Un expert afirma que la inversió en missions espacials com Artemis "es traduïx en beneficis per a tota la humanitat"

   VALÈNCIA, 7 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La gran inversió que es realitza en missions espacials com Artemis II --que ha aconseguit aconseguir en la matinada d'aquest dimarts la cara oculta de la Lluna-- "es traduïx en beneficis per a tota la humanitat ací en la Terra". A més, reflectixen que la Lluna "s'està contemplant ja com una oportunitat de futur proper a la qual pots enviar astronautes i futures missions".

    Així ho assevera, en declaracions a Europa Press TV, Vicente Boria Esbert, investigador de l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM) de la Universitat Politècnica de València (UPV) i president de la Comissió Executiva del Consorci Espacial Valencià.

    L'especialista ha recordat que la missió Artemis ja està en la seua etapa final i acaba de viure la seua part "més important en la qual durant aproximadament sis o set hores la nau Orion va estar fent un volt sobre la cara oculta de la Lluna i van poder recaptar dades, imatges i informació que va a ser útil per a futures missions lunars".

    Boria ha fet notar que la cara oculta del satèl·lit és la més desconeguda i és a la qual també resulta més complicat d'accedir. En este punt, ha manifestat que "es vol conèixer millor per a veure si hi haguera aigua en estat de gel, la qual cosa permetria garantir futura vida en este planeta, així com dissociar l'hidrogen, l'oxigen, important per a poder respirar, també per a poder generar futurs combustibles que impulsaren altres naus cap a futurs viatges".

   A més, ha apuntat, té una orografia diferent a la de la zona visible i es pretén explorar si hi ha algun material com per exemple l'heli-3, que és important per a operacions de fusió nuclear".

    Segons ha assenyalat l'expert, el programa Artemis es va iniciar fa uns anys i va sorgir d'una nova carrera espacial que s'està produint entre Estats Units i una nova potència com és Xina, que està col·laborant amb Rússia.

    "En este cas, --ha prosseguit-- es tracta d'avançar per a conèixer millor el nostre planeta amb l'objecte a futur de tornar a posar astronautes, una petita base lunar, una base d'operacions, on hi haja astronautes de forma permanent, s'investigue l'existència de nous materials o noves fonts d'energia, fins i tot que esta estació servisca per a futures missions que es dirigisquen a altres planetes, en concret l'objectiu més proper és arribar a Mart".

    Quant a l'aportació europea, canalitzada a través de l'ESA, s'ha efectuat mitjançant un mòdul de control tèrmic per a garantir el benestar quant a temperatura dins de l'habitacle. En concret, s'ha desenvolupat per part de l'empresa Airbus a través d'una seu que té a Madrid, l'antiga empresa Crisa.

   També en l'àmbit espanyol, l'empresa GMV ha contribuït amb sistemes d'ajuda a la navegació, tant en la nau com en les estacions terrenes.

   D'altra banda, Vicente Boria ha detallat que l''apagada' d'uns 45 minuts que s'ha produït es deu al fet que, com la nau estava en la cara oculta de la Lluna, el satèl·lit és "un obstacle molt gran que impedix a les antenes i als sistemes de comunicacions de la nau que el senyal que emeten abast les estacions terrestres".

   Per això, per a abordar este període, "s'entrena molt amb anterioritat perquè no es realitze en este interval de temps cap operació perillosa que requerisca de comunicacions terrestres", ha postil·lat.

   L'expert creu que en un futur "es poden salvar estos problemes amb l'existència d'altres satèl·lits de comunicacions que estiguen prop de la Lluna i que permeten a les naus comunicar a través d'estos satèl·lits intermedis amb la superfície terrestre".

   El president de la Comissió Executiva del Consorci Espacial Valencià ha assenyalat que existix un programa europeu que es diu Moonlight, de l'Agència Espacial Europea, que pretén establir una xarxa de cinc satèl·lits per a garantir i oferir a futurs servicis de comunicacions a mòbils en la Lluna i també ajuda al posicionament i la navegació. "La Lluna s'està contemplant ja com una oportunitat de futur proper a la qual pots enviar astronautes i futures missions", ha subratllat.