La ballarina Bárbara Sánchez protagonitza a La Mutant el "macabre xou de varietats" 'Morta Splendor'

   VALNCIA, 13 Feb. (EUROPA PRESS) -

   L'artista sevillana Bárbara Sánchez posar punt i final a la seua 'Trilogia de la Solitud' el prxim 17 de febrer a La Mutant de Valncia. Ho far amb 'Morta Splendor', on serveix de textos de Lorca, Bécquer, Jaime Conde Salazar, La Bíblia i Shakespeare, cites de pellícules com 'Eva al nu' (Joseph L. Mankiewicz, 1950) i 'El crepuscle dels déus' (Billy Wilder, 1950), espai sonor i moviment per a parlar de la mort.

   Després d'abordar la qüestió de la pena ('Somewhat Paler', 2016) i de l'amor místic ('Várvara', 2019), li ha arribat el torn al decés. Una vegada que s'apaguen les llums i s'ala el teló, la mort pren el comandament per a posar en escena un "macabre xou de varietats" sobre dives decadents i ressentides. 'Morta Splendor' és tot artifici i vé a mostrar, amb els seus arts, els secrets del teatre.

   "'Morta Splendor' ha vingut a mostrar-te el seu rostre. Ella és el reflex més sinistre i necessita el teu cor calent per a poder existir. Nombre rere de nombre, com succeeix en els espectacles de varietats, ella far aparéixer davant de tu diferents personatges, diferents veus i diferents cossos. Per ella sempre ser la mateixa: és igual que aparega com una gtica autntica, una moderna sinistra, una ballarina extica, un espectre o un pallasso esborronador. Ella és l'extinció mateixa i est ací per a mostrar-nos que, si para alguna cosa serveix el teatre, és per a deixar-nos veure com tot arriba a la seua fi", descriu Jaime Conde-Salazar Pérez, que exerceix d'assistent a la dramatúrgia en aquesta proposta d'arts vives.

   Bárbara Sánchez "Puchereta" és ballarina, actriu, coregrafa i directora d'escena. Es tracta d'una artista anara de tot cnon, indisciplinar per vocació i formació, franctiradora escnica per la seua forma de narrar. El seu treball es mou entre els límits del teatre, la dansa i el performatiu.

HUMOR I LLIBERTAT

   Les seues principals línies d'acció són l'humor, la creació d'obres en llibertat, la fondria potica i el treball d'incorporació energtica d'arquetips. El feminisme l'ha travessat tant a ella com a la seua obra des del 2010, en entendre que les dones no creuen en una societat igualitria.

   Ha creat les obres escniques 'Molt a la vora' (2003), 'El jardí de darrere' (2005), 'Plutó no és un planeta' (2008), 'Galla Fantoche' (2010), 'Espanta'ns aquest furor' (2011), 'La satisfacció del capritx' (2013), 'Electrohumor' (2016), 'Somewhat paler' (2016), 'Várvara' (2019) i 'Morta Splendor' (2022).

    Ha treballat també amb altres artistes com Abraham Hurtado (Ignició), Societat Doctor Alonso (El desenterrador) o Meg Stuart (Atelier III). Combina la creació escnica amb la realització de tallers de creació en els quals comparteix els seus interessos i prctiques artístiques.