Comitè d'Experts del Consell d'Europa advertix de la "deterioració" de la situació del valencià

   VALNCIA, 24 Sep. (EUROPA PRESS) -

   El Comit d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritries del Consell d'Europa advertix de la "deterioració" de la situació de les llengües regionals o minoritries en algunes autonomies --entre elles el valenci a la Comunitat Valenciana--, amb l'adopció de mesures que "obstaculitzen" la implementació de les obligacions que establix este tractat subscrit per Espanya.

   En un informe d'avaluació publicat hui dimarts, realitza una srie de recomanacions per a millorar la protecció i promoció del valenci a la Comunitat, entre elles garantir el seu ús en els centres sociosanitaris. A més, l'anlisi sobre la situació dels idiomes minoritzats es fa ress de la "preocupació" per la reducció del valenci, especialment en zones castellanoparlants, derivada de la nova llei de llibertat educativa.

   L'informe, consultat per Europa Press, recorda que a la Comunitat Valenciana "l'educació es basa formalment en un model plurilingüe on tots els centres educatius han d'implementar el Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural".

   "Este model té com a objectiu garantir que els alumnes aconseguisquen una competncia plurilingüe que implique domini oral i escrit en les dues llengües oficials, i domini funcional d'una o més llengües estrangeres. Segons este model, el temps mínim dedicat a continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficials, durant l'escolaritat obligatria, haur de ser del 25% de les hores lectives efectives".

   I apunta: "El nou projecte de llei (l'anomenada "Llei de Llibertat Educativa") que ha sigut presentat per les noves autoritats regionals el 2024 i que reduiria drsticament la presncia del valenci en el model educatiu de la Comunitat Valenciana i, en particular en les zones castellanoparlants, és font de gran preocupació". Este informe d'avaluació es basa en la situació política i jurídica realitza a Espanya pels experts al gener del 2024, prvia a l'aprovació final de la norma.

   En l'apartat de recomanacions per a l'acció immediata, els experts animen a "prendre mesures per a garantir l'ús del valenci en els centres sociosanitaris, així com que els valencianoparlants puguen interactuar en la seua llengua materna amb les sucursals locals de l'administració estatal. Igualment, anima al fet que la legislació garantisca procediments en valenci a petició d'una de les parts.

   Els especialistes advoquen en un altre moment de l'informe per assegurar la possibilitat de l'ús del valenci en la prestació de serveis públics i en l'mbit de l'economia, "especialment" en el sistema financer.

RESOLUCIONS JUDICIALS

   Ja posant el focus en tota Espanya, el Comit d'Experts exposa que est "particularment preocupat per diverses decisions judicials adoptades per Tribunals Superiors de Justícia, a nivell autonmic, i posteriorment confirmades pel Tribunal Suprem espanyol".

   "Algunes d'estes decisions no són compatibles amb els compromisos ratificats per Espanya en virtut de la Carta", advertix l'informe que es referix específicament a la sentncia definitiva del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordenant la implantació d'un mínim del 25% de docncia en castell en el catal en el sistema educatiu, la qual cosa "constitux un gran motiu de preocupació".

   Els experts conclouen que, si bé Espanya compta amb un sistema ben desenvolupat de protecció i foment de les seues llengües regionals i minoritries, és necessari redoblar els esforos per a satisfer les llacunes existents i complir així les obligacions que li imposa el tractat.

   Agreguen que la Constitució espanyola, els Estatuts d'Autonomia i les legislacions específiques proporcionen un marc general per a la protecció i foment de les llengües regionals i minoritries. No obstant aix, alerten, "els principals desafiaments se seguixen presentant en els mbits de la justícia, l'administració estatal, la prestació de servicis públics i els intercanvis transfronterers, que són competncia de les autoritats estatals espanyoles".

    En estos mbits sovint no s'apliquen plenament les disposicions de la Carta, particularment pel que fa a garantir el dret dels ciutadans a utilitzar les seues llengües regionals o minoritries en els procediments judicials, els servicis d'atenció sanitria i la comunicació amb les institucions estatals, incidixen.

   En esta línia, consideren que l'ús de llengües regionals en l'administració de l'Estat també seguix sent "limitat" en les comunitats autnomes on la llengua vernacla est protegida. Encara que les administracions locals i regionals solen exigir que el funcionariat conega aquest llengües, la disponibilitat de personal amb un domini lingüístic suficient en l'administració de l'Estat és "baixa". En este punt, el Comit recalca que la digitalització dels servicis públics, si bé és beneficiosa, no ha de marginar l'ús de les llengües regionals o minoritries.

   Sobre els mitjans, assenyalen que la disponibilitat de programes de radi i televisió en llengües regionals o minoritries és en general satisfactria a nivell autonmic, per s'ha de prestar més suport a la seua presncia en les plataformes internacionals de temps real.