Reforma.- PSM-IV-ExM qualifica l'acord de "triple atemptat contra la sobirania" de les Balears per fixar el seu dèficit

PALMA DE MALLORCA, 26 Ago. (EUROPA PRESS) -

La diputada de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa Joana Lluïsa Mascaró ha qualificat l'acord tancat entre el PSOE i el PP respecte la reforma de la Constitució de "triple atemptat contra la sobirania", tant de les Illes Balears com de la resta de l'Estat.

Així s'ha expressat la nacionalista en declaracions als mitjans referint-se a l'acord pactat entre els dos partits majoritaris pel que es modificarà la Constitució, si bé no s'establirà en la seva redacció les xifres del límit al dèficit públic permès. Aquest sostre vindrà marcat en una Llei Orgànica que fixarà en un 0,4% el dèficit estructural global màxim del conjunt de les administracions públiques a partir de l'any 2020.

Aquest límit es distribuirà de la següent manera: el dèficit estructural que podrà incórrer l'Estat no superarà el 0,26% del PIB nacional, mentre que les Comunitats Autònomes no podran superar el 0,14% del seu PIB. Per part seva, les entitats locals hauran de presentar equilibri pressupostari.

Mascaró ha afirmat que es tracta d'un "triple atemptat" perquè es fa per petició d'altres estats de la Unió Europea, perquè no es consulta als ciutadans la seva opinió i, en últim lloc, perquè "vulnera" el dret dels governs autonòmics a decidir respecte a la seva pròpia deute públic.

Alhora, ha criticat tant el PSOE com el PP hagin "clamat al cel dient que la Constitució era intocable" quan "qualsevol partit o qualsevol ciutadà insinuava una possible reforma", mentre que ara, "amb nocturnitat i traïdoria, una matinada acorden una reforma de la Constitució perquè ho demana la senyora Angela Merkel (canceller alemanya)".

A més, Mascaró ha lamentat que la reforma se'n vagi a fer "al marge del que puguin opinar els ciutadans", tenint en compte que s'ha declinat la possibilitat convocar un referèndum. D'altra banda, ha considerat innecessari fer una reforma constitucional per incorporar un sostre al dèficit públic, tenint en compte que això "es pot fer perfectament per llei".

La nacionalista ha afegit que aquesta modificació limita "el poder dels parlaments autonòmics" per decidir sobre el límit del deute i del dèficit dels seus governs.

DE DÈFICIT FISCAL "NO ES PARLA"

Respecte els límits que s'imposen, la nacionalista ha criticat que es parli del sostre del dèficit global de l'Estat i de les CA, però no del "dèficit fiscal" de comunitats com la balear, que aporta anualment un 14% del el seu PIB per "solidaritat obligada" a la resta de regions per mig de mecanismes com el Fons de Competitivitat.

"Si entenen que una comunitat no pot perdre més enllà del 0,14% del PIB, també haurien de valorar comunitats com la nostra que aporten 10.000 vegades més del dèficit al qual ara ens volen limitar", ha asseverat.

Per tot això, la nacionalista ha assegurat que la coalició està en contra que es fixi un límit del dèficit per Llei Orgànica "si no es parla també d'ingressos".

"Aquesta comunitat no necessitaria ni haver de fer pagar més els ciutadans, n'hi hauria prou amb limitar la part que donem per solidaritat a les altres (comunitats)", ha postil·lat.