Un expert advoca per "afinar" l'És-Alert per a evitar el risc de "fatiga": "Pot arribar a ser un 'Que ve el llop'"

   VALÈNCIA, 27 Oct. (EUROPA PRESS) -

   El director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de València (UPV), Héctor Esteban, advoca per "afinar" millor el sistema d'avisos davant emergències És-Alert per a evitar fenòmens com el de la "fatiga" per repetició.

   "Este estiu s'han enviat tres vegades més avisos; això pot fer que es produïsca una certa fatiga, que es deixe de percebre el risc, un efecte 'Que ve el llop'. Hi ha algunes mesures que s'estan estudiant per a afinar millor i evitar este problema, però més val enviar-ho i que no hi haja una catàstrofe, que hi haja i no haver-ho enviat", ha manifestat el catedràtic en declaracions a Europa Press.

   Després de la tràgica dana d'octubre del 2024, quan el missatge d'alerta als mòbils de la població no va arribar fins a les 20.11 hores, l'ús d'esta ferramenta s'ha intensificat, com s'ha pogut vore en els incendis forestals ocorreguts este estiu o la recent dana Adam.

   Segons dades del Ministeri de l'Interior, des de la seua entrada en servici al febrer del 2023, l'ocupació de l'És-alert ha augmentat significativament i a meitat de setembre d'enguany ja s'havien comptabilitzat 534. Així mateix, en els mesos de juliol i agost del 2026, es van enviar 210, enfront dels 84 del mateix període de l'any anterior, és a dir, 126 missatges més.

   Segons ha indicat Esteban, després del primer enviament d'ÉS-Alert en 2023, la mesura va patir certes crítiques que al·ludien a la privacitat o assenyalaven pèrdues econòmiques per aconsellar a la població no desplaçar-se. No obstant això, els enviaments d'ÉS-Alert s'incrementen després de la dana del 29 d'octubre del 2024 fins a tornar-se "cada vegada més habituals". En el cas de la Comunitat Valenciana, Esteban ha assenyalat que en el territori "ha canviat la mentalitat" després de la barrancada.

   Arran de la barrancada del 2024, el Ministeri de l'Interior, al costat del Consell Nacional de Protecció Civil, va impulsar l'actualització de les directrius bàsiques de planificació davant este tipus d'emergències. Entre els nous criteris, aprovats este mateix any, s'incorporen "expressament" els avisos per inundacions, fenòmens meteorològics adversos, incendis forestals, terratrèmols, accidents amb substàncies perilloses i erupcions volcàniques.

NIVELLS

   La decisió d'enviar l'alerta correspon a les autoritats competents en matèria de protecció civil. Com ha assenyalat Esteban, l'ÉS-Alert preveu dos categories. El nivell 1, per a situacions d'especial gravetat que posen en risc la vida de les persones i s'activa per defecte en els telèfons. També, els nivells 2 i 3, amb categories de menor prioritat i la recepció de la qual pugues desactivar-se en el sistema.

   "En tots els casos, la decisió d'enviar una alerta correspon a les autoritats competents en matèria de protecció civil. No es tracta d'un mecanisme que s'active automàticament quan es detecta un fenomen perillós", ha subratllat.

   El protocol ÉS-Alert és hereu del protocol EU-Alert de la Unió Europea, i preveu avisos de nivell 1, que són els que s'utilitzen. L'expert en telecomunicacions ha explicat que algunes comunitats autònomes volen començar a implementar mesures que entren en el protocol i permeten enviar alertes per nivells 2 i 3.

    D'esta manera, este tipus de prealertes podrien utilitzar-se per a advertir "anticipadament de situacions de risc que encara no requerixen instruccions immediates de protecció, de manera que les alertes de nivell 1 es reserven per a les situacions de major gravetat". Així, "es millora la informació preventiva sense una saturació d'avisos que reduïsca l'efectivitat del sistema", ha destacat.

CANVI CLIMÀTIC

   En el cas dels fenòmens meteorològics adversos, ha insistit que convé distingir entre els avisos de l'Agencia Estatal de Meteorologia (Aemet) i les alertes de protecció civil. En el cas d'Aemet informa sobre els fenòmens i la seua perillositat, mentre que les autoritats de Protecció Civil avaluen les possibles conseqüències per a la població i decidixen si és necessari enviar un missatge ÉS-Alert.

   Un avís meteorològic de nivell roig no implica necessàriament l'enviament automàtic d'un missatge ÉS-Alert, encara que constituïx una informació fonamental perquè les autoritats adopten les mesures de protecció oportunes.

   Per a Esteban, s'ha de tindre en compte que la meteorologia "no és una ciència exacta i que simplement parla de probabilitats". "Hi ha un canvi climàtic en marxa i fixa't que en dos anys hi ha hagut dos danas tremendes", ha posat com a exemple.

   "La gent té que ser prudent i quan t'avisen agrair-ho i actuar amb prudència i decidir no desplaçar-se, i si després no ha plogut una barbaritat, doncs esta sort he tingut", ha ressaltat sobre la percepció de l'ÉS-Alert.

LIMITACIONS GEOGRÀFIQUES

   Esteban ha advertit que una de les principals limitacions de l'alerta és la precisió geogràfica, ja que "l'avís es transmet a través de les cel·les seleccionades, les zones de les quals de cobertura poden sobrepassar els límits de l'àrea definida o deixar algunes parts sense cobrir".

   En este sentit, ha ressaltat que una "via de millora" seria, al costat de les companyies de telefonia, "afinar" en la selecció de les cel·les de difusió de l'alerta per a ajustar-se a l'àrea geogràfica.

   Per això, també ha proposat promoure iniciatives com el 'geofencing', una tècnica que inclou en els missatges les coordenades de la zona afectada perquè siga el telèfon el que comprove si es troba en la zona exacta. Este mètode "permetria afinar molt més, enviar els avisos de manera que els rebran únicament la gent que de veres estiga en una zona de risc", ha subratllat.

   Així mateix, ha explicat la "possibilitat de tindre mapes de zones inundables perquè quan s'envie a les zones inundables, ningú haja de marcar on estan les zones inundables i ho envien zones afectades".