VALÈNCIA, 21 Sep. (EUROPA PRESS) -
La Comunitat Valenciana ha viscut l'estiu més càlid des que hi ha registres, amb una temperatura mitjana de 26ºC, la qual cosa suposa 2,7 ºC més alta que la mitjana. També ha sigut l'estiu amb la temperatura del mar més alta i amb rècord de nits tòrrides.
Així mateix, ha sigut el desè estiu més sec des del 1950 amb una precipitació acumulada de 32,9 l/m2, un 45% inferior a la de referència.
Així, ho han assenyalat el prim d'Aemet a la Comunitat Valenciana, Jorge Tamayo, i el cap de Climatologia, José Ángel Núñez, en roda de premsa per a presentar el balanç climàtic de l'estiu a Espanya i la predicció estacional per a la tardor.
La temperatura mitjana ha augmentat 1,9 °C a la Comunitat Valenciana durant els últims tres cambres de segle. Com a conseqüència, la probabilitat que es registren estius molt càlids o de rècord, així com ones de calor més freqüents, intenses i extenses dins del període estival és "cada vegada més alta".
Esta major freqüència d'estius càlids "queda patent" en esta l'estadística: dels deu estius més càlids dels últims 77 anys, tots s'han registrat en este segle i, entre ells, es troben els últims cinc estius.
En els observatoris de les capitals, també ha sigut l'estiu més càlid des que hi ha registres, des de 1869 a València i Alacant i des de 1911 a Castelló de la Plana. A València i Castelló de la Plana el segon més càlid és el de 2003 i a Alacant el segon és el passat 2025.
En concret, el dia 19 es va activar l'avís roig per temperatures màximes en el litoral de València i nord d'Alacant. És la primera vegada des que es va implantar el pla Meteoalerta que en un mateix any s'activa cinc dies l'avís roig per temperatures màximes a la Comunitat Valenciana: quatre vegades es va activar al juliol els dies 7, 8, 15 i 23 i el 19 d'agost. En anys anteriors, tres dies es va activar el 2025 (16, 17 i 18 d'agost) i el 2021 (12 de juliol, 14 i 15 d'agost).
A més, la zona marítima Balear --zona de Mallorca, Menorca, València, Castelló, Tarragona, i Barcelona-- ha tingut una anomalia de 2,5 °C, amb el que és l'estiu amb la temperatura més alta des de, almenys, 1940. L'any passat va ser el més alt, la qual cosa seguix "any a any la persistència d'any rere any de rècord". Així, quasi la meitat dels dies del trimestre estiuenc (45 de 92) han suposat el màxim històric diari des d'almenys 1940. El 17 d'agost es va arribar als 29,8ª, màxim històric.
Tamayo ha explicat que la conseqüència d'estes temperatures tan altes de mar és que "s'inhibixen les brises" i hi ha hagut rècord de nits tòrrides en els tres observatoris de les capitals: 15 en l'Observatori d'Alacant, 20 en el de Castelló de la Plana i 30 en el de València. "No es pot atribuir a este efecte d'illa de calor urbana", ha recalcat. A més de temperatures nocturnes molt altes, la humitat ha sigut molt alta en moltes ocasions, amb vent fluix o en calma, la qual cosa "ha accentuat la sensació de xafogor nocturna".
PRECIPITACIONS
Per la seua banda, la precipitació acumulada ha sigut de sigut 32.9 l/m2, un 45% inferior a la de la climatologia de referència, que se situa en 60 l/m2) amb el que ha sigut el més sec des del 2016.
Per mesos, juny ha sigut un mes molt sec, només el temporal del dia 5 va deixar pluges significatives en el sud de València i nord d'Alacant i mala mar, amb altura mitjana d'ones de més de 3 metres i màxima de 5 metres.
No obstant això, ha apuntat que el "més significatiu" ha sigut la presència de rebentades tèrmiques. Així, al juliol, també molt sec, les precipitacions van ser de curta durada i van afectar a zones molt reduïdes del territori els dies 10, 19 i 21 i va haver-hi tempestes seques o de poca precipitació que van deixar ratxes molt fortes de vent o rebentades, mentre que a l'agost, les precipitacions van ser en forma de tempestes, en general de curta durada i molt focalitzades, excepte les del dia 20, que van ser generalitzades en el sud de València i nord d'Alacant.