Arranca la vaga indefinida en l'educació pública valenciana amb l'exigència d'una "negociació real"

   VALÈNCIA, 11 May. (EUROPA PRESS) -

   La vaga indefinida en l'educació pública no universitària a la Comunitat Valenciana ha arrancat este dilluns convocada per quatre organitzacions sindicals --STEPV, CCOO, UGT i CSIF-- i amb el suport també d'ANPE. Els piquets informatius s'han multiplicat este matí a les portes de centres educatius en una jornada en la qual els sindicats animen a la comunitat educativa a participar en les "massives" manifestacions que es desenvoluparan al migdia a València, Alacant, Castelló de la Plana i Elx.

    Les entitats es mostren convençudes que va a ser una acció "inèdita i històrica", ja que cal remuntar-se als anys huitanta del passat segle per a trobar una protesta d'aquestes característiques. Els convocants recalquen que la intenció d'aquesta "mesura de pressió" és aconseguir que la Generalitat participe en una "negociació real" per a aconseguir millores en el sistema educatiu.

    Per la seua banda, la Conselleria d'Educació ha facilitat les primeres dades de seguiment. D'acord a la informació distribuïda pel departament de Campanar, fins a les 10 del matí, han secundat la vaga un 23,96% de la plantilla.

   El desglossament per províncies és el següent: a Alacant, a l'estan secundant el 23,74%; a Castelló, el 22,57%, i a València alcanaz el 25,13%. L'administracuón té previst actualitzar les xifres a les 12:00 h.

    La vaga indefinida arriba després de setmanes de desencontres entre l'administració i els sindicats docents, que acusen a la Conselleria d'Educació de "burlar-se" del col·lectiu docent i negar-se a entaular una "negociació real" sobre les seues reivindicacions.

    Estes peticions passen per una millora de les seues retribucions --ja que els professionals valencians es troben a la cua de les retribucions a Espanya i la part autonòmica del seu salari no s'actualitza des del 2010, recalquen els convocants de l'atur--, però van més enllà, ja que reclamen actuacions en infraestructures, baixada de ràtios o protecció de la llengua valenciana, entre altres punts.

    Dijous passat, la Mesa Sectorial d'Educació, convocada en principi per a parlar de burocràcia però ampliada a altres temes a petició dels sindicats, s'havia plantejat com un "últim cartutx" per a arribar a un acord que evitara la vaga. Esta entesa no es va produir en rebutjar els representants del col·lectiu docent la proposta econòmica de la Conselleria: una pujada progressiva de 75 euros bruts al mes fins al 2029, la qual cosa suposa uns 25 euros més al mes cada any. "Indigna i irrisòria" van ser alguns dels qualificatius que es van escoltar per part dels sindicats després de la reunió.

    Esta mateixa vesprada, es va conèixer que la consellera, Carmen Ortí, s'havia dirigit per carta a les famílies per a assenyalar-los que "hi ha una línia que no podem creuar: l'avaluació dels alumnes de segon de Batxillerat no és negociable". "Cap alumne ni família pot ser ostatge d'un conflicte sindical", recalcava en l'escrit.

   I és que els servicis mínims fixats per la Generalitat inclouen que en 2º de Batxillerat tindran la consideració de servicis mínims les "actuacions imprescindibles per a l'avaluació final tant ordinària com a extraordinària, qualificació, signatura d'actes, publicació de resultats i tramitació de reclamacions o documentació necessària per a accedir a l'EBAU".

RECURS ALS SERVICIS MÍNIMS

   Esta exigència ha sigut una de les quals més crítiques ha generat entre les organitzacions sindicals, que han titllat d'"abusius" els servicis mínims fixats i han decidit recórrer-los davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

    A l'espera de la resposta de l'Alt Tribunal, STEPV --que va presentar el recurs el divendres i assenyala que el TSJ té 48 hores per a contestar-- ha fet arribar al professorat de segon curs de Batxillerat un model de reclamació de concrecions respecte als serveis mínims, davant de la seua "indefinició i ambigüitat". En opinió d'esta organització, la resolució, "no especifiquen els 'actes imprescindibles', la qual cosa genera incerteses i inquietud entre el professorat afectat".

    CSIF va informar així mateix el divendres que la seua demanda la realitza pel procediment especial de protecció de drets fonamentals previst en els articles 114 a 122 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós Administrativa (LJCA). Ho fa contra la resolució de servicis mínims de la Generalitat en Educació i demana adoptar mesures cautelars a l'empara de l'article 135 de l'esmentada llei.

   Per la seua banda, la consellera d'Educació, Carmen Ortí, ha sostingut que no pot entendre que els sindicats "no estiguen d'acord a protegir" als alumnes de Segundo de Batxillerat que "necessiten esta protecció perquè el que va a passar en les seues vides en estos dies va a ser un condicionant per a tota la seua vida".

   A més, l'autoritat laboral determina que en tots els centres públics haurà de romandre una persona responsable membre de l'equip directiu, a exclusió d'activitats lectives i en els de Infantil i Primària, a més, un docent per etapa educativa, amb un mínim d'un per cada quatre unitats. En primer cicle d'Infantil, acudiran dos educadors/es o tècnics/ques de gestió quan el centre tinga cinc o menys unitats, i tres en el cas de més de cinc unitats.

   Per la seua banda, en els col·legis que impartisquen ensenyaments de 2-3 anys, es determina la presència d'un docent o educador o tècnic de gestió per cada etapa educativa. En els centres específics d'Educació Especial, seran tres educadors per cada cinc unitats.

   En els centres en Secundària, Batxiller, FP, ensenyament d'idiomes i artístiques, a més, un professor/a per etapa educativa, amb un mínim d'un/a per cada deu unitats.

   En els centres d'ensenyament amb internat, a més dels servicis establits d'acord amb la tipologia del centre, es prestaran els servicis propis d'un dia festiu. En els centres educatius que compten amb servici de menjador escolar gestionat per personal empleat públic, ha de garantir-se un mínim del 60 per cent del personal de cuina, a fi d'assegurar el funcionament bàsic del servici i les condicions de seguretat alimentària. No obstant això, en centres educatius d'Educació infantil de primer cicle i en específics d'Educació Especial, es garantirà el menys el 80% del personal habitual assignat, per tractar-se de col·lectius d'especial protecció.

   Finalment, en tots els centres haurà de romandre una persona amb funcions administratives amb la finalitat d'assegurar el desenvolupament del procés de matriculació i admissió de l'alumnat per al curs 2026/2027.

POSICIÓ DE LES FAMÍLIES

   Entre les famílies, la Confederació d'AMPA de la Comunitat Valenciana 'Gonzalo Anaya' --la majoritària d'associacions de l'escola pública-- ha manifestat el seu "suport" a les mobilitzacions. "Les famílies recolzem les protestes perquè ens preocupa el futur de les nostres filles i fills, vivim diàriament les reculades en l'escola pública i patim la inoperància política que s'arrossega des de l'etapa de (José Antonio) Rovira i que continua ara amb la consellera Ortí".

    Des de la Confederació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de la Comunitat Valenciana (Covapa), no obstant això, no es compartix la convocatòria de vaga indefinida i s'advertix del "impacte" que pot tenir sobre l'alumnat.