Advocat de Pradas retrau "excessos verbals" i "atacs directes" de la jutgessa de la dana i s'unix al recurs d'Argüeso

Archivo - Arxiu - Imatge d'arxiu de l'econsellera de Justícia i Emergències de la Generalitat valenciana Salomé Pradas a la seua arribada als jutjats
Rober Solsona - Europa Press - Archivo
Europa Press C. Valenciana
Publicado: viernes, 12 septiembre 2025 16:03

   VALÈNCIA, 12 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La defensa de l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas s'ha adherit al recurs de reforma interposat per l'exnúmero dos d'este departament, Emilio Argüeso, contra la interlocutòria de la jutgessa que instruïx la gestió de la dana en el qual rebutja citar als guàrdies civils perquè ratifiquen l'informe realitzat sobre la cronologia dels desbordaments i en el qual obri una peça per a sancionar al lletrat d'esta part per les peticions que va realitzar en relació a una suposada intervenció en la causa del marit de la instructora.

    Per a la defensa de l'exconsellera, la instructora ha realitzat un "atac directe i injurioso" al lletrat d'Argüeso però "indirectament" també als advocats que representen a Pradas i afigen, a més, el qualificatiu de "insòlit". Al seu juí, la resolució de la jutgessa, de data 1 de setembre, conté "excessos verbals", "faltes de respecte" i "comentaris vexatoris" que pretenen "desacreditar davant de l'opinió pública" el dret de defensa que exercixen, segons ha pogut saber Europa Press de fonts properes a la defensa.

   La defensa recolza que els agents de la Guàrdia Civil ratifiquen l'informe perquè sosté que conté "un conjunt de dades ordenades i explicats, que resulten de gran interès per a la causa" i trasllada a la magistrada que "no és funció d'un instructor, posar-se a valorar les experteses que es van incorporant al procés, i molt menys desqualificar-les", per la qual cosa considera que "està de més" l'argument de la magistrada sobre este document.

"PRESA DE PARTIT"

   "No és el lloc ni el moment processal per a arremetre contra una expertesa", agrega la defensa, per a qui el "impediment" a esta ratificació "conculca el dret a la integritat del procés i suposa una presa de partit, impròpia d'un òrgan judicial que ha de regir-se per la imparcialitat amb les parts del procés, amb independència de qual siga el criteri o intima convicció que puga tenir l'instructor sobre els fets que s'investiguen".

   Sobre la proposta de sanció a l'advocat d'Argüeso i els termes de la interlocutòria, la defensa ho rebutja i recalca que no van a restar importància "a uns comentaris vexatoris que pretenen desacreditar davant de l'opinió pública (...) el nostre dret de defensa exercit de forma ferma, però emprant, simplement, els mitjans habilitats en Dret -recursos i queixa-" davant de la manera en què s'està desenvolupant la instrucció.

    "Per tant, estes faltes de respecte cap a estos lletrats i els excessos verbals que es contenen en la interlocutòria, i que pogueren incardinar-se, com a faltes greus, en l'article 418.5 i 6 de la LOPJ, resulten inacceptables", assenyala, i sosté que l'afirmació que l'actuació de les defenses forma part d'una "campanya difamatòria que destil·la un masclisme atroç", és "alguna cosa absurd", que no es concreta com es fa, i que els deixa a més "patidifusos".

VIA CONTENCIOSA

   La defensa de Pradas torna a apuntar que, baix el seu punt de vista, i davant del desenvolupament de la instrucció, considera "cada vegada amb major claredat" que "no estem davant de més de dos centenars de delictes contra la vida i la integritat de les persones, dels quals serien únics responsables la senyora Pradas i el senyor Argueso sinó davant d'una causa que haguera d'arxivar-se i examinar-se el succeït en la jurisdicció contenciosa".

   Sobre este tema, subratlla que es va fer la proposta d'esta via "en ares al fet que les diverses administracions i persones relacionades amb els fets reparen a les víctimes i a les seues famílies així com els danys materials patits per estes".

    Per a la defensa, "la magnitud de la catàstrofe natural produïda així com les plurals causes que van portar al fatal desenllaç produït, escapen, al nostre juí, de la recerca de concretes responsabilitats penals a imputar a concretes persones". "En els fets van intervenir causes antecedents i concurrents de molt divers ordre: va sobrar política i van faltar instruments aplicatius com l'engegada de l'Es-Alert", sosté.

Últimas noticias sobre estos temas

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press