CJC veu "extravagant" la definició de valencià de l'AVL i que "s'extramilita" en estendre-la a un altre territori

VALÈNCIA, 13 Feb. (EUROPA PRESS) -

El Consell Jurídic Consultiu (CJC) creu que la definició de valencià que recull l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) al 'Diccionari Normatiu Valencià' (DNV) és "extravagant" des del punt de vista jurídic, perquè l'entitat "s'extralimita en les seues funcions en atribuir a la llengua valenciana un àmbit territorial diferent i més ampli del que assenyala l'Estatut d'Autonomia".

Així figura en el document, que ha aprovat ahir el CJC a petició de la Generalitat Valenciana després de la polèmica suscitada per la definició de valencià del 'Diccionari' de l'AVL, que ho descriu com a "Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català".

La consellera d'Educació, Cultura i Esport, María José Català, ha enviat el dictamen a l'AVL, i ho acompanya d'una carta dirigida al president de la institució, Ramon Ferrer, en què li insta "considerar les recomanacions emeses i estimar-les, de manera que la definició de valencià complisca i es modifique segons el que està previst a l'ordenament jurídic valencià i el dictamen del CJC".

A l'informe --que el Jurídic Consultiu ha penjat en la versió en valencià del seu lloc web-- sosté que l'Estatut d'Autonomia "blinda, com llengua, el terme valencià" i afegix que "un examen comparatiu entre la definició continguda a l'article 6.1 de l'Estatut i l'efectuada al Diccionari posa en relleu que, mentre l'Estatut definix el valencià com a llengua pròpia de la Comunitat, al Diccionari es desnaturalitza el caràcter de pròpia en estendre la utilització de valencià a altres territoris diferents a la Comunitat".

Al llarg de 32 pàgines, el CJC subratlla el reconeixement "històric, estatutari i legal" del valencià i analitza la naturalesa jurídica i competències de l'Acadèmia. En este sentit, sosté que, "com institució de la Generalitat està sotmesa, estrictament, a les competències concretes que li reconeix l'Estatut i la seua Llei de creació, sense que en cap cas puga excedir-se o extralimitar-se d'estes atribucions".

"I és que les institucions públiques no poden exercir més competències que les que té legalment encomanades", advertix el CJC, que insistix que l'AVL és "una entitat institucional de la Generalitat, la funció fonamental de la qual consistix a determinar i elaborar la normativa lingüística de l'idioma valencià i també vetllar pel valencià, partint de la tradició lexicogràfica, literària i la realitat lingüística valenciana, la normativització consolidada a partir de les anomenades 'Normes de Castelló' i, fonamentalment, defensar la seua denominació i entitat. Fora de tal marc competencial, l'AVL cal abstenir de qualsevol actuació que no quede emparada en la seua norma de creació".

"NO ÉS UNA INSTITUCIÓ CIENTÍFICA"

En la mateixa línia, afirma que l'AVL "no és una institució científica de la Generalitat, a la qual li competisca investigar o debatre sobre la llengua dels valencians, jurídicament delimitada a l'Estatut d'Autonomia, i en la seua normativa de desenvolupament perquè no ha estat creada per això, sinó fonamentalment per a determinar i elaborar la normativa lingüística de l'idioma valencià i vetllar pel seu ús normal".

Per esta raó, el Jurídic Consultiu creu que la'Acadèmia "i sol ella és competent per a determinar el que és valencià, en altres paraules, el valencià és el que l'AVL diga que és; això en els seus aspectes gramaticals, sintàctics, fonètics, ortogràfics, lèxics i els que calguen per a l'ús correcte de la llengua".

Però matisa que "no ha d'extralimitar-se, sinó exercir, precisament, les funcions que, per disposició legal, té encomanades, en relació amb l'idioma valencià, com és la de defensar la seua denominació i entitat". "I no es defensa quan, baix pretext de definir la veu 'valencià', s'efectua una identificació de l'idioma valencià amb altres parlats en altres territoris fora de la Comunitat".

Després, el dictamen repassa la definició de valencià recollida al Diccionari i recorda que l'Estatut diu que "la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià" i "blinda", com a llengua, el terme valencià. Comparant esta norma amb la definició del 'Diccionari', el CJC considera que s'introduïx "la referència a uns territoris que no preveu l'Estatut d'Autonomia". "Per això, s'estima extravagant, des d'este punt de vista jurídic, la definició de valencià que es fa al DNV de l'Acadèmia, perquè esta institució s'extralimita en les seues funcions en atribuir a la llengua valenciana un àmbit territorial diferent i més ampli del qual s'assenyala a l'Estatut".

Dit d'una altra manera, afegix, "no és possible atribuir caràcter extraterritorial a la llengua valenciana per mitjà d'afirmacions que arriben a altres territoris, com Catalunya, Illes Balears, Aragó) i, fins i tot, altres estadis (França, Andorra i Itàlia)".

Alhora, observa que, "sense entrar en la discussió existent sobre l'origen o la naturalesa de l'idioma valencià, el Diccionari Normatiu Valencià no és l'instrument idoni per a definir el que constituïx una qüestió filològica", segons la definix un informe del lletrat-secretari general de l'AVL enviat al CJC el passat 5 de febrer, consta en la documentació.

"EVIDENTS EFECTES NORMATIUS"

"No és possible, per tant, que l'AVL, amb justificació en la seua competència per a determinar la normativa lingüística del valencià, doni una definició del valencià de marcat caràcter filològic, ja que si les seues decisions en matèria normativa lingüística són d'obligada observança en els termes indicats, la definició de la veu 'valencià-na' que es recull en el Diccionari té evidents efectes normatius".

En una altra part del dictamen, el CJC al·ludix que el Tribunal Constitucional haja avalat que els Estatuts de la Universitat de València pogueren parlar també de "llengua catalana" però ho emmarca "exclusivament en el reconeixement del dret a l'autonomia universitària --que no té reconeguda l'Acadèmia, necessita-- i en la seua dimensió acadèmica".

També compara este cas amb el fet que el castellà sigui reconegut com llengua oficial de "moltes nacions d'Amèrica" --i cita diversos textos constitucionals-- el que no succeïx amb el valencià, pel que creu que existix "diferència" entre els dos suposats.

Per tot això, conclou que la definició de l'AVL "no s'acomoda al que disposa l'Estatut d'Autonomia", que "prescriu que l'idioma valencià és la llengua pròpia de la Comunitat, proclamació que ha de servir com a paràmetre normatiu i definitori del vocable 'valencià'".