Benavent crida a una Església "esperançada" en la seua primera carta pastoral, en castellà i valencià

ARZOBISPADO DE VALENCIA

   VALNCIA, 14 Feb. (EUROPA PRESS) -

   L'arquebisbe de Valncia, monsenyor Enrique Benavent, ha dirigit la seua primera Carta pastoral a la dicesi, amb el títol 'Una Església esperanada', en castell i valenci en el mateix volum, que des d'aquest dimecres arribar a parrquies i entitats catliques i que, a més, podr ser descarregada en la pgina de web de la dicesi.

   "Benvolguts germans en Crist: Després d'haver passat més d'un any des de l'inici del meu ministeri com a arquebisbe de Valncia, el comenament de la quaresma del 2024, en el qual ens estem preparant per a la celebració del jubileu de l'any 2025, és una bona ocasió per a dirigir-me a tots els que vos sentiu membres de la nostra església diocesana per a compartir amb vosaltres algunes reflexions sobre el moment eclesial que estem vivint i l'horitzó cap al qual crec que hem de caminar. Desitge que estes paraules ens ajuden a créixer en l'esperit de comunió i, d'aquesta manera, puguem afrontar amb esperana els desafiaments que tenim en aquests moments per a continuar anunciant l'Evangeli".

   Així comena la Carta del prelat, que reflexiona sobre la relació de l'Església amb el món actual. L'arquebisbe assenyala que hi ha "motius per a l'esperana, perqu l'Església és una realitat viva".

    Fent referncia a les visites que ha realitzat a parrquies i les celebracions de carcter festiu, les trobades amb moviments i grups amb laics compromesos, l'Arquebisbe assegura que tot a "m'ha ajudat a redescobrir la gran vitalitat que hi ha en la nostra dicesi".

   Per aix, monsenyor Benavent convida a no installar-se en "el pessimisme o en la desesperana" i a saber "donar grcies a Déu "sempre i en tot lloc" per tota la riquesa de vida cristiana que hi ha entre nosaltres".

   En la seua carta, alludeix a les dificultats i preocupacions en el context cultural actual, en el qual els interrogants sobre Déu no tenen rellevncia social. Precisament, eixa "imatge d'Església, que molts dels nostres contemporanis tenen, justificada o injustificadament, ha provocat en amplis sectors de la nostra societat un distanciament i una desconfiana enfront d'ella com el "lloc de la veritat" sobre Déu i de les prpies opcions de vida. El procés de transmissió de la fe s'ha trencat, tal vegada perqu confivem massa en la fora de la cultura cristiana que impregnava la vida de la nostra societat.

   En eixe sentit, l'arquebisbe assegura també que "la vida sacramental ha entrat en crisi i la religiositat popular, que pot predisposar el cor per a la trobada amb Déu i, d'aquesta manera, ajudar l'evangelització, sovint és valorada únicament per la seua dimensió cultural, és viscuda superficialment i, en algunes ocasions, també presenta signes de debilitat".

   Davant aix, "ens hem de revisar constantment i interrogar-nos sobre la manera de fer les coses, el llenguatge que utilitzem, l'oportunitat de les nostres iniciatives, i els camins més adequats per a connectar amb el nostre món", afirma.

   D'aquesta manera, "davant els reptes que tenim actualment en l'Església amb vista a l'anunci de l'Evangeli, i que ens interpellen a tots, és necessria una actitud de discerniment per a trobar els camins perqu el missatge cristi siga significatiu per al nostre món".

   "Hui no podem viure en l'Església com si estiguérem en una altra poca ni el món que ens envolta és com fa unes dcades": "situacions personals que fa uns anys eren vistes com a casos excepcionals ara les accepten culturalment amplis sectors de la nostra societat, i moltes persones les han integrat amb tota naturalitat en les seues vides personals. La conversió pastoral ens demana viure en l'Església des d'una opció evangelizadora, des de l'actitud que cada persona que hui s'acosta a l'Església i entra en relació amb ella és una oportunitat per a l'evangelización".

FAMÍLIA, ESCOLA I PARRQUIA

   Per a Benavent, la conversió pastoral ha de portar a buscar nous camins per a la transmissió de la fe" i recorda que "des de fa unes dcades estem vivint en l'Església una situació en la qual les institucions bsiques que eren uns instruments eficaos per a la transmissió de la fe (família, escola i parrquia), ja no compleixen eixa funció en la majoria dels casos".

   La família "és una institució valorada pels joves, per més com un mbit en el qual es cobreixen les necessitats afectives que com un referent per a configurar els valors o les idees des dels quals orientar la vida"

   L'escola, en una societat pluralista com la nostra, "viu d'una concepció de l'educació com a instrucció o transmissió de sabers en la qual els models tics o antropolgics estan cada vegada més absents". I la parrquia i les altres institucions eclesiales "són víctimes de la desconfiana cap a l'Església que s'ha installat en grans sectors de la nostra societat".

   "D'un model de transmissió de la fe per herncia familiar o pel pes institucional que tenien l'escola i la parrquia, ara hem passat a un model testimonial. L'excessiu pes institucional, que en poques passades era un avantatge amb vista a l'eficcia de la transmissió de la fe, hui pareix haver-se convertit en un obstacle", fa notar.

   I agrega: "No podem oblidar que, a pesar de la gran pluralitat de realitats eclesiales i de grups que existeixen en l'actualitat, la parrquia continua sent per a la gran majoria de batejats en referent fonamental per a la seua vida de fe".

   I recorda que "totes les altres realitats eclesiales, mtodes d'evangelització, moviments i grups, etc. són constructors d'Església si serveixen a la revitalització de la vida de les parrquies i comunitats cristianes". "Solament així enriqueixen a tots i s'evita la temptació de l'acte referencialitat", apunta.

   Igualment, en la seua carta, el religiós fa referncia al Jubileu del 2025 convocat pel papa Francisco, "un esdeveniment en l'Església que pot ser un moment de renovació eclesial i de conversió personal".

    Finalment, el titular de l'Arxidicesi valentina posa a "María, com a model i Mare de l'Església", en la qual "els cristians som conscients que hem sigut precedits per una gran quantitat de testimonis de la fe que s'han mantingut fidels a la telefonada del Senyor".