amb un descens del 55,2%, totes de Castelló.

   Els enclavaments costaners amb els preus mitjans més elevats, al marge de les capitals de Sant Sebasti, Barcelona i Eivissa, es concentren a Sitges (Barcelona), amb una mitjana de 3.355 euros el metre quadrat, Casteldefells (Barcelona), amb una mitjana de 3.075 euros i Calvi (Balears) amb una mitjana de 2.922 euros. Les ubicacions més barates són Almassora (Castelló), amb una mitjana de 739 euros el metre quadrat, Borriana (Castelló), amb una mitjana de 791 euros el metre quadrat, Vilagarcía d'Arousa (Pontevedra), amb una mitjana de 820 euros i Benicarló (Castelló), amb 821 euros de mitjana.

CREIXEMENT DE LA DEMANDA

   La costa espanyola concatena diversos anys de creixement de la demanda, situació que ha pressionat a l'ala els preus. Aquesta situació de preus alts, unida a senyals i expectatives de ralentització econmica (nacional i internacional) estaria redundant en certa estabilització recent, segons l'informe.

   "La ralentització en el creixement econmic d'economies europees podria donar continutat a aquesta senda de moderació als mercats residencials dependents de demanda forana", apunta Gil.

   A més, el mercat britnic podria quedar addicionalment afectat per les conseqüncies del Brexit, depenent de la forma en qu aquest se substanci. "Un Brexit dur comportaria amb alta probabilitat una depreciació de la lliura, que repercutiria negativament en la capacitat adquisitiva britnica", assenyala Gil.

   La demanda estrangera és la predominant en un 32% de les zones de costa analitzades en l'informe. Procedeix principalment del centre i el nord d'Europa, d'Anglaterra, Alemanya o Blgica; i s'assenta sobretot en la costa de Mlaga (Torremolinos, Benalmdena, Fuengirola, Mijas, Marbella, Estepona, etc.), Alacant (Altea, l'Alfs del Pi, Benidorm, Finestrat, la Vila Joiosa, etc.) i els territoris insulars.

   El volum de transaccions d'habitatge de primera i segona residncia en els municipis de costa analitzats (incloent capitals de província) es va incrementar un 6,2% en 2018, fins el 198.693 compravendes, segons dades del Ministeri de Foment.

   El municipi alacantí d'Oriola és el que va registrar en 2018, igual que en 2017, un major nombre de transaccions d'habitatge d'obra nova específicament, amb 904 compravendes, un 9,7% menys que l'any anterior.