Entitats valencianes firmen un manifest per a exigir un "gir radical" en polítiques de reconstrucció després de la dana

   VALÈNCIA, 27 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Un total de 17 organitzacions valencianes, entre elles associacions de víctimes, Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció, entitats agràries, ecologistes, han redactat el manifest 'De la reconstrucció de formigó a la justícia social, ambiental i agroecològica' en el qual exposen que, dos anys després de la dana, la reconstrucció "seguix confiant en l'asfalt" i 'demanen un "gir radical" en estes polítiques.

   El manifest planteja un decàleg de demandes prioritàries com, per exemple, una moratòria urbanística en zones de risc; la renaturalització de les lleres i l'aposta per sòls vius amb cobertes vegetals; una reconstrucció agroecològica amb preus justs per a les famílies productores; traslladar col·legis, residències i centres sanitaris fora de les àrees de perill i que hi haja "justícia climàtica".

   "Dos anys després de la dana més devastadora de la història de l'Estat espanyol, la reconstrucció no pot limitar-se a reparar infraestructures de formigó, sinó apostar per la justícia social, ambiental i agroecològica per a no repetir errors passats i protegir realment a la població", sostenen les entitats firmants del manifest conjunt.

   Els col·lectius denuncien que, després de repetir-se recentment nous episodis torrencials a la Comunitat Valenciana --la dana Adam--, les administracions públiques "continuen cometent els mateixos errors del passat: una reconstrucció centrada en l'asfalt, esculleres rígides de formigó i pegats assistencials que perpetuen el model de vulnerabilitat territorial que va agreujar la catàstrofe".

   Enfront d'això, reclamen una "transformació profunda amb dotació pressupostària suficient, transparència i participació comunitària vinculant. El manifest inclou un decàleg de demandes "prioritàries" de la societat civil en forma de deu eixos estratègics d'"obligat compliment" per a les administracions a nivell local, autonòmic i estatal.

   Així, plantegen una transformació "profunda" del territori, del model agrari i de la política climàtica, "superant la reconstrucció tradicional de formigó per a frenar el calfament global per davall del límit d'1,5 °C". Per a aconseguir-ho, proposa impulsar les comunitats energètiques ciutadanes i exigix aplicar una "estricta justícia climàtica que obligue les corporacions fòssils a sufragar els danys i l'adaptació dels pobles".

   "Després de 233 morts, no acceptem que la lliçó de la dana siga solament construir més ràpid. La lliçó deu ser construir millor, amb seguretat i, sobretot, saber també on no es deu construir", ha assenyalat Mariló Gradolí, presidenta de l'Associació de Víctimes de la DANA 29 d'octubre.

   Per la seua banda, Helena Cifre, coordinadora de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE), amb seu a Catarroja, ha apuntat que "reconstruir no és tornar al model intensiu"."Els sòls vius amb coberta vegetal retenen aigua i frenen l'erosió. Les tanques i boscos de ribera ralentixen les riuades i donen refugi a la fauna auxiliar. Demanem suport tècnic, formació, inversió i preus justs per a les famílies productores", ha manifestat.

   En esta línia, Francisco del Pozo, responsable de la campanya contra els combustibles fòssils de Greenpeace, ha indicat que cal "tindre clar que l'adaptació té límits, no hi haurà bosc de ribera ni dic de formigó capaç de protegir-nos en un clima desbocat. La ciència és clara: l'única forma de frenar esta espiral de temporals extrems és abandonar d'arrel els combustibles fòssils i apostar per les renovables. És un profundament immoral que la factura del canvi climàtic l'estiga pagant la ciutadania amb els seus imposats, mentre els verdaders causants: les empreses petrolieres i gasistes, celebren cada dia beneficis rècord. Qui contamina, deu pagar i reparar".