Un estudi revela que el cos utilitza sensors diferents per a detectar el fred en la pell i en els òrgans interns

   VALÈNCIA, 18 Dic. (EUROPA PRESS) -

   Un equip liderat per l'investigador Félix Viana, codirector del laboratori de Transducción Sensorial i Nocicepción de l'Institut de Neurociències (IN), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH), ha demostrat que el cos utilitza mecanismes moleculars diferents per a detectar el fred en la pell i en els òrgans interns.

    Els resultats de la investigació, duta a terme en models animals, suposen un "avanç" en la comprensió de l'homeòstasi tèrmica --la capacitat del cos de mantenir estable la seua temperatura interna-- i determinades malalties de sensibilitat al fred, segons ha informat el centre en un comunicat.

   Este treball, publicat recentment en la revestisca Acta Physiologica, mostra que la percepció del fred no és un procés homogeni en tot l'organisme. En la pell, el fred es detecta principalment a través del canal iònic TRPM8, especialitzat a reconèixer les baixes temperatures i les sensacions refrescants de l'entorn. En canvi, els òrgans interns, com els pulmons o l'estómac, utilitzen sobretot un altre sensor diferent, denominat TRPA1, per a percebre les disminucions de temperatura, han indicat.

   Esta diferència en els mecanismes moleculars explica per què la sensació de fred en la superfície corporal pot ser molt diferent a la qual s'experimenta en respirar aire fred o en ingerir aliments o líquids molt freds, ja que cada tipus de teixit activa i utilitza rutes diferents per a detectar els canvis tèrmics.

    "La pell està equipada amb sensors específics que ens permeten detectar el fred ambiental i adaptar conductes de defensa", ha explicat Félix Viana, investigador principal de l'estudi, i ha afegit: "En canvi, la detecció de fred a l'interior del cos sembla dependre de circuits sensorials i receptors moleculars diferents, la qual cosa reflectix el seu paper fisiològic més profund en la regulació interna i la resposta a estímuls ambientals".

    L'equip investigador va dur a terme este estudi utilitzant models animals que van permetre analitzar de forma directa l'activitat de neurones sensorials implicades en la detecció del fred.

    En concret, l'equip va comparar neurones del nervi trigémino, encarregat de transmetre informació des de la pell i la superfície del cap, amb neurones del nervi vague, la principal via sensorial que connecta el cervell amb òrgans interns com els pulmons i el tracte digestiu.

    Per a examinar com responen estes neurones als canvis de temperatura, els investigadors van emprar tècniques d'imatge de calci i registres electrofisiológicos, que permeten observar en temps real l'activació neuronal.

    Estes aproximacions es van combinar amb l'ús de fàrmacs específics capaços de bloquejar determinats sensors moleculars, la qual cosa va ajudar a identificar què canals iònics estan implicats en la detecció del fred en cada tipus de neurona.

    A més, l'equip va utilitzar ratolins modificats genèticament que manquen dels sensors TRPM8 o TRPA1, juntament amb anàlisis d'expressió gènica, per a confirmar el paper diferencial d'estos canals en la percepció del fred. Este enfocament multidisciplinari va permetre demostrar que la detecció del fred està finament ajustada a les funcions fisiològiques de cada teixit i que els òrgans interns empren mecanismes moleculars diferents als de la pell.

    "Les nostres troballes revelen una visió més complexa i matisada de com els sistemes sensorials de diferents teixits codifiquen la informació tèrmica. Això obri noves línies per a estudiar com s'integren estes senyals i com poden alterar-se en condicions patològiques, com en certes neuropaties on la sensibilitat al fred està alterada", ha destacat Katharina Gers-Barlag, primera autora de l'article.

    Este estudi ha sigut possible gràcies al finançament del Pla Nacional d'Investigació Científica i Tècnica i d'Innovació del Govern d'Espanya; de l'Agència Estatal d'Investigació-Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, a través del Programa Sever Ochoa per a Centres d'Excel·lència; i de la Generalitat Valenciana.

   Este treball forma part d'un projecte internacional, finançat per l'Human Frontier Science Program (HFSP) i coordinat per Viana en l'Institut de Neurociències, que el seu objectiu és estudiar les bases moleculars de la percepció del fred en diferents espècies adaptades a entorns tèrmics extrems.