Un estudi de la UMH obri noves vies per al tractament de la cirrosi

   ALACANT, 19 Dic. (EUROPA PRESS) -

   El Grup d'Inmunobiologia Hepàtica i Intestinal de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH) ha trobat una estratègia eficaç per a reduir el dany estructural del fetge i millorar la funció dels gots sanguinis hepàtics en ratolins.

   Este estudi, publicat en la revista 'Biomedicine & Pharmacotherapy' també ha permès identificar un mecanisme inflamatori clau que contribuïx al dany hepàtic en la cirrosi. La troballa permetrà així explorar noves vies terapèutiques per a millorar la funció del fetge en esta malaltia que causa més d'un milió de morts a l'any en el món, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

   L'investigador del Departament de Medicina Clínica de la UMH Rubén Francés Guarinos ha liderat l'estudi, realitzat en col·laboració amb l'Institut d'Investigació, Desenvolupament i Innovació en Biotecnologia Sanitària d'Elx (IDiBE), el grup de Biologia Vascular Hepàtica de l'Hospital Clínic de Barcelona i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd).

   Sobre este tema, ha explicat que l'"objectiu principal era entendre el paper del Factor Activador de Plaquetes (PAF) i del seu receptor (PAF-R) en el context de la cirrosi hepàtica, una malaltia caracteritzada per un dany progressiu del fetge, acompanyat d'una inflamació crònica intensa".

   A més, l'estudi va avaluar si bloquejar l'acció d'esta molècula inflamatoria podria constituir una estratègia eficaç per a millorar la funció del fetge cirròtic. La cirrosi hepàtica és una malaltia greu i progressiva en la qual el teixit del fetge es va cicatritzant fins a perdre la seua estructura i la seua funció. A nivell mundial, s'estima que la pateixen més d'un milió de persones i s'associa amb aproximadament el 2,4% de totes les morts, la qual cosa dona una idea del seu enorme impacte sanitari.

   A Espanya, la cirrosi és causa de defunció en al voltant de 5 persones per cada 100.000 habitants, tant en homes com en dones. "Més enllà de la mortalitat, la cirrosi hepàtica comporta un elevat nombre de complicacions -infeccions, hemorràgies, deterioració cognitiva o pèrdua d'autonomia- que afecten profundament la qualitat de vida d'els qui la patixen", aclarix l'expert.

   El professor de la UMH explica que, a dia de hui, les opcions terapèutiques seguixen sent limitades i, en molts casos, se centren a tractar les conseqüències més que a corregir els mecanismes biològics que impulsen el dany hepàtic. D'ací la necessitat d'estudis que ajuden a comprendre millor els processos que sostenen la malaltia i a obrir noves vies d'intervenció més eficaces.

    Per a això, els investigadors van comparar diferents tractaments experimentals tant en mostres de teixit sa com en teixit hepàtic. En concret, van administrar un antagonista del PAF, el compost BN-52021, la funció del qual és bloquejar el receptor PAF-R, així com un inhibidor denominat Aza, que actua modificant el control genètic del receptor.

    L'estudi va incloure anàlisis avançades, com l'examen de la metilación de l'ADN, amb l'objectiu d'entendre per què el receptor PAF-R augmenta de forma anòmala en la cirrosi. El treball es va dur a terme en mostres de pacients amb cirrosis, per a confirmar la rellevància del mecanisme en humans, així com en un model experimental de ratolí amb dany hepàtic.

   Les anàlisis es van centrar especialment en les cèl·lules immunes del fetge, conegudes com a macròfags hepàtics o cèl·lules de Kupffer, que exercixen un paper central en la resposta inflamatoria. La principal troballa de l'estudi és que l'augment del receptor PAF-R en estes cèl·lules inflamatories es deu a un mecanisme de control epigenètic.

   En la cirrosi, es produïx una desmetilació del promotor del gen que codifica el receptor PAF-R, la qual cosa implica l'eliminació d'una marca química que normalment limita la seua expressió. Com a conseqüència, el gen s'activa de forma exagerada, augmenta el nombre de receptors PAF-R i s'amplifiquen la inflamació i el dany hepàtic.

    Els resultats mostren, a més, que el tractament amb l'antagonista del PAF (BN-52021) és eficaç per a reduir el dany estructural del fetge i millorar la funció dels gots sanguinis hepàtics en els ratolins cirróticos. Este tractament també contribuïx a reequilibrar la resposta immunitària i inflamatoria en el fetge.