Solament el 17% d'hàbitats marins cartografiats de Balears es troba en bon estat

PALMA DE MALLORCA, 8 Oct. (EUROPA PRESS) -

Solament el 17 per cent d'hbitats marins de Balears del 57 per cent que ha estat cartografiat es troba en bon estat, segons es desprn d'un estudi de l'Observatori Ambiental de Menorca (Obsam), la Societat d'Histria Natural de Balears (SHNB) i la Fundació Marilles.

En roda de premsa, aquestes entitats han presentat la nova i primera cartografia unificada de Balears, que posa en relleu l'estat actual dels hbitats marins coneguts de les Illes i reflecteix que les zones en pitjor estat de conservació són la badia d'Alcúdia i de Pollena i És Trenc, a Mallorca. Mentre a Menorca, la zona més afectada és una part de la badia de Fornells i en les Pitiusas, la zona d'Illetas.

No obstant la tcnica de l'Obsam Eva Marsinyach ha matisat els resultats de l'estudi, assegurant que "no vol dir que ara totes aquestes zones estiguin en un estat desfavorable, sinó que depn de si se'ls aplica el criteri de futur". A més, ha afegit que "si es desconeix l'estat de conservació, també es penalitza".

LA PRESSIÓ DELS FONDEJOS, PRINCIPAL MOTIU DE L'ESTAT CONSERVACIÓ

Segons ha explicat Laura del Valle, de SHNB, el principal motiu de l'actual estat de conservació d'aquestes zones és "la pressió que exerceixen els fondejos", si bé el president de la Fundació Marilles, Aniol Esteban, ha afegit que existeixen altres factors com "la contaminació per plstics, la pressió demogrfica i la pesca" que també influeixen.

En aquest sentit, Esteban ha anunciat que estan treballant per desenvolupar un sistema de comptabilitat ambiental perqu es té constncia que els hbitats marins en bon estat representen major "capacitat de frenar l'erosió de les platges, la pressió de la pesca i els efectes del turisme".

LA SERRA DE TRAMUNTANA, UN BUIT D'INFORMACIÓ

D'altra banda, de l'estudi s'ha extret que els hbitats que presenten una major representació dins de la superfície
cartografiada són els fons de marl o rodolitos, i els fons
detrítics biogénicos amb baixa cobertura algal. Mentre que en la costa (fins el 50 metres de profunditat) s'aprecia que l'hbitat predominant són les prades de posidnia ocenica.

En canvi, destaca la falta d'informació relativa als hbitats de la zona de la Serra de Tramuntana. Per aquest motiu, les institucions encarregades de l'estudi plantegen la necessitat d'ampliar o millorar part de la cartografia existent, tant a nivell bionmic, com d'avaluació dels estats de conservació.

La nova i primera cartografia unificada dels fons marins de Balears és un projecte coordinat per l'Obsam, qui ha estat el responsable dels treballs de Menorca i Pitiusas. Mentre, la SHNB s'ha encarregat dels treballs de Mallorca. Per la seva banda, la Fundació Marilles ho ha finanat amb 30.000 euros.